Peñarroja obri els mascletaes de Falles amb un homenatge al camp valencià

La pirotècnia Peñarroja de la Vall d'Uixó continua sent aquell negoci familiar que va arrancar a la fi del segle XIX. Dedicat al món de la pólvora des d'aproximadament 1895, el negoci ha passat de pares a fills.

Pepe Peñarroja, actual propietari de l'empresa, va agafar el seu llegat de la seua mare i ara ja l'ha traspassat al seu fill, qui s'encarrega de dissenyar els espectacles pirotècnics.

L'1 de març tornarà a disparar en la plaça de l'Ajuntament de València. Peñarroja torna després de dos anys al Cap i Casal, però també participarà en el concurs de la Magdalena a Castelló.

Pepe Nebot Peñarroja atén a elperiodic.com i mostra orgullós el llegat heretat del seu avi i de la seua mare, així com els trofeus i guardons obtinguts pel seu treball. La pirotècnica de la Vall d'Uixó ha traspassat davanteres i ha portat el seu art a la Xina, París o Rabat.

Quan va començar Peñarroja a disparar en la mascletà de València?

Va ser en 1993, llavors no hi havia rondes de 19 dies de mascletà. Excepte el primer any des que es van posar en marxa la mascletà a partir de l'1 de març, hem disparat sempre aqueix dia. En 2020 complim els 25 anys disparant la primera mascletà de Falles.

Què suposa disparar l'1 de març?

És ja una tradició que Peñarroja òbriga els mascletaes. Fa anys semblava que com més a prop disparaves del 19 de març, més considerat eres com a empresa de pirotècnia i les grans empreses sempre disparaven del 15 al 19. I el dia 1 no el volia ningú. Em van preguntar si volia disparar el primer dia i vaig dir que sí perquè quan passa el 20 de març i s'han fet tantes mascletàs i tan bones, la gent només s'acorda que l'1 dispara Peñarroja, el 8 Reyes Martí i la Nit del Foc. De la resta de dies ningú s'acorda. L'1 de març la notícia no és ue dispara Peñarroja, sinó que comencen els mascletaes i nosaltres entropessem amb la notícia.

Què significa disparar en les Falles de València?

És una alegria molt gran per a mi i per a tots, perquè comencen les Falles. I quina millor manera de celebrar una festa que disparant coets. Si no hi ha traques o coets, sembla que no hi haja festa. Si el València marca un gol i tires una traca, sembla que el gol siga el doble.

Els coets tenen el seu llenguatge d'emocions, quan tires un coet sempre vol dir alguna cosa, que eixirà el bou o que és vespra de festa.

Quina novetat té Peñarroja per a la mascletà de l'1 de març?

En la pirotècnia està tot pràcticament inventat, encara que sempre es trau alguna cosa, però és tan subtil que costa molt d'entendre.

Des de fa anys nosaltres fugim de tòpics sobre novetats i quants quilos de pólvora, i aprofitem per a fer homenatges o dedicar la mascletà a algú o a alguna cosa. En anys anteriors li les hem dedicades a la taronja, a la traca, als artesans de la Comunitat Valenciana, als fallers o les falles. I enguany tornem a la part agrícola perquè el camp està molt malament.

Som molt amics del Tribunal dels Aigües, han vingut dues vegades a nostra mascletà, i enguany tornaran per a donar suport al nostre homenatge al camp valencià.

Com ha canviat el negoci al llarg de la història?

Hi ha dos aspectes a tindre en compte. Fa uns 25 anys es van començar a fabricar els materials a la Xina, abans es fabricava ací. Però aquesta tendència aquesta canviat, per les circumstàncies internacionals de hui dia, sembla que els xinesos no són tan rendibles.

I una altra dada, més important que l'anterior, la introducció de les noves tecnologies per a disparar. Abans s'encenia amb bengales, després amb màquines de disparar elèctriques, guanyant en seguretat, i ara amb ordinadors. El món de l'espectacle ha canviat. Ara és un altre concepte d'espectacle.

Com ha de ser una mascletà?

A València li agrada una maslcetà clàssica, amb el seu principi, retencions i dues finals amb el terratrémol i el bombardeig aeri.

Aqueixa és l'estructura clàssica, la qual cosa la gent vol sentir i sentir. Al mig posa-li el que vulgues, però has de rematar amb el que la gent espera.

Com us ha afectat la pandèmia?

Nosaltres disparem en 2020 però ens va afectar com al primer. Portem dos anys molt mal i desgraciadament no soc optimista. Ara estem travessant el final de la fase sanitària i després ve la fase econòmica. I ací ningú dona res, i menys l'Estat. Tot el que et donen cal pagar-ho.

Les ajudes del Resistir Plus han estat bé, han tapat forats però el gros s'hauria d'haver fet no amb diners però si amb altres coses que des de l'Estat són a la seua mà, com que les assegurances no cobren les primes perquè no hem estat treballant.