L'alumnat amb una situació socioeconòmica desfavorable de la Comunitat supera expectatives educatives i se situa per damunt de la mitjana

A Espanya, el 30% dels estudiants de 15 anys que es troben en el tercil amb una situació socioeconòmica més desfavorable aconseguix superar eixes limitacions i aconseguix resultats acadèmics per damunt de les expectatives que a priori s'associen al grup. La monografia Resiliència i Igualtat d'oportunitats educatives en l'àmbit regional, que hui han presentat la Fundació Ramón Areces i el Ivie, estudia els resultats d'eixe alumnat desfavorit en les tres àrees de competències que avaluen les proves PISA 2022: matemàtiques, lectura i ciències, i conclou que, únicament una tercera part d'eixos xiquet i xiquet aconseguix la resiliència educativa.

No obstant això, eixa mitjana nacional amaga importants diferències per comunitats autònomes. A Castella i Lleó i a Cantàbria al voltant del 40% dels estudiants situats en el tercil amb un índex de condicions socioeconòmiques més baix es considera resilient, ja que aconseguix a PISA un nivell de competències més enllà de l'esperat donada la seua situació desfavorable. Per darrere, se situen La Rioja i Galícia, amb un 37% i un 35,9% d'alumnat resilient, respectivament. Per contra, tanquen el rànquing Canàries, País Basc i Andalusia, regions en les quals només al voltant d'un 25% d'estudiants desfavorits són resilients. La Comunitat Valenciana se situa lleugerament per damunt de la mitjana, amb un 32,4% d'alumnat resilient, la qual cosa la col·loca com la desena regió amb més percentatge d'estudiants desfavorits que obtenen bons resultats en les competències TREPITJA.

Si es distingix per les tres competències analitzades, en matemàtiques els percentatges d'alumnat resilient varien significativament, des del 42,5% a Castella i Lleó fins a un 21,4% a Canàries, la qual cosa suposa una diferència del doble entre l'autonomia amb major i menor percentatge d'alumnes desfavorits que aconseguixen bons resultats en eixa competència. Quant a lectura i ciències, encara que el rang de variabilitat és menor, les discrepàncies continuen sent considerables, amb percentatges que oscil·len entre el 38,7% i el 24,6% en lectura; i entre el 39,6% i el 21,5% en ciències, en tots dos casos entre Castella i Lleó i País Basc. Per part seua, la Comunitat Valenciana obté els millors resultats en Lectura, amb un 34,6% d'alumnat resilient, mentres que en Matemàtiques supera les seues expectatives el 33,9% dels estudiants desfavorits, i en Ciències, un 28,8%. En els tres casos, la regió obté resultats superiors a la mitjana.

Esta posició per damunt de la mitjana nacional s'ha aconseguit en les últimes proves TREPITJA de 2022, ja que en les anteriors de 2015 el percentatge d'alumnat resilient en la Comunitat Valenciana era inferior a la mitjana en les tres competències. Precisament, l'estudi revisa l'evolució de la resiliència amb les dades de PISA de 2015 i 2022 i destaca els avanços reeixits per la regió. En estos set anys, la Regió de Múrcia, Cantàbria i la Comunitat Valenciana han millorat el pes de l'alumnat resilient en 8,9, 6,7 i 4 punts percentuals (pp), respectivament. És a dir, la C. Valenciana ha passat d'un percentatge d'alumnes resilients del 28,5% en 2015, al 32,4% registrat a PISA 2022. Per contra, s'aprecia un descens general mitjà de la resiliència de -0,8 pp, més accentuat a Catalunya (-6 pp), Castella-la Manxa (-4,4 pp) i Navarra (-3,7 pp).

Els resultats de les anàlisis realitzades no permeten apreciar cap relació entre el percentatge d'alumnes desfavorits que aconseguixen superar les seues expectatives i la major o menor capacitat financera de les autonomies o el gasto educatiu per alumne. De fet, País Basc, que figura en el penúltim lloc en alumnat resilient, és la regió que més gasto per alumne realitza, 10.290 euros per estudiant en 2021, enfront de la Regió de Múrcia i Comunitat de Madrid que, amb 6.271 i 6.286 euros, respectivament, són les que menys gasten en educació per alumne. La Comunitat Valenciana se situa en la mitjana nacional tant en gasto per alumne, amb 7.356 euros, com en resiliència.

Determinants de la resiliència educativa

El patró territorial de la resiliència educativa no es correspon, ni en sentit positiu ni negatiu, amb l'habitual en molts indicadors de desenrotllament econòmic (renda per càpita, ocupació qualificada, etc.), funcionament del mercat de treball (taxa d'atur, temporalitat, etc.) o nivells de formació de la població (anys mitjans d'estudis, percentatge de població amb estudis superiors, etc.). Per això, la monografia identifica i analitza alguns dels determinants d'eixa resiliència educativa en els seus diferents sistemes educatius regionals que tenen a veure amb les seues característiques personals i familiars, el tipus de centre i l'entorn regional.

Com s'ha comentat, el percentatge de resiliència global se situa entorn del 30% de mitjana, amb lleugeres diferències segons la competència de què es tracte. La resiliència és una mica major en matemàtiques, amb un 31,9% d'alumnat amb resultats millors de l'esperat, i lleugerament més baixa en lectura (30,5%) i en ciències (28,6%). No obstant això, dins d'eixe marc general s'aprecien diferències en funció del sexe, la nacionalitat i la trajectòria escolar, així com segons les aspiracions educatives, l'estat de salut o alguns trets de caràcter i comportament individual de l'alumnat.

El percentatge de resiliència dels xic és major que el de les xic en matemàtiques (35,3% enfront de 28,4%) i en ciències (30,5% enfront de 26,6%), mentres que ocorre el contrari en la comprensió lectora, amb un 35% d'alumnes resilients enfront d'un 26,1% d'alumnes. La condició d'immigrant limita la resiliència, però només en el cas dels estudiants immigrants de primera generació que obtenen pitjors resultats en les tres competències que els nadius (22,8% enfront de 33,2%, en matemàtiques, per exemple). No obstant això, no afecta els immigrants de segona generació, que fins i tot presenten major resiliència que els nadius (36,7% en matemàtiques).

 La trajectòria prèvia de l'estudiant durant l'escolarització també és rellevant en matèria de resiliència, amb la repetició de curs com un dels factors més determinants. El 44,4% dels estudiants desfavorits que mai han repetit aconseguix la resiliència, enfront del 10,8% dels quals sí han repetit algun curs. D'altra banda, els estudiants que han cursat un o més anys d'educació primerenca mostren un percentatge mitjà de resiliència que duplica el de la resta (33,9% enfront de 15%).

Altres aspectes que marquen diferències en la resiliència són les aspiracions educatives futures i l'estat de salut. La resiliència és major entre els quals aspiren a aconseguir l'educació universitària (40,5%) que per a la resta (29,2%) i també és superior entre els estudiants que gaudixen de bona salut (34,1%) que entre els quals patixen una salut dolenta o pobra (26,4%).

 Al costat d'estos aspectes objectius, l'estudi té en compte també uns altres determinants de la resiliència que tenen a veure amb el caràcter i el comportament emocional dels alumnes. La curiositat, la perseverança, l'assertivitat, el control emocional i la resistència a l'estrés són característiques de l'alumnat resilient. Per contra, altres trets emocionals, generalment ben valorats, com el sentit de la pertinença o la cooperació, a penes marquen diferències o són fins i tot negatius per a la resiliència.

 Quant als factors que tenen a veure amb el centre educatiu, l'informe detecta que la resiliència és major en els centres privats o concertats que en els públics, amb diferències entorn de 10 punts en les tres competències. En matemàtiques, el percentatge d'estudiants resilients dels centres de titularitat privada o concertada és del 40,1% enfront del 29,7% dels públics. En el cas de la lectura, els percentatges d'alumnat resilient oscil·len entre el 37,5% i el 28,7%, a favor dels centres privats, mentres que en ciències, la diferència està entre el 36% dels privats i el 26,6% dels públics. No obstant això, l'educació pública és la que atén major proporció d'alumnat desfavorit, ja que concentra el 80% d'estos estudiants. Per això, malgrat la menor taxa de resiliència de l'escola pública, tres de cada quatre alumnes resilients procedixen de centres educatius públics.

 L'efecte de la grandària de la classe també s'analitza en l'informe, que observa un augment de la resiliència en els grups de fins a 25 alumnes enfront dels quals superen els 35 estudiants en les tres competències. No obstant això, no s'aprecia cap millora quan el nombre d'estudiants es reduïx per davall dels 25, per la qual cosa baixar la ràtio d'alumnes per davall d'eixa xifra no aportaria avantatges quant a la resiliència educativa.

 Per contra, altres factors potencialment rellevants a priori tenen un impacte menys rellevant. És el cas de la incorporació de l'aprenentatge digital, que només aporta millores molt marginals, o la utilització d'un sistema d'avaluació extern.

 Un element que també s'ha considerat en l'anàlisi de determinants de la resiliència és l'existència de casos d'assetjament escolar en el centre. Les dades de PISA confirmen que el problema de l'assetjament escolar, dramàtic per a qui el patix i nociu per al conjunt del sistema educatiu i social d'un país, també influïx en la capacitat de resiliència dels alumnes menys afavorits, en molts casos més exposats a esta mena d'agressió que altres col·lectius. La resiliència s'eleva al fins al 35,9% en els estudiants menys o gens afectats pel problema, enfront del 24,2% dels més afectats (11,7 punts menys). Esta gran diferència reflexa de mode evident les dificultats de tota mena a les quals s'enfronten els estudiants que patixen assetjament escolar i posa en valor l'especial mèrit dels qui aconseguixen progressar malgrat totes eixes dificultats. Suposa, a més, un nou crit d'atenció sobre la necessitat de mantindre l'esforç per a previndre, corregir i sancionar eixa xacra.

 Finalment, la monografia, dirigida per l'investigador del Ivie José Manuel Pastor i elaborada per l'equip que integren Lorenzo Serrano, Ángel Soler, Iván Vicente, Silvia Mollá i Fernando Pascual, analitza l'efecte territorial de la resiliència educativa. No obstant això, no s'han trobat diferències relacionades amb el grau de desenrotllament socioeconòmic del territori, la seua capacitat d'inversió o l'esforç econòmic en matèria educativa. “Les diferències territorials estan més lligades a qüestions qualitatives com l'organització del procés educatiu, la selecció dels docents o els mecanismes de formació i motivació del professorat, entre altres aspectes. Augmentar el pressupost dedicat a l'educació no garantiria per se l'augment de la resiliència, que depén més de com es gasten eixos fons”, segons expliquen els autors.

 Recomanacions per a augmentar la resiliència educativa

El document finalitza amb una sèrie de recomanacions aportades pels autors per a aconseguir elevar el percentatge d'alumnat en situació desfavorable que aconseguix bons nivells de competències. En primer lloc, insten a potenciar el paper dels psicòlegs i orientadors de centre, així com a impulsar la formació contínua del professorat perquè aprenga tècniques inclusives i sensibles a la diversitat socioeconòmica de l'alumnat. A més, recomanen la implementació de programes d'educació primerenca i preescolar accessible per a tots.

 Així mateix, recorden que un repte important és la lluita contra l'assetjament escolar, que ha d'enfrontar-se en termes de política educativa general i també particular per part de la direcció del centre. També és fonamental atendre les dificultats específiques dels immigrants de primera generació.

 Finalment, els autors recorden que a Espanya coexistixen 17 sistemes educatius regionals, la qual cosa suposa un escenari perfecte per a compartir pràctiques i aprendre de les que resulten més efectives.