Josep A. Fluixà defensa que els llibres han d’estar a casa, a l’escola i al carrer si volem tindre una població lectora

L’escriptor, mestre i promotor cultural, Josep Antoni Fluixà, considera que els llibres han d’estar a casa, a l’escola, al carrer i en les activitats culturals dels municipis, per a tindre una població lectora.

Per a aconseguir aquest objectiu, ha explicat que “els pares i les mares que conversen amb els seus fills i filles fan que tinguen una bona comprensió oral i que s’expressen bé. Si, a més, els conten i lligen molts contes, els llibres seran un objecte habitual en el seu entorn”.

Ha afegit que, en l’àmbit escolar, “els llibres han d’estar sempre presents i visibles per a l’alumnat”, i que en els municipis “la lectura ha de formar part de la programació de les activitats culturals de la localitat, de les biblioteques i llibreries”. Així mateix, ha indicat que “les administracions han de donar suport econòmic al món del llibre i han de dissenyar plans que facen visible el llibre i la lectura en la nostra societat com un fet habitual”.

Per la seua trajectòria professional, ha treballat en la creació de plans de foment lector, “que cal no confondre amb una relació de lectures obligades amb les quals no es fa cap activitat col·lectiva, com, per exemple, una tertúlia o una visita de l’autor, etc.”, ha matisat.

Josep Antoni Fluixà ha participat en l’Encontre d’Escriptors de la Biblioteca Valenciana. Va començar escrivint poesia per a adults, però se’n passà a la literatura infantil quan va nàixer la seua filla. No obstant això, ha continuat escrivint poesia i altres gèneres. Seus són els títols ‘Gratacelònia’, ‘El poble de Llepamelós’, ‘La reina Ataülfa’, ‘Peter Pan i la desaparició del foc’, ‘Sis ninots en cerca d’una falla’, ‘L’ofici de la mar’ i ‘El somriure de Fàtima’.

L’escriptor ha manifestat que escriu per a xiquets “amb la mateixa exigència que quan ho faig per a persones adultes”, i s’ha queixat que la literatura infantil estiga menys reconeguda per la crítica literària. “Per a mi, no és un gènere menor. Hi ha obres de narrativa, poesia, teatre o assaig infantil o juvenil que són autèntiques joietes literàries, d’una qualitat molt superior a moltes altres obres escrites per a un públic adult. La validesa d’un escrit no depén del gènere, ni tampoc del lector a qui inicialment s’adreça, sinó de l’encert artístic de l’autor en el seu escrit”, ha dit.

Una de les seues obres amb més acceptació és ‘El somriure de Fàtima’, que narra les circumstàncies socials i vitals tràgiques viscudes pels protagonistes. “Les lectures han d’entretindre i també reflexionar, i la literatura infantil i juvenil no han de renunciar a cap temàtica per molt dura o tràgica que siga. Els xiquets són capaços d’entendre-ho, si se’ls explica adequadament”, ha afirmat.

En la seua intervenció, ha parlat de la bona salut de la literatura valenciana. “Mai hem tingut tants escriptors, homes i dones, amb una producció tan extensa i variada en gèneres literaris diferents. En el nostre cas, el valencià, el que falta és la difusió d’aquesta literatura entre la població valenciana, una població culturalment colonitzada per la cultura i la literatura espanyola, aspecte aquest que ens fa sempre creure que tot allò que s’escriu en castellà i que ve de fora és millor que el que fem ací. Evidentment, ni nosaltres, ni cap societat moderna i europea, pot créixer sense consumir cultura i literatura forastera, però no podem progressar tampoc consumint només la cultura que ens proposen els altres. Hem de ser usuaris principals de la que es fa a les nostres terres i en la nostra llengua”, ha assenyalat.