L'esport ajuda a la salut dels xiquets amb paràlisi cerebral

Durant l'estiu, els xiquets i l'esport solen ser un binomi inseparable. El futbol, la natació o el surf són esports que mantenen entretinguts als més xicotets alhora que coneixen gent nova i socialitzen durant el temps. En aquest context, els xiquets que pateixen malalties com la paràlisi cerebral no queden oblidats ja que, segons els especialistes de la Unitat de Neurorrehabilitación Infantil del Departament de Salut de Manises, “l'activitat física suposa una gran eina per a millorar el seu estat de salut a nivell físic, social i emocional”.

Aquesta patologia, que és la discapacitat física més freqüent en la infància, afecta aproximadament a dues de cada mil xiquets en el món sencer i es caracteritza per “trastorns del desenvolupament, el moviment i la postura, que causen limitació de l'activitat, relacionats amb lesions de l'estructura cerebral del fetus, durant el part o els primers dos anys de vida”, explica Sergio Güemes, fisioterapeuta pediàtric de la Unitat i Coordinador d'aquesta unitat referent en la Comunitat Valenciana per ser l'única integrada en la Sanitat Pública. A més d'aquestes limitacions, la paràlisi cerebral porta amb si alteracions de la sensibilitat, la cognició, la comunicació, la percepció i/o el comportament.

Màxim és un d'ells, té vuit anys i durant els mesos més durs de la pandèmia, a causa d'una operació programada, va haver d'intensificar la seua rehabilitació perquè la cirurgia li havia deixat molt poca massa muscular. “Acudim a la Unitat de Neurorrehabilitación perquè el meu fill rebera les sessions de recuperació muscular”, compte Ana, la seua mare. “Durant les primeres setmanes, que van ser enmig del confinament, els especialistes ens cridaven telefònicament per a donar-nos les pautes oportunes perquè poguera realitzar els exercicis correctament. Això ens va ajudar molt perquè ens sentim acompanyats en tot moment pels professionals de la Unitat”, compte.

“Quan la pandèmia va decaure, durant els mesos d'estiu, ja vam poder acudir de manera presencial al centre on els fisioterapeutes van continuar amb la seua labor. A causa de les mesures de seguretat i com que les instal·lacions ho permetien, en moltes sessions els professionals jugaven al futbol amb el meu fill com a part de la rehabilitació. Vam veure que per a Màxim era un al·licient el futbol pel que vam entendre que l'esport podia ser una oportunitat perquè tinguera major activitat física”, compte Ana.

“Des de la Unitat de Neurorrehabilitación ens van recomanar l'associació d'esport adaptat ‘A Contracorrent’, on el nostre fill pot practicar esport adaptat a les seues circumstàncies, conèixer xiquets de la seua edat i les seues mateixes característiques i socialitzar amb ells. Per a ell ha sigut un canvi absolut ja que ha passat de tenir una vida més sedentària a tenir moments setmanals en els quals passar temps amb els seus companys, tenir major activitat física i estar més content”, conclou la mare de Màxim.

Esport adaptat

Per a aquests xiquets, la rehabilitació es troba en el centre de la seua activitat física ja que són pacients molt sedentaris que romanen hores asseguts en una cadira de rodes. “La pràctica esportiva durant molt de temps no ha estat present en la de les teràpies d'aquests xiquets. En l'actualitat, amb les noves publicacions científiques on l'entorn natural agafa pes i es col·loca en el centre de la intervenció, la pràctica esportiva resulta ser una nova eina en la qual recolzar-se per a millorar la capacitat motora, l'autonomia i afavorir la socialització d'aquests xiquets i xiquetes”, explica el Coordinador de la Unitat, Sergio Güemes.

Per això, molts dels pacients com a màxim, que realitzen rehabilitació en la Unitat del Departament de Salut de Manises, complementen la seua activitat física en A Contracorrent, una associació valenciana amb l'objectiu de promoure la pràctica de l'esport, el desenvolupament personal, la qualitat de vida i inclusió social de xiquets amb diversitat funcional. “L'esport permet superar nous reptes i provar noves experiències, la qual cosa ajuda als xiquets a millorar la seua qualitat de vida i sentir-se més segurs de si mateixos”, explica el Sergio Muñoz, president de l'associació.

A més, les activitats esportives, l'associació també organitza eixides culturals i socials en les quals els xiquets amb diversitat funcional poden socialitzar, conèixer-se millor i arribar a formar grups d'amics. “Eixides a la pista de bitles, al teatre o al cinema són les principals activitats que realitzem. Els cuidadors s'encarreguen d'organitzar les eixides de manera que no és necessari que els pares estiguen presents. Això ajuda al fet que aquests xiquets se senten més autònoms, independents i segurs d'ells mateixos”, conclou el president