L'impacte laboral de la pandèmia augmenta la bretxa de gènere

La pandèmia de la COVID-19 està tenint greus conseqüències en l'economia a Espanya en termes de producció i ocupació. Segons dades de l'INE, la difícil situació econòmica ha suposat una pèrdua d'ús del 18,5% en el segon trimestre de 2020 (comparat amb el segon trimestre de 2019) i del 5,7% en el tercer trimestre de 2020 (en comparació al tercer trimestre de 2019).

Aquesta caiguda no s'ha comportat d'igual forma entre homes i dones, segons es desprén de les dades per gènere. L'anterior crisi econòmica va reduir les diferències de gènere en la taxa d'atur (fins a aconseguir prop del 27% a l'inici de 2013).

La recuperació que va seguir a aqueixa crisi va disminuir la taxa d'atur, però no d'igual forma separant per sexes (deixant la taxa d'atur de les dones per damunt de la taxa dels homes), la qual cosa es manifesta com un augment en les diferències per gènere.

Després del primer impacte de la COVID-19, les dades mostren una lleugera tendència creixent en la diferència de gènere de la taxa d'atur. En prendre com a referència les dades d'ocupació es comprova que, fins abans de l'arribada de la pandèmia, el creixement de l'ocupació ha sigut lleugerament més favorable en homes que en les dones.

“La COVID-19 ha generat un descens molt brusc del número d'ocupats durant el primer semestre de 2020, més fort en les dones que en els homes”, ha explicat Alfonso Arellano, autor de l'estudi. L'economista de BBVA Research ha exposat com “la recuperació de l'ocupació viscuda del segon al tercer trimestre de 2020 ha sigut una mica major en homes que en dones”, ampliant la bretxa de gènere.

Distribució de l'ocupació femenina per sectors econòmics

L'impacte de la pandèmia en l'ocupació és molt diferent per sectors econòmics. L'anterior crisi econòmica (centrada en sectors com la construcció) va reduir les diferències en la taxa d'atur per gènere. Sectors com les activitats financeres i assegurances o les Administracions Públiques aguanten millor l'impacte en l'ocupació enfront d'activitats artístiques i altres serveis, el comerç, el transport i l'hostaleria. “Més del 50% de l'ús de les dones es concentra en quatre sectors: comerç, hostaleria, educació i serveis sanitaris i socials, sectors directament implicats en l'impacte de la pandèmia”, afirma Arellano.

I encara que de moment la COVID-19 manté la representativitat d'homes i dones en els sectors en el seu conjunt, sí que s'observa un efecte composició en les dones ocupades, que redueixen el seu pes en l'hostaleria enfront d'una pujada en les activitats sanitàries i de serveis socials. Són precisament els sectors amb pitjor comportament en termes d'ocupació els que més han augmentat la representativitat de les dones (excepte en el cas de l'hostaleria).

En aquest sentit, l'educació té un gran impacte sobre les oportunitats de trobar i mantindre l'ocupació, i les diferències de representativitat entre població i ocupació es redueixen amb l'educació. L'educació té major importància en les dones, perquè comparant les diferències de gènere en la taxa d'atur, aquestes es redueixen amb el nivell d'educació.

“Això ens indica que l'educació es converteix en un element diferenciador per als treballadors, molt especialment per a les dones”, assegura l'economista. Mentre que la bretxa de gènere en el grup d'analfabets és de 19,55 punts percentuals, aquesta es redueix fins a 1,2 punts percentuals per a l'educació superior.

Economia digital i diversitat de gènere

Posant el focus en el conjunt de sectors intensivament digitals, la dona es troba menys representada en mitjana en l'economia digital que en el total d'Espanya (42,7% enfront de 46,3%), amb un elevat nivell d'heterogeneïtat entre activitats.

El comportament de l'economia digital durant la COVID-19 és lleugerament millor que la mitjana d'Espanya, sobretot en les activitats vinculades als serveis i amb dades prèvies a la pandèmia (INE, 2019), aquests sectors representaven més d'un 17% del valor afegit brut d'Espanya, i prop del 17% de l'ocupació total.

En general, aquest tipus de sectors té a més major pes de contractes indefinits i les treballadores assalariades amb educació superior també tenen major probabilitat de tindre un contracte indefinit en aquests sectors. L'interés per augmentar la presència de la dona en àrees de coneixement on tradicionalment l'home predomina (com les denominades STEM) resultarà més sostenible en la mesura en què aquest interés encaixe amb les necessitats que les empreses manifesten.

A més de la formació, l'estudi destaca la possibilitat de millorar la diversitat de gènere en el mercat laboral més enllà del coneixement. Aquestes necessitats formatives constitueixen un element més dins dels requeriments de les empreses en l'oferta de treball, però no les úniques.

Altres necessitats que cada vegada cobren més pes inclouen factors com el desenvolupament de les capacitats, les habilitats o les formes de treball, les denominades ‘soft skills’. Segons les dades de l'OCDE, mentre en el conjunt d'Espanya les empreses demanden per intensitat una gamma mixta de factors entre aquestes quatre àrees (formació, habilitats, capacitats i maneres de treballar), en el cas de les empreses de l'economia digital, es produeix un clar predomini de les maneres de treballar, a excepció de les activitats administratives i de serveis de suport, on predomina més la necessitat de factors relacionats amb el coneixement.

Dins de les característiques més demandades dins de les maneres de treballar apareixen la conscienciació, l'orientació a l'assoliment, l'adaptabilitat i la independència. Per tot això, l'informe conclou que un major nivell de formació permet generar resiliència i millorar la situació laboral de la persona, fins i tot durant la pandèmia.

Una conclusió més rellevant en el cas de les dones a l'hora de reduir les diferències de gènere en l'ocupació. La millora d'altres factors relacionats amb l'educació, com les habilitats, capacitats i maneres de treballar pot constituir una eina potent davant l'impacte laboral de la COVID-19.