L'economia valenciana creix un 2% encara que perdrà manxa en el tercer trimestre
La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) anticipa que el creixement serà similar a la mitjana nacional i superior a la zona euro
Segons estima la AIReF, l'economia valenciana va créixer en el primer trimestre de 2023 fins al 0,4%. Aquest dinamisme es mantindrà durant el segon i part del tercer trimestre, però perdrà manxa des de mitjan tercer. Així es recull en l'informe de conjuntura i perspectives econòmiques del primer trimestre de 2023 presentat per la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) que, a més anticipa que, de confirmar-se aquesta trajectòria, la Comunitat podria aconseguir en el conjunt de l'any un avanç a l'entorn del 2%; molt similar al de la mitjana nacional i prop d'un punt per damunt de la mitjana de la zona euro i la UE.
Aquesta és la conclusió a la qual arriba la CEV després d'analitzar les dades més recents sobre la demanda, l'oferta, la conjuntura dels sectors productius i el sector exterior, l'evolució del mercat laboral, la tendència inflacionària, la política monetària i els elements i variables que poden impulsar o contindre l'evolució de l'economia de la Comunitat Valenciana.
Sobre aquest tema la CEV apunta a la pròpia inèrcia de l'economia nacional, superior a la d'altres enclavaments del nostre entorn; els nivells d'inflació inferiors als registrats en la zona euro — en part afermats per la signatura entre els agents socials del V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva —; la major resiliència del mercat laboral, després de la reforma pactada pels agents socials; el dinamisme del sector exterior i de les empreses que operen en ell, tant en béns com en serveis (sobretot turístics), i el major desplegament esperat per a aquest exercici de les ajudes i crèdits associats als Fons Next Generation EU, com les variables que impulsaran l'economia.
Per contra, podrien frenar-la els següents elements: el propi alentiment de les economies del nostre entorn, que són receptores dels nostres béns i serveis i emissores de turisme internacional; les expectatives d'una inflació més prolongada en la zona euro, amb el consegüent recorregut de futures pujades de tipus d'interés per part del BCE i la seua repercussió sobre les decisions dels agents econòmics privats i públics; la falta de mà d'obra qualificada en la majoria de sectors, destacant la construcció, diverses branques manufactureres, l'hostaleria i l'agricultura; la situació econòmica, financera i patrimonial d'un gran nombre d'empreses, els comptes anuals de les quals encara no han recuperat les ràtios prèvies a la pandèmia, i que en la seua condició de preu acceptants s'enfronten a uns costos molt elevats; l'encara baix i insuficient nivell d'execució dels Fons Next Generation EU i la seua escassa translació al teixit productiu regional; les traves que la “Llei Crea i Creix” està generant a milers d'empreses a l'hora d'accedir als programes d'ajudes; tant els associats als Fons Next Generation EU com als de l'Estat i la Generalitat; el llast que suposa el crònic infrafinançament de la Comunitat, així com els alts nivells de deute públic que, en un context de pujada de tipus d'interés, drenaran marge de maniobra per a implementar mesures de suport al teixit productiu, i els menors nivells de renda per càpita de la població en la Comunitat, que accentuen la repercussió de la inflació i les pujades de tipus d'interés sobre les decisions de consum i inversió de les famílies.