L'aire urbà no va millorar tant com s'esperava durant el confinament

Dos treballs han avaluat l'impacte de les restriccions de mobilitat en la qualitat de l'aire i les emissions contaminants a València i en tres ciutats italianes. María Morales Suárez, cap de grup del CIBERESP en la Universitat de València i catedràtica del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública en la institució acadèmica, ha liderat aquests dos treballs i assegura que les mesures de tancament van millorar la qualitat de l'aire de les àrees urbanes, però no tant com s'esperava donada la suposada contribució del trànsit a la contaminació de l'aire ambiental.

“Les mesures restrictives de mobilitat per limitar la propagació de COVID-19 van brindar una oportunitat única per millorar la nostra comprensió de l’impacte de la mobilitat en la contaminació de l’aire en àrees urbanes”, indica la investigadora.

En el primer treball, publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, l’equip d’investigació va estudiar si hi havia diferències significatives en els nivells de concentració de partícules en suspensió (PM10, PM2.5, NOx, NO2, NO i O3) entre el període de les restriccions en 2020 i el mateix període en 2019. Les troballes van mostrar que les mesures de tancament van ser acompanyades d’una disminució significativa en les concentracions de partícules, fins i tot si hi havia variabilitat en diverses àrees de la ciutat.

Segons explica Maria Morales, “les majors reduccions de variacions en els nivells de PM10 i PM2.5 es van observar per al Centre de València, València Avinguda de França i València Pista de Silla (tots de el tipus de trànsit urbà)”. Aquestes partícules sòlides o líquides de pols, cendres, sutge, partícules metàl·liques, ciment o pol·len, disperses en l’atmosfera (amb un diàmetre entre 10 i 2,5 micròmetres (µm), la mil·lèsima part d’un mil·límetre), són les que més importància tenen en la contaminació urbana ja que poden penetrar profundament en els pulmons i per això posseeixen riscos potencials significatius per a la salut.

A més, afegeix, “hi va haver una disminució estadísticament significativa en les concentracions de NOx, NO2 i NO a les set estacions de monitorització de l’aire, així com en els nivells d’O3 durant el període de bloqueig”. En aquest cas, es tracta d’un grup de gasos compostos per òxid nítric (NO), diòxid de nitrogen (NO2), la seua combinació (NOx) i ozó (O3) que són corrosius per a la pell i el tracte respiratori. Una exposició prolongada redueix considerablement la funció pulmonar, inflama les vies respiratòries i pot arribar a causar canvis irreversibles en el teixit pulmonar. A més, pot arribar a afectar el sistema immune i donar lloc a una menor resistència enfront d’infeccions respiratòries.

En l’altre estudi es van avaluar els efectes de les emissions reduïdes durant el període COVID-19 sobre la qualitat de l’aire en tres ciutats italianes, Florència, Pisa i Lucca, comparant les concentracions de PM10, PM2.5, NO2 i O3. “En aquest cas no trobem reduccions significatives en els nivells de partícules en suspensió durant el període de bloqueig, excepte en una estació de monitorització en una àrea de molt trànsit, que es considera un punt calent a causa dels nivells consistentment alts registrats en tota la Toscana”, expliquen els autors.

D’altra banda, el treball revela que la reducció en els nivells de contaminació per NO2, consistent amb altres estudis, va ser estadísticament significativa en totes les estacions de monitorització de l’aire a les ciutats utilitzades en aquest estudi, el que mostra una relació rellevant amb el volum de trànsit. Finalment, per als nivells de contaminants O3, els investigadors no van observar una reducció significativa durant el període de bloqueig.

“Les mesures de tancament van millorar la qualitat de l’aire de les àrees urbanes, però no tant com s’esperava donada la suposada contribució del trànsit a la contaminació de l’aire ambiental. S’ha de considerar, per part de les autoritats, que la resposta ambiental varia segons la font d’emissió dominant i les condicions meteorològiques específiques, pel que seria necessari adoptar mesures holístiques de control per millorar la qualitat de l’aire en els entorns urbans”, afegeix la investigadora del CIBERESP.

“Creiem que els nostres resultats han de ser presos en compte pels formuladors de polítiques per implementar polítiques efectives per contrarestar la contaminació de l’aire i col·locar la salut humana en el centre de la planificació urbana”, conclou la cap de grup.

Risc per a la salut

L’exposició a la contaminació de l’aire ambient és un dels majors riscos per a la salut a tot el món. S’estima que és responsable d’uns 4,2 milions de morts a tot el món cada any a causa de moltes malalties com malalties cardíaques, accidents cerebrovasculars, malalties respiratòries agudes i cròniques, i càncer de pulmó.

A més de la Universitat de València, els dos treballs s’han realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Florència, l’Escola Normal Superior de Pisa i la Unitat d’higiene i salut pública AUSL, a Bolonya.