El mag Orbit, el jove il·lusionista de la Vall d'Uixó ja prepara el seu gira internacional

Años de formació, hores d'assaig i de preparar trucs i il·lusions, han portat al jove Fran Cubells Herrero, de la Vall d'Uixó, a convertir-se en el mag Orbit.

Després dels seus inicis en batejos, comunions, aniversaris, aquest jove mag ja té el seu propi espectacle, Acer, amb el qual ha recorregut part d'Espanya i que ja prepara, en anglés, per al seu gira internacional.

Fran Cubells és un gran fan del cantant Raphael a qui aspira a conéixer i amb qui li agradaria compartir escenari, alguna cosa que no descarta. De fet, ja està treballant, juntament amb el seu manager, per a aconseguir fusionar la màgia amb el rei de la balada romàntica espanyola.

Per què vas triar ser mag?

Sempre dic que la vocació de la màgia la descobrisc més tard que la del bricolatge i la fusteria. En eixir del col·legi, la meua mare em portava a Alfondeguilla, el poble dels seus avis materns, i quasi totes les vesprades anava a la fusteria amb Vicent i el seu fill Albert. M'asseia allí i em passava hores veient com fabricaven mobles. M'encantava. En aquella època era un xiquet d'11 o 12 anys.

Poc temps després, amb 15 anys, el meu pare em va portar a veure un xou del Mag Yunke i ací és quan al meu cap tot va encaixar. Vaig veure aqueixes il·lusions, aqueixos aparells tan grans que portava Yunke i vaig dir: jo vull fer cervell.

I quan em vaig posar a veure quant valien aquestes màquines que venien dels EUA, les més economies entre 3.000 i 4000 dòlars, i les cares entre 15.000 i 20.000 dolors, vaig pensar que havia d'aprendre a fabricar-me-les jo, sempre tenint en compte si existeixen drets d'autor.

Com van ser els inicis?

Em vaig interessar per la màgia, llegint llibres. També vaig anar a escola dels Magic Bufons a Polinyà del Xúquer, on vaig estar un any i d'ací em va agafar el meu mestre Juan Manuel Marcos, la persona que m'ha format, que m'ha explicat el que està bé i el que està malament. Va ser una formació de quatre anys intensa.

També em va fer classes un fundador de l'escola Fumanchú, Mad Martin, i a partir d'ací, vaig aprendre molt per a quedar amb altres mags de molt de nivell.

Amb 17 anys l'economia em permetia fabricar els materials, vaig actuar en comunions i falles el que em va permetre crear i gastar diners fabricant i experimentant.

Per què vas triar Orbit?

Va ser ajuda de la meua mare. Jo volia un nom artístic que tinguera ganxo i que la gent ho recordara. La meua mare va trobar aqueix nom. Em va dir: Fran, òrbita en anglés és Orbit.

Què et va dir la teua família quan vas dir que volies ser mag?

La meua família sempre m'ha donat suport. Conec molts artistes que quan comenten a la família que vull viure de l'art, siga la faceta que siga, no l'assimilen, no el veuen com a treball seriós. La gent se sorprén que la màgia siga un treball actual, del qual es pot viure i tindre el teu propi negoci.

A més, la meua família ha finançat moltíssim el meu projecte de vida. Van invertir molt en congressos de màgia, formacions, classes, en els viatges per Espanya i el món aprenent d'altres mags. Sense ells no podria ser ací.

M'ho vaig prendre molt de debò des del minut un perquè tenia clar que volia ser empresari de la màgia i viure de la màgia.

Quants anys portes en el món de la màgia i on has actuat en tot aquest temps?

Oficialment des dels 15 o 16 anys. Porte en la màgia ja nou anys. En 2024 compleix el meu aniversari deu anys de màgia.

He actuat en llocs que mai vaig pensar que podria actuar, fins i tot en un corral de cabres a Granada, ha sigut el lloc més estrany on he actuat. També en xicotets escenaris, noces, comunions, aniversaris o gales benèfiques.

Amb el meu xou Acer he estat a La Rioja, Galícia, Andalusia, he recorregut el País Basc, i ara pinso en la gira internacional i estem assajant el xou en anglés per a fer Acer a nivell mundial.

Què és el mes complicat d'aquesta professió?

Sens dubte, mantindre's, no abandonar-ho. El més complicat és entendre perquè succeeixen les coses, tindre una bona formació del món de la màgia. No copie mancs d'internet, sinó que darrere hi ha una base per a saber perquè funciona. És important conéixer quan es fa un efecte, entendre perquè funciona i entendre la màgia.

I una vegada domines aqueixa part escènica i tècnica, el més difícil és poder viure empresarialment. El difícil és aconseguir ser mag i empresari. Aquest meravellós art et permet viatjar, conéixer gent i ajudar perquè transmets felicitat, però el més difícil és viure al 100% de la màgia.

Quant temps dediques a assajar i prepara trucs?

La màgia és la meua vida, quan estic a casa estic pensant, parlant amb altres mags. No ho calcule, però de 8 a 10 hores diàries sí que li dedique a la màgia. Però si això dormint i estic somiant, també estic treballant. La màgia és el meu dia a dia.

Què t'agradaria aconseguir?

Des de xicotet se m'ha fet difícil l'anglés, però des de fa tres anys estic amb classes particulars entre setmana. Vaig començar amb Jose de Nules i ara estic amb María Josep de Vila-real. M'agradaria aconseguir llançar el meu xou en anglés. Més que guanyar premis, vull aconseguir fer el que més m'agrada i en anglés.

Al fet que aspires?

A romandre en el temps. És una pregunta que em faig molt quan ens ajuntem els emprenedors a Madrid ens la fem moltíssim. Els diners i el treball va i ve. Però jo vull romandre en el temps, que quan estiga o no estiga, que recorden qui vaig ser, quins trucs vaig inventar. Aspire al fet que es continue parlant d'elles quan altres mags les utilitzen. Que el treball que jo vaig fer per la màgia, seguisca ací.

On et faria il·lusió actuar?

Ara aquesta mirant opcions a Dubai o Londres, tinc diversos llocs on m'agradaria però estem intentant actuar en un concert de Raphael. M'agradaria trepitjar un escenari amb el cantant.