Liliana Fernández, la 'Dama de Ferro' valenciana del voleibol de platja, brilla en els Jocs Olímpics de París

En els seus quarts Jocs, Liliana Fernández abraça a Paula Soria després de confirmar el 16-14 del tercer set davant les italianes Victoria Gottardi i Marta Menegatti. Ni el rival ni el partit eren senzills. Després de guanyar un ajustat primer parcial, sucumbir en el segon i traure la seua arpa per a segellar el triomf en el tercer set, les espanyoles van véncer a un rival que ja va demostrar el seu nivell en el circuit internacional, derrotant-les en sengles oportunitats. Però va arribar el primer triomf en un marc immillorable.

Sota els peus de la Torre Eiffel, amb un estadi replet d'aficionats espanyols, Lili Fernández va iniciar la seua aventura a les seues habitacions Jocs Olímpics. Sobre l'arena parisenca, va confirmar que, encara que el seu retir siga una cosa imminent, es vol acomiadar del vóley platja en gran.

Tot semblava indicar que a Tòquio posaria el punt final a la seua carrera esportiva. Però li va tocar tornar a traure coratge per a peregrinar per un cicle olímpic carregat de moments que, més d'una vegada, li van fer plantejar-se tirar la tovallola. La maternitat i la defunció de la seua mare el van obligar a traure la seua millor versió. I li va tocar reconciliar-se amb la seua il·lusió, la seua confiança i el seu joc.

Exemple de superació, sacrifici, constància i valentia. Igual que les medalles olímpiques de París, el seu cor està fet de la mateixa essència. D'un material indestructible que la convertixen en l'autèntica ‘Dama de Ferro’.

Felicitats, t'estàs reinventant a les teues habitació Jocs Olímpics, amb una nova companya i sent per segona vegada mamà. Què significa disputar estos JJOO?

Si em preguntes si seria #ací quan em vaig quedar embarassada d'Oliver, t'haguera dit 99,99% que no. Perquè era una bogeria. Elsa es retirava, jo una altra vegada embarassada. Només teníem un any i mig. A més, he patit la pèrdua de la meua mare, que per a mi ha sigut súper important en la meua carrera esportiva i en la part personal. Ha sigut tot costa amunt. Ha sigut un any i mig d'alts i baixos. No ho negaré.

I en el camí, ha aparegut Paula per a acompanyar-te en esta nova aventura esportiva…

Paula s'ha enganxat a la filosofia de l'equip, del treball diari. Té un cap privilegiat perquè tot el que ha assimilat en este any i mig, a mi m'ha costat 6 o 7 i encara continue aprenent coses, la veritat. Estic també súper feliç amb ella perquè no em volia retirar sense que ella visquera això juntes. Estic molt feliç per ella, perquè ha complit este somni. M'alegre que l'estiga vivint perquè ha costat moltíssim ser #ací.

Com t'has sentit abrigallada pel públic?

Estic molt feliç per posar fi a la meua carrera esportiva en uns Jocs com els que estem vivint, perquè a Tòquio no hi havia públic i era diferent. Hui hi havia un munt d'espanyols. Estava la graderia plena i sents eixa sensació que no recordava des de Riu, perquè imagina't.

A Tòquio no vam tindre públic i ara tornar a sentir la calor de la graderia va ser espectacular.

Victoria, sota els peus de la Torre Eiffel i amb tot el públic animant. Moltes sensacions, no?

És la recompensa a tot el treball que hem fet en estos últims anys. La veritat és que estava tan concentrada que no m'ha donat compte que la teníem #arrere. Jo crec que és un regal per tot el sacrifici que hem fet, però no sols nosaltres, sinó el meu marit amb el treball. Els meus sogres amb els #xiquet, és a dir, tots han sacrificat alguna cosa per nosaltres i la família de Paula igual. Fins i tot Paula ha vingut a Tenerife, adaptant-se als meus horaris, a les meues rutines, pel tema de la maternitat. Llavors crec que és una cosa que ens mereixem perquè ho hem lluitat un munt. Jo crec que ho sabeu tots, que ho hem barallat amb sang.

Què tan important era este triomf davant Itàlia per al que ve?

Este partit era clau perquè Itàlia era segona de grup, nosaltres terceres. I com a Tòquio em va passar amb Elsa, era un partit decisiu perquè podia definir el segon o el tercer de grup. A Tòquio, el quart equip era molt més fort. Ara, a priori, tindrem a Egipte.

Encara que no juga World Tour, són #ací per alguna cosa. Són uns Jocs i t'ho barallaran. #Ací no et regalen res. Sabíem que era important guanyar, encara que les favorites eren elles. Ha sigut meravellós.

Lili i Paula s'enfronten este dimarts, a les 21 hores, davant la parella número 1 del rànquing: Ana Patricia Silva i Dubte Santos (el Brasil)