L'anàlisi d'ADN de casos de bebés robats estableix el parentiu entre dues germanes i un germà i la seua germana

Els anàlisis d’ADN realitzats pel Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio, depenent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a través de la col·laboració que manté amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, han permés trobar dos coincidències i establir el parentiu de quatre persones víctimes de casos de bebés robats.

Després de l’anàlisi de 134 mostres biològiques procedents de 91 familiars de bebés robats i 43 possibles bebés sostrets mitjançant noves tècniques de seqüenciació massiva s’ha determinat que existeix un parentiu entre dues germanes i un germà i la seua germana.

La consellera Pérez Garijo ha assenyalat que estem davant “una molt bona notícia” que demostra la importància de la centralització dels treballs d’identificació i de l’aplicació de les tècniques més avançades “per aportar llum als possibles episodis de bebés robats en el nostre territori”.

En aquest sentit, Pérez Garijo ha advocat per la creació d’un Banc d’ADN de caràcter estatal “que permetra l’encreuament de dades entre comunitats autònomes i augmenten les possibilitats que els familiars puguen retrobar-se”.

“Som la primera administració pública d’Espanya a realitzar un estudi sobre casos de bebés robats a través de les tècniques més avançades” ha afirmat Pérez Garijo, al que ha afegit que és “essencial” continuar realitzant la presa de mostres a les persones afectades pels robatoris de nounats “perquè formen part d'aquest banc d'ADN que permetrà esclarir una pràctica que es va realitzar a Espanya durant dècades amb absoluta impunitat”.

Per aquest motiu, la consellera ha insistit en què els familiars que sospiten que han pogut ser víctimes d’un cas de bebés robats es realitzen les proves d’ADN “que permetran trobar un parentiu després de massa anys d’espera i lluita per donar llum a delits de lesa humanitat”.

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, va emetre una carta a les entitats implicades en els casos de bebés robats en la Comunitat Valenciana en la qual feia una crida a les persones afectades per casos de bebés robats amb l’objectiu de dur a terme una presa de mostres per la seua inclusió en el Banc de Dades d’ADN, fruit del conveni de col·laboració ‘Investigació i innovació en la identificació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amb la finalitat de millorar les tasses d’identificació’ amb la Fundació Fisabio i la Universitat de València.

Cal recordar que la Generalitat està duent a terme una tasca de sensibilització amb la població, donant a conéixer aquesta pràctica de sostracció de menors que es va donar per institucions del franquisme. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme la realització del documental “Morir tranquil·la. Bebés i mares furtades a terres valencianes”, una producció que tracta els casos de robatori de bebés, una pràctica sistemàtica que es va dur a terme en Espanya durant dècades.

Recollida de mostres i anàlisi de les dades

En total, el personal investigador de Fisabio va dur a termes nou recollides de mostres en diferents centres sanitaris de la Comunitat Valenciana; quatre en València, tres en Alacant i una en Castelló.

“La comissió Nacional per a l’Ús Forense de l’ADN recomana disposar de l’ADN dels dos pares o si no n’hi ha del major nombre de familiars possible per a fer possible la identificació. Per aquest motiu aquestes recollides són de vital importància i es van seguir realitzant amb periodicitat suficient a partir dels llistats proporcionats per les associacions a la Conselleria de Qualitat Democràtica”, ha declarat Llúcia Martínez, responsable del Servei de Seqüenciació de la Fundació Fisabio.

Les recollides han quedat emmagatzemades en el Biobanc per a la Investigació Biomèdica i en Salut Pública de la Comunitat Valenciana (IBSP-CV), seguint les clàusules dels consentiments informats firmats per les persones donants.

Millora de les tasses d’identificació

Per a aquesta investigació, l’equip de Seqüenciació de Fisabio ha estudiat uns fragments d’ADN molt concrets presents de manera natural en el genoma, anomenats microsatèl·lits. Es tracta de regions específiques de la cadena d’ADN que contenen seqüències concretes repetides de forma consecutiva. Les persones emparentades solen tindre el mateix nombre d’unitats repetides, és a dir, el patró d’aquesta repetició és hereditària i per això el seu estudi és una eina d’anàlisi forense habitual.

La Fundació Fisabio utilitza noves tècniques de seqüenciació massiva que analitzen un major nombre de marcadors genètics per aconseguir la identificació.

“La Comissió Nacional per a l’ús Forense de l’ADN recomana fer servir en el cas de bebés robats el major nombre de marcadors possibles. Per aquest motiu, a més dels microsatèl·lits, s’han realitzat altres marcadors com els polimorfismes de nucleòtid únic (SNP). En concret, s’han analitzat 94 SNPs front als 24 SNPs de les tècniques d’identificació clàssiques. A més a més en aquells casos en que els marcadors assenyalen un parentiu possible s’ha analitzat l’ADN mitocondrial per a confirmar el parentiu per via materna”, ha assenyalat la investigadora Llúcia Martínez.

Aquestes tècniques tenen una major sensibilitat i precisió que els mètodes clàssics i ja s’empren en la identificació genètica de les víctimes del franquisme a través del conveni de col·laboració entre la Conselleria de Qualitat Democràtica i Fisabio per a millorar les tasses d’identificació, al que la Generalitat ha destinat 342.000 euros en 2021 i 2022.

La identificació de 13 víctimes de les Fosses 22 i 112 del cementeri de Paterna s’ha aconseguit gràcies a un segon procés d’anàlisi de mostres realitzat per Fisabio a través d’aquestes tècniques més avançades de seqüenciació de l’ADN, unes mostres que s’havien realitzat prèviament sense resultats positius. Aquesta nova eina permet obtenir millors resultats en restes que no s’havien pogut identificar en una primera fase a través de les tècniques clàssiques.

La consellera de Qualitat Democràtica ha afirmat que aquesta nova tècnica i la creació d’una base de dades d’ADN “ens obri la porta a establir nous parentius, també en el cas de bebés robats que van ser robats als seus familiars i que creguen que podrien haver sigut víctimes d’aquestes pràctiques”.

Futur

La Conselleria de Qualitat Democràtica continua recopilant informació de possibles casos de bebés robats a través de diferents associacions establides en la Comunitat Valenciana per a després traslladar-la a Fisabio per a la recollida de mostres d'ADN i la posterior elaboració d'un cens de nounats sostrets.

La presa de mostres permetrà elaborar una base de dades d'ADN sobre famílies que busquen als seus descendents i fills i filles que busquen a les seues famílies i anar acarant dades per si puguera tractar-se de casos de bebés robats a les seues mares.

Les associacions de bebés robats són Associació de Víctimes Xiquets Robats d'Alacant (AVA), Plataforma Internacional de Víctimes per Desaparicions Forçades Infantils ‘T'estem buscant’, associació SOS Bebés Robats de València i a SOS Bebés Robats de la Comunitat Valenciana, entitats que gestionen la documentació necessària per a procedir a la recollida de mostres de les persones interessades.

Qualsevol persona que sospite que ha pogut ser víctima d'aquesta mena de pràctiques pot contactar amb les associacions de bebés robats en la Comunitat Valenciana a través dels següents correus electrònics: avalicante@hotmail.com; plataforma.teestamosbuscando@gmail.com; comunidadvalenciana@sos-bebesrobados.es; i valenciasosbebesrobados@hotmail.es.

Més información en la nova web de Memòria Democràtica de la Generalitat.