Una mare de la Vall d'Uixó demana a la Generalitat que tutele al seu fill de 13 anys amb addicció a les drogues

Parlar amb Lorena, la mare d'un xiquet de 13 anys amb problemes d'addicció de drogues, causa molt dolor. Porta patint molts anys, ja massa, un calvari en la seua pròpia casa. La seua filla major d'edat s'ha emancipat i ella viu tancada amb la seua filla de 9 anys en una habitació de la seua casa per por del menor.

El seu fill, amb problemes de conducta, és addicte a la marihuana i té problemes amb l'alcohol. Malgrat tenir només 13 anys, la seua mare creu que fuma marihuana des de fa un parell d'anys i des de fa tres anys la situació familiar s'ha tornat insuportable.

“Ho expulsen de l'institut, em roba diners, s'escapa de casa, tinc les portes mig trencades i ara mateix que estic treballant no sé ni on està”. Així de dures són les paraules d'aquesta mare que ja no sap què fer. “Que una mare admeta tot això, costa molt”, assegura.

I és que el cas del seu fill portava any i mig en el calaix dels Serveis Socials de l'Ajuntament de la Vall d'Uixó. Quan preguntava pel cas del seu xicotet de 13 anys, els treballadors municipals li demanaven “paciència”, però “la paciència la tinc esgotada”.

Una vegada feta pública la seua denúncia, el divendres 29 d'octubre l'Ajuntament de la Vall d'Uixó va remetre la sol·licitud d'aquesta mare per a cedir la tutela del seu fill a la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Fonts de la conselleria de Mónica Oltra asseguren que l'Ajuntament de la Vall d'Uixó va manar els papers de manera urgent, una documentació que la mare va signar a l'agost de 2021. És a dir, es remeten a la Generalitat tres mesos després d'emplenar la sol·licitud. Encara que, segons explica la mateixa progenitora al gener de 2020 ja havia signat la guarda amb el consistori vallero. Però es va quedar ací.

Ara la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives estudiarà el cas i realitzarà els tràmits necessaris per a tractar d'ajudar a aquesta família.

“Puc entendre que les coses van lentes, que hi ha moltes famílies amb casos similars al meu, però he de ser egoista perquè tinc por que arribem tard i després vengen les lamentacions”.

Però “no es pot lamentar i menys amb un menor”, continua, mentre assenyala que és la primera vegada que conta la història de la seua família sense plorar. Aquesta mare se sent “desbordada” perquè “el meu fill no escolta, em roba, ix de casa a la nit” i “abans el meu fill no era així. Era molt protector amb mi”.

Després de denunciar el cas públicament, cansada de la lentitud de l'administració, els seus papers han arribat per fi a la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives per a estudiar el cas. Aquesta dona d ella Vall d'Uixó demana a la Generalitat la tutela del seu menor perquè “el meu fill ha admès que està malament, els demane ajuda” abans que siga massa vesprada.