L'Estat multiplica per quatre el seu dèficit fins a agost

El Ministeri d'Hisenda ha publicat hui en la seua pàgina web una sèrie de dades corresponents a l'execució pressupostària que mostren l'impacte de la pandèmia provocada per la COVID-19 en els comptes públics, així com l'efecte de les mesures adoptades per a gestionar aquesta emergència sanitària i mitigar les conseqüències de la crisi.

En concret, el Ministeri d'Hisenda difon hui la dada de dèficit de l'Estat fins a agost, que se situa en el 5,39% del PIB, en termes de comptabilitat nacional. Així mateix, publica el dèficit consolidat d'Administració Central, Comunitats Autònomes i Seguretat Social del mes de juliol, que se situa en el 6,54% del PIB, excloent l'ajuda financera. Finalment, s'han publicat les dades d'execució pressupostària de les Corporacions Locals corresponents al segon trimestre de l'any 2020, que van registrar un dèficit del 0,26% del PIB.

Com en els mesos anteriors, totes les dades estan afectats per la declaració de l'estat d'alarma i el conjunt de mesures aprovades pel Govern per a fer front a la pandèmia amb l'objectiu de pal·liar els efectes socials, econòmics i laborals d'aquesta emergència.

DÈFICIT DE L'ESTAT (AGOST)

En els huit primers mesos de l'any, el dèficit de l'Estat se situa en 60.295 milions, la qual cosa equival al 5,39% del PIB. Si es dedueix l'efecte de la despesa en interessos (dèficit primari) la xifra se situa en el 4,02%.

Aquesta evolució s'explica per una baixada dels recursos del 13,9%, a conseqüència de la situació econòmica derivada de la crisi sanitària. Així mateix, es produeix un increment de la despesa del 18,9%, fins als 170.775 milions. Un increment derivat, fonamentalment, de l'augment de programes sanitaris, així com, en les majors transferències a la Seguretat Social i a les Comunitats Autònomes.

A més, com es va assenyalar en anteriors publicacions, des de l'1 de gener de 2020 s'ha produït una operació de reversió de les autopistes de peatge en 2020 (AP4 i AP7) de caràcter no recurrent, per import de 1.745 milions, que afectarà el volum total d'ingressos i de despeses de l'Estat al llarg de tot l'exercici, però que no tindrà incidència en el dèficit.

Comunitats Autònomes

L'Administració regional ha registrat un superàvit de 3.062 milions, la qual cosa suposa el 0,27% del PIB, enfront del dèficit del 0,26% del PIB registrat fa un any. Aquesta evolució es deu a diverses mesures adoptades pel Govern per a garantir els recursos de les CCAA i donar resposta a l'emergència provocada per la COVID-19.

En concret, l'obtenció d'aquest resultat obeeix a l'avançament del finançament procedent de l'Estat: s'han transferit 6.000 milions corresponents al Tram I del Fons COVID-19, 325 milions del Fons extraordinari de prestacions bàsiques de serveis socials, 300 milions del programa de prestacions sanitàries i farmàcia; s'ha avançat l'execució dels recursos del Pla Estatal d'Habitatge, la qual cosa suposa 447 milions; increment de recursos provinents de la major liquidació definitiva del sistema de finançament, i a més amb l'actualització dels lliuraments a compte del sistema de finançament, es va transferir l'import derivat d'aquesta actualització entre març i abril.

A més, els ingressos s'han incrementat un 9,6%. En aquest sentit, cal destacar l'augment dels ingressos impositius en un 8,7%, sobretot els corrents sobre la renda i el patrimoni, que creixen un 21,0% fonamentalment per l'augment dels lliuraments a compte i de la liquidació definitiva del sistema de finançament i la pujada registrada en les transferències rebudes d'unes altres AAPP en un 14,3%, pels majors recursos rebuts de l'Estat.

Com ja s'ha advertit en els mesos previs, cal tindre en compte que tant en 2019 com en 2020 hi ha hagut pròrroga dels Pressupostos Generals, si bé en 2020, en virtut del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s'adopten mesures urgents per a respondre a l'impacte econòmic del COVID-19, s'ha procedit a l'actualització dels lliuraments a compte que hauria correspost per a tot l'exercici en els mesos de març i abril.

Els Impostos sobre la producció i les importacions retrocedeixen un 26,7%, destacant el descens del 25,9% del ITP i AJD.

Dins de la despesa no financera, que augmenta un 3,5%, els consums intermedis creixen un 9,3%, a causa de la major despesa sanitària, fortament condicionat per la pandèmia. La remuneració d'assalariats s'incrementa un 4,7% per la pujada retributiva general i per l'impacte de la *COVID fins a juliol. Per part seua, les transferències socials en espècie creixen un 1,6%, destacant l'augment de la despesa en concerts d'assistència sanitària i de la despesa en farmàcia.

Les subvencions s'eleven un 13,5% i les prestacions socials un 6,9%. Entre les despeses que descendeixen es troben les transferències entre AAPP, que cauen en un 5,9%, així com els interessos i la inversió, que disminueixen en un 14,5% i en un 3,1%, respectivament.

Totes les CCAA (excepte Navarra i País Basc) registren fins a juliol de 2020 un comportament més positiu que fa un any. A més, excepte aquestes dues regions i Murcia, la resta, és a dir un total de 14 CCAA, es posicionen en situació de superàvit.

Fons de la Seguretat Social

Els Fons de la Seguretat Social han registrat un dèficit del 1,39% del PIB. El comportament d'aquest subsector respon, fonamentalment, als impactes ocasionats per la crisi derivada de la COVID-19, especialment sobre les prestacions socials. Els recursos s'han incrementat un 14,2%, per les transferències rebudes de l'Estat, enfront de les despeses no financeres que augmenten un 23,2%.

La despesa consolidada dels Fons de la Seguretat Social associat a la COVID-19, d'acord amb la informació disponible fins hui, se situa entorn de 17.814 milions, la qual cosa representa el 1,59% del PIB, i suposa un 73,9% de tot l'increment de despesa registrada.

El Sistema de Seguretat Social ha registrat un dèficit de 3.873 milions, un 0,35% del PIB, enfront del dèficit del 0,56% del PIB registrat fa un any, la qual cosa representa un descens del 44,4%. Aquesta favorable evolució és deguda a la transferència de 14.003 milions rebuda del pressupost de l'Estat el mes de juny. Per part seua, els ingressos obtinguts de les cotitzacions socials aconsegueixen un volum de 71.223 milions, amb una disminució del 1,1% respecte als de finals de juliol de 2019. Les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie se situen en 94.558 milions, un 9,2% més que l'any anterior, degut, fonamentalment, a la prestació extraordinària per cessament d'activitat d'autònoms, així com a la prestació per incapacitat laboral transitòria que dóna cobertura als afectats per la COVID-19.

El Servei Públic d'Ocupació Estatal ha obtingut un dèficit de 11.576 milions en la primera meitat de l'any. Les cotitzacions socials descendeixen un 2,7%, enfront de les prestacions per desocupació que creixen fins a juliol en 12.459 milions.

L'evolució d'aquesta rúbrica es troba afectada especialment pel reconeixement de la prestació de desocupació en els *ERTES per casos de força major temporal, així com pel subsidi de desocupació excepcional per fi de contracte temporal o el subsidi extraordinari per falta d'activitat per a les persones integrades en el Sistema Especial d'Empleats de Llar. El conjunt de totes elles suposa una despesa a la fi de juliol pròxim als 10.000 milions, amb un nombre de beneficiaris de prestacions d'uns 2.000.000 de persones, xifra que suposa el 61,0% de la totalitat dels beneficiaris de prestacions de desocupació.

Finalment, les altres subvencions a la producció ascendeixen a 2.277 milions, un 59,9% més que l'any anterior, per les exempcions de quotes i les majors bonificacions per a foment de l'ocupació i formació d'ocupats.

Finalment, el FOGASA registra un resultat negatiu de 131 milions.

DÈFICIT CONJUNT DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (JUNY)

També s'han publicat hui les dades d'execució de les Corporacions Locals en termes de comptabilitat nacional corresponents al segon trimestre de l'any. En aquest període, les Corporacions Locals van registrar un dèficit del 0,26% del PIB. Aquest resultat es deu al context de crisi sanitària, social i econòmica en el qual s'ha desenvolupat l'activitat d'aquest subsector des del mes de març.

El dèficit de les CCLL té el seu origen en un descens dels recursos d'un 5,3%, a conseqüència de la disminució dels principals impostos lligats a l'activitat econòmica, mentre que les ocupacions han crescut en un 1,7%.

Amb aquestes dades de Corporacions Locals, el dèficit consolidat del conjunt de les Administracions Públiques, exclosa l'ajuda financera, és de 72.246 milions d'euros en el segon trimestre de 2020, equivalent al 6,46% del PIB.