L'etiquetatge de les taronges pot confondre al consumidor: varietat “València” i origen Sud-àfrica
Cada vegada els valencians trien més el producte local però des de AVA-ASAJA exigeixen als polítics que legislen
La citricultura valenciana no està travessant un bon moment. L'agricultor segueix amb els mateixos preus de fa sis dècades però cada vegada el consumidor paga més per un quilo de taronges.
A això cal sumar el solapament entre les varietats autòctones, cultivades a les comarques valencianes, i les que venen de fora saltant-se els controls que per al producte europeu reclama la comissió.
I és que en alguns supermercats arriben taronges des de Sud-àfrica però de varietat amb nom “València”, que si bé Jenaro Aviñó, director de AVA-ASAJA, explica que es tracta d'una varietat que arriba des de Sud-àfrica mig any després en cultivar-se en hemisferis diferents, sí que pot fer mal a les primeres varietats que comencen a recollir-se en els camps valencians.
“En principi es poden exportar fins al 30 de novembre, però si se solapen amb les valencianes ho passarem malament”, assegura. A més, arriben a un preu molt de menor al producte autòcton. “El cost laboral no és igual ací que al Marroc i Sud-àfrica”, indica, per la qual cosa “es produeix un mal econòmic important”.
A això, cal sumar que les taronges arriben amb tractaments prohibits per a l'agricultura valenciana. Com es pot veure en la imatge, estan tractades amb thiabendazol, imazalil i pyrimethanil, “tòxics per als ecosistemes aquàtics”, segons denuncien en Instagram des del compte ‘Naranjas Maravilla’.
Ver esta publicación en Instagram
Per això, Aviñó demana “reciprocitat” a la Comissió Europea i que no deixen entrar a Europa productes amb tractaments que no estan permesos als països de la Unió. “Demanem que s'aplique el principi de reciprocitat”, assegura.
El consumidor cada vegada està més sensibilitzat
Però no tot està perdut. Segons Aviñó, el consumidor valencià cada vegada està més sensibilitzat i tria taronges de la Comunitat Valenciana “però són els polítics els que han de legislar” en pro de la citricultura local que cada vegada està veient com hi ha més camps abandonats i els joves no es pugen al carro de l'agricultura “perquè no li veuen rendibilitat”.
Per això, Jenaro Aviñó assegura que la solució passa per una Llei de Cadena Alimentària que solucione els abusos comercials per a garantir preus per damunt dels costos de producció.
“Hi ha solució, la Llei de Cadena Alimentària”, afirma des de AVA-ASAJA, “i oblidem-nos de les ajudes”. “Volem preus justos, una llei de comerç justa” perquè “no perda sempre el mateix”.