Els joves valencians cobren 805 euros al mes de mitjana i no es poden independitzar

Ser jove i treballar no està ben pagat. Literalment. El sou mitjà d'un jove valencià entre 16 i 30 anys és de 805 euros. Molt menys que la mitjana dels joves espanyols (902 euros mensuals) i, per descomptat, molt menys que el salari mínim interprofessional (1.080 euros). Amb aquests ingressos i amb els preus de l'habitatge pels núvols, són molt pocs els afortunats que aconsegueixen emancipar-se amb menys de trenta anys.

Així ho reflecteix el darrer Observatori de l'Emancipació juvenil de la Comunitat Valenciana que lamenta que les polítiques públiques que s'estan duent a terme tant a nivell nacional com regional en matèria d'habitatge són insuficients i arriben a una ínfima part de la població juvenil.

En concret, només un 13,4% dels joves valencians estan emancipats i la meitat viuen de lloguer ja que no es pot permetre pagar una hipoteca. A més, un de cada deu joves que viu de lloguer ho ha de fer compartint pis amb més gent. Des que es va començar a fer l'observatori, l'any en què més joves s'havien independitzat va ser el 2006, amb un de cada quatre emancipats.

I és que la situació de l'habitatge és la gran barrera en aquests moments: “Els joves que viuen de lloguer han de destinar un 72% del salari quan el que és recomanable és que no supere el 30%. En el cas que es vulguen comprar un pis, el pagament de la hipoteca disminueix un 46% del sou però la barrera per comprar un pis està, de mitjana, en 37.500 euros, cosa que és pràcticament inviable per a la població juvenil valenciana”, ha indicat la Vicepresidenta del Consell Valencià de la Joventut, Esther Martínez.

La reforma laboral no acaba d'arrancar

El segon factor que més impedeix aconseguir aquesta independència ansiada per a molts joves és l'ocupació, que millora lleugerament a causa de la reforma laboral però no acaba d'arrancar, tal com expliquen des del Consell Valencià de la Joventut: “Cada vegada hi ha menys llocs de treball parcials però segueix tenint una taxa molt elevada i la meitat dels joves que treballen a temps parcial no ho fan perquè volen, sinó perquè no tenen cap més remei”, explica Esther Martínez.

A més, un 44% els joves treballen en una ocupació per a la qual està sobrequalificada. Tot i que es redueix la temporalitat i s'incrementen els contractes indefinits, la situació no és gaire positiva: “La precarietat juvenil continua existint i les dades no són positives. Ser jove i treballar no us eximeix d'estar en risc d'exclusió social”.

Solucions estructurals a llarg termini

Des de l'Observatori posen en valor que els darrers anys “s'estan aconseguint avenços gràcies al gran treball conjunt del Consell Valencià amb l'administració com per exemple en els ajuts destinats a l'accés a l'habitatge, el bo lloguer jove o la reserva preferent del 40 % dels habitatges públics per a joves. Però aquests ajuts no donen resposta a la problemàtica que actualment ens trobem”.

Precisament a la roda de premsa de presentació d'aquestes conclusions hi ha anat la directora general d'Emergència Habitacional, Pura Peris, que ha detallat el motiu pel qual només el 15% dels demandants del lloguer jove han rebut l'ajuda: “Només arriben al 1,6% perquè amb 22 milions d'euros era impossible ajudar tothom tenint en compte que el bo jove suposa 600 euros al mes durant dos anys”.

Des del Consell Valencià demanen més polítiques que produeixen "canvis estructurals que tinguen un impacte profund al mercat laboral i a l'habitatge, com és la regulació del preu de lloguer, l'augment del parc públic d'habitatge o el salari mínim interprofessional".