Demanen el tancament de l'aeròdrom de la Llosa: quin és el motiu?
També exigixen a l’administració autonòmica actuacions per a pal·liar els efectes de la sequera a la Marjal d’Almenara
El passat dijous, 11 de juliol, es va reunir la Comissió Mixta de seguiment del conveni marc entre la Generalitat Valenciana i Acció Ecologista-Agró per a la gestió de la biodiversitat en les Zones d’Especial Conservació (ZEC) de la Marjal d’Almenara i la Platja de Moncofa. Durant esta reunió, celebrada a La Casa Penya, AE-Agró va exigir la posada en marxa d’actuacions per a pal·liar els efectes de la sequera i el tancament de l’aeròdrom de la Llosa (La Plana Baixa, Castelló), tal com contemplen les normes de gestió d'esta zona humida Ramsar que forma part de la Xarxa Natura 2000.
La situació d'escassetat d'aigua en què l'any passat es trobava la Marjal d'Almenara ha anat agreujant-se davant l'absència de precipitacions, la continuada sobreexplotació dels aqüífers i la incessant pujada de temperatures que enfrontem. Durant la reunió de 2023 de la Comissió Mixta de seguiment del conveni marc entre la Generalitat Valenciana i Acció Ecologista-Agró per a la gestió de la biodiversitat en les Zones d’Especial Conservació (ZEC) de la Marjal d’Almenara i la Platja de Moncofa, les ecologistes ja vam advertir l’any passat als tècnics de l’actual Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori de la situació extrema que podíem patir. A més a més, vam proposar diverses actuacions per a mitigar els impactes derivats de la sequera sobre este aiguamoll Ramsar que forma part de la Xarxa Natura 2000.
En este sentit, durant la reunió de la Comissió Mixta celebrada a La Casa Penya de Sagunt (Camp de Morvedre, València) el passat dijous, 11 de juliol, AE-Agró va recordar a l’administració autonòmica que el control i les restriccions als més de 250 pous que operen en l'entorn d’esta zona humida, la possibilitat d'adquirir parcel·les i concessions estratègiques per al bon estat de conservació dels aqüífers i la integració i âmillora de la xarxa hidràulica de fonts i ullals associats a la marjal són mesures que la Generalitat Valenciana podria i hauria d’activar ja, adquirint caràcter d'urgència a cada dia que passa davant l'alerta per sequera declarada en la zona per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).
De fet, la majoria d’estes propostes estan contemplades en les normes de gestió de les Zones d’Especial Conservació (ZEC) de la Marjal d’Almenara i la Platja de Moncofa, aprovades pel Decret 132/2021, d'1 d'octubre. Amb estes actuacions, per exemple, es podria evitar que aigua de poca qualitat, procedent dels cultius, entrara en les actuals reserves subterrànies de la marjal, situació que ocorre ara malauradament per la sobreexplotació dels ullals.
D'altra banda, AE-Agró i la Conselleria de Medi Ambient van reprendre en la reunió de la setmana passada el diàleg obert des de fa més de deu anys respecte a la permanència en ple cor de la Marjal d'Almenara de l'aeròdrom de la Llosa (La Plana Baixa, Castelló). Una vegada més, les ecologistes han exigit el compliment de les normes de gestió d’este espai protegit i, per tant, el tancament i trasllat fora de la marjal d'esta instal·lació. Durant esta primavera, un cop més, el continu vol d’avionetes ha ocasionat fortes pertorbacions a la fauna reproductora de la zona. Especialment a aus com el rovellat (Plegadis falcinellus), l’agró blau (Ardea cinerea) i el roig (Ardea purpurea), l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o la rosseta (Marmaronetta angustirostris), l’ànec més amenaçat d’Europa.
A més a més, esta primavera, durant uns treballs en la pista auxiliar d’este aeròdrom, s’ha eliminat sense autorització administrativa una important població de ruda de mallada (Thalictrum maritimum), planta endèmica dels aiguamolls litorals valencians i que constituïx un dels majors tresors botànics de la Marjal d’Almenara.
Finalment, respecte a la reunió anual de la Comissió Mixta de seguiment del conveni marc entre la Generalitat i AE-Agró per a la gestió de la biodiversitat en les ZEC de la Marjal d’Almenara i la Platja de Moncofa, destacar que el balanç realitzat per totes dues parts respecte a la col·laboració mantinguda fins ara és satisfactori.
De fet, esta entesa ja ha permés millorar la gestió i el manteniment de la vegetació palustre a la Marjal d’Almenara, gràcies al suport de les brigades de la Conselleria; conservar poblacions de tortugues autòctones en el marc del Projecte Emys; i recuperar com a espècie reproductora a la rosseta amb la col·laboració del LIFE Cerceta pardilla. Pam a pam, des d’AE-Agró continuarem fent el nostre treball de millora i custòdia del territori d’este l'aiguamoll, gràcies al qual la Marjal d’Almenara ha passat en 30 anys d’estar en perill de desaparició a l'excel·lència mediambiental, perquè l’escenari fatídic de finals del segle passat no torne a repetir-se.