L'estudi de seroprevalència revela que no està comprovat que contagiar-se genere immunitat

L'Estudi Nacional de Seroprevalència ENA-COVID conclou que un 5% de la població espanyola té anticossos. Aquest percentatge a penes ha variat en les tres onades de les quals consta el mateix: en la primera es va estimar en un 5% i en la segona i tercera ha sigut del 5,2%, resultats que confirmen que, pese al gran impacte de la pandèmia a Espanya.

Aquestes xifres no són altes, la qual cosa descarta a curt termini la immunitat de grup. La presentació dels resultats finals coincideix amb la publicació hui d'un article científic en la revista ‘The Lancet’, publicació reconeguda com una de les publicacions científiques més prestigioses del món i la segona amb major impacte en el camp de la Medicina.

Una de les qüestions analitzades en l'estudi, realitzat al llarg de dos mesos, és l'evolució dels anticossos, que era un dels objectius. S'ha observat una taxa global de seroconversió (persones que no tenien anticossos en la primera onada i que els han desenvolupats al llarg de l'estudi en tindre contacte amb el virus) del 0,9% entre la ronda 1 i la ronda 2, un percentatge una mica menor (0,7%) entre la ronda 2 i la ronda 3.

Aquestes xifres reflecteixen la baixa aparició de noves infeccions després del confinament. D'altra banda, també s'ha observat seronegativizació, és a dir, absència d'anticossos IgG detectables en persones que els tenien prèviament, sent globalment d'un 7,1% entre la ronda 1 i la ronda 2, i d'aproximadament un 14% en analitzar tot el període de l'estudi, encara que aquesta última dada requereix confirmació.

La "pèrdua" dels anticossos va ser més freqüent en persones que no havien tingut cap símptoma (11,0% entre les rondes 1 i 2, amb informació més precisa) i molt menys freqüent en els participants amb una PCR positiva (0,5%) i en aquells que van descriure pèrdua sobtada de l'olfacte o del gust (2,6%).

El mapa de participants amb símptomes COVID-19 (persones amb tres o més símptomes o amb pèrdua sobtada de l'olfacte) en les dues últimes setmanes de l'estudi dóna una idea de l'evolució més recent de l'epidèmia.

Mentre el percentatge de simptomàtics ha disminuït substancialment entre la primera i la segona ronda, s'ha observat un lleu increment en l'última ronda, la qual cosa podria ser fruit de la major mobilitat de la població després del període de confinament. És possible que un percentatge d'aquests pacients puguen ser casos de COVID-19 en fase precoç de la malaltia.

El seguiment dels participants podrà permetre respondre a aquestes qüestions. Els autors de l'article de ‘The Lancet’ consideren que els resultats obtinguts a Espanya, un país amb una ona epidèmica intensa en el qual les xifres de seroprevalència són baixes, reflecteixen la dificultat d'obtindre una immunitat de ramat a curt termini.

En aquest sentit, el comentari que acompanya a l'article de "The Lancet" a càrrec d'investigadors de centres de referència a Ginebra (Drs Isabella Eckerle & Dr. Benjamin Meyer) assenyala que "seria poc ètic sotmetre a la població i al sistema sanitari a una major pressió per a aconseguir aquesta immunitat de grup".

En definitiva, aquests resultats, al costat de la presència d'un percentatge substancial d'infeccions asimptomàtiques, reforcen la necessitat de mantindre les recomanacions de salut pública de distanciament social, ús de màscares i rentada de mans.

Variabilitat geogràfica

Segons s'assenyala en aquesta publicació, i com ja es va traslladar en la difusió de les dades preliminars de les primeres onades, existeix bastant variabilitat geogràfica en el percentatge de seroprevalència. Algunes províncies se situen en un 2-3%, mentre que unes altres superen al 10%, registrant-se els percentatges més alts en la zona centre de la península.

El percentatge també és major en els nuclis de població amb més de 100.000 habitants en comparació amb municipis amb menor població (6% i 4%, respectivament). No s'observen diferències entre homes i dones i, quant a l'edat, la prevalença d'anticossos IgG anti SARS-CoV-2 és lleugerament menor en xiquets i adolescents (al voltant del 3,5%), amb escasses variacions en adults.

L'article publicat en ‘The Lancet’ destaca a més la prevalença més elevada d'anticossos en personal sanitari (10%) i entre treballadors de residències i centres sociosanitaris (7,7%).

En la presentació de resultats finals de l'estudi s'ha confirmat que entre el 74% i el 89% dels participants que referien haver tingut una PCR positiva almenys dues setmanes abans de l'estudi es detecten anticossos IgG contra el coronavirus.

Entre les persones que refereixen haver presentat símptomes compatibles amb la malaltia, la seroprevalència augmenta amb el nombre de símptomes i és particularment alta en les persones que refereixen pèrdua sobtada de l'olfacte i/o del gust (40%-41%).

Finalment, es confirma que entorn d'un 2,5% i un 2,8% dels participants que no refereixen cap símptoma van presentar anticossos IgG, la qual cosa reforça l'existència d'infeccions asimptomàtiques.

Els participants que van comunicar haver tingut contacte amb un cas COVID-19 confirmat, o amb una persona amb símptomes compatibles, van presentar una prevalença d'anticossos superior a la població general.

Destaca la prevalença en persones que han conviscut amb un pacient COVID-19 confirmat que se situa entre el 27 i el 31% en les diferents rondes. Els convivents amb persones amb símptomes compatibles amb la malaltia també van presentar una seroprevalència més alta que la mitjana (15%).

En persones que refereixen haver tingut contacte amb un cas confirmat fora de la llar, la seroprevalència oscil·la entre el 10% i el 15% en les diferents rondes.

68.296 participants

Les tres rondes de l'estudi, impulsat pel Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carles III, dependent del Ministeri de Ciència i Innovació, i en el qual han col·laborat els sistemes de salut de totes les comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla s'han desenvolupat entre el 27 d'abril i l'11 de maig; del 18 de maig a l'1 de juny, i del 8 al 22 de juny.

Ha inclòs un total de 68.296 participants, dels quals 54.858 han participat en les tres rondes, la qual cosa representa una adherència de quasi el 90%. A més, el 91% dels participants ha proporcionat almenys una mostra de sang per a l'anàlisi. En total, s'han realitzat 186.908 test ràpids (més 9.755 en l'estudi específic insular) i s'han recollit 165.176 mostres de sang (més 9.130 addicionals en l'estudi específic insular).