L'IVC anuncia la concessió a Cecilia Bartolomé del premi especial de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual a la trajectòria
L'Institut Valencià de Cultura ha anunciat que el premi de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual a la trajectòria és per a la realitzadora alacantina Cecilia Bartolomé.
La Junta Directiva provisional de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual ha decidit en la seua sessió del 29 d'octubre de 2018 concedir per primera vegada el premi especial de l'Acadèmia a la trajectòria i atorgar-lo a la cineasta Cecilia Bartolomé.
El lliurament d'aquest guardó tindrà lloc en la cerimònia dels Premis Valencians de l'Audiovisual, convocats per l'IVC, que se celebraran al teatre Principal d'Alacant el dia 16 de novembre, amb la col·laboració d'À Punt i Egeda.
Aquest premi es concedeix a Cecilia Bartolomé pel seu carà cter de pionera com a dona directora cinematogrà fica, el seu compromÃs testimonial iniciat en els anys seixanta i les seues continuades aportacions de valor creatiu al llarg de la seua dilatada trajectòria.
Amb aquesta distinció, l'Acadèmia pretén destacar les qualitats d'aquells i aquelles professionals amb una labor entorn de l'audiovisual que supose una contribució al progrés del mitjà i de la societat i un testimoniatge de la seua vinculació a la professió.
Cecilia Bartolomé
Directora, guionista i productora de cinema i audiovisuals, Cecilia Bartolomé va nà ixer a Alacant en 1943, però va passar la seua infà ncia i adolescència a Guinea Equatorial. Va abandonar els seus estudis de Ciències Econòmiques per a formar-se a l'Escola Oficial de Cinema a Madrid, on es va diplomar en 1969 amb 'Margarita y el lobo', amb la qual cosa es va convertir en una de les primeres dones diplomades a l'Escola de Cinema en els anys seixanta.
Fins a l'arribada de la democrà cia, Cecilia figura en les llistes negres del Ministeri de Cultura, la qual cosa impossibilita la seua incorporació al cinema professional i de llargmetratge i fa que haja de dedicar-se dedica a altres treballs audiovisuals que figuren sense la seua signatura, com la publicitat i els documentals industrials.
En 1976 inicia per fi la seua carrera professional pública amb la realització d'un migmetratge sobre el món del cinema vist des de dins, seguint el procés de rodatge de la superproducció 'El perro'.
En 1978 escriu i dirigeix el seu primer llargmetratge de ficció, 'Vámonos, Bárbara', presentat en el Festival de Sant Sebastià , que es considera la primera pel·lÃcula feminista del cinema espanyol. La pel·lÃcula conta en to de comèdia la història d'una dona de quaranta anys que abandona el seu marit i fa un viatge inicià tic a la recerca de la seua pròpia identitat.
Bartolomé dirigeix, escriu i produeix tres pel·lÃcules més amb el denominador comú de la seua preocupació per l'amnèsia històrica. 'No se os puede dejar solos' i 'Atado y bien atado' (1979-1981) són dos documentals corealitzats amb el seu germà José J. Bartolomé sobre la transició espanyola. També dirigeix 'Lejos de Ãfrica' (1996), un film de ficció sobre els últims anys de la colonització espanyola a Guinea Equatorial.
Entre altres activitats, Cecilia ha alternat la realització de diversos curts i migmetratges (de ficció i documentals), amb l'escriptura de guions i el treball en televisió com en la sèrie de TVE 'Cuéntame'.
Actualment, juntament amb activitats docents i conferències, adapta un dels seus guions per al teatre i treballa en un projecte televisiu que, en to humorÃstic, analitza la marxa de la humanitat des del punt de vista de la femella de l'espècie. Juntament amb altres cineastes ha participat en la creació de CIMA (Associació de dones cineastes i de l'audiovisual), que engloba dones de diferents sectors amb cà rrecs creatius o de responsabilitat.