Joan Broseta: "El motor més immediat per ixir de la crisi està en les infraestructures com està potenciant Biden"

Joan Broseta és una figura més destacades en l'economia valenciana de les últimes dècades i tot un exemple de la cultura de l'esforç: nascut a Benimaclet en una família humil, va estudiar Enginyeria a la Universitat Politècnica de València i, després de treballar durant vint anys en una gran empresa ferroviària com va ser MACOSA, va decidir crear el seu propi grup empresarial relacionat amb l'enginyeria, el material ferroviari i el medi ambient. Durant la seua trajectòria professional ha llançat grans projectes com el Parc Sagunt, la depuradora de Pinedo o l'estació d'alta velocitat de Saragossa.

També ha denunciat durant molts anys el frau al Banc de València que ha portat als tribunals a través de l'Associació de Xicotets Accionistes de Banc de València que ell mateix presideix. Juan Broseta acaba de publicar el llibre en què explica com va viure els anys més negres de l'entitat bancària fins que va ser venuda per un euro a CaixaBank.

Elperiodic.com ha entrevistat aquesta il·lustre figura per parlar de la seua trajectòria professional, la seva forma de treballar i sobre el futur que es dibuixa a la Comunitat després de la pandèmia.

Moltes gràcies per atendre'ns en aquesta entrevista. M'agradaria començar parlant del llibre que acaba de presentar, 'L'enfonsament de el Banc de València' amb la història del seu fallida
Quina relació tenia vostè amb el Banc de València?

Jo era un xicotet accionista i vaig començar al 2008 a anar a les Juntes Generals. Amb l'equip d'economistes que treballaven a la meua empresa ens vam posar a analitzar els números del banc i vam veure que era tot un despropòsit. Vaig començar a impugnar els comptes en cada junta i vaig anar sumant gent fins que a la fi vaig crear l'Associació de Xicotets Accionistes. Som al voltant de 600 persones, tots petits accionistes que hem sigut enganyats.

Un engany que va acabar als tribunals i el litigi segueix a dia de hui ...

Sí, jo vaig presentar una querella contra tot el Consell d'Administració de Banc, querella que està ja a l'Audiència Nacional per començar el judici. La justícia espanyola és molt garantista i ha hagut alguns retards fruit d'impugnacions que han fet uns i altres. Però finalment han fructificat ja que s'obre judici oral.

Supose que tindrà l'esperança de recuperar l'engany amb aquesta via. Què el porta a publicar el llibre?

Doncs no saber com quedarà la justícia i els plets. El meu advocat creu que podem arribar a un rescabalament econòmic d'uns tres euros per acció. Però jo, per si de cas i com a valencià que sóc, he escrit les meues vivències comprovades i qui són els personatges que van enfonsar el banc i com ho van fer. A la fi estem parlant d'un banc que es va crear fa més de cent anys per un grup valencià i que, per corrupció i cobdícia se'l van carregar.

Quant de temps va passar des que vostè va detectar aquestes irregularitats fins que es va enfonsar el banc?

Jo vaig començar a anar a les Juntes Generals en 2008 i el banc es va enfonsar al 2011.

Creu vostè que si se li haguera escoltat durant aquests anys es podria haver evitat la fallida?

Si s'haguera volgut fer cas és clar, però ells no volien perdre poder. Aquest va ser un error perquè pensaven que això els valdria per continuar manant al banc però va arribar un moment en què la situació es va fer insostenible i el Banc d'Espanya va decidir intervenir.

Durant aquesta lluita va arribar a reunir-se amb partits polítics per explicar-los el que vostè estava veient. Podria haver fet alguna cosa el Consell?

Si hi haguera hagut un acord entre la patronal valenciana i els polítics per demanar el llibre de vendes i intentar que el banc es quedés a València, si hi hagués hagut una acció conjunta sí que s'hauria pogut quedar malgrat tot. A la Caixa li va sortir això gratis i li van donar moltíssims milions per fer-se càrrec del Banc de València. Jo crec que va faltar aquesta unió entre forces polítiques i econòmiques.

Al marge del seu paper en el Banc de València i de la seua recent publicació, fent repàs de la seva trajectòria ha dut a terme grans projectes com la depuradora de Pinedo, Parc Sagunt o l'estació A.V.E. de Saragossa, entre molts altres. Si hagués de destacar algun d'ells, ¿amb quin es quedaria?

Per a un xic de Benimaclet que ha estudiat una carrera d'enginyer i que acaba fent l'estació d'alta velocitat de Saragossa, guanyadora de el Premi Brunel de disseny ferroviari d'una estació, és una cosa molt especial. El disseny de l'estació me'l van donar a mi per concurs públic davant de grans com Bofill, Calatrava i altres amb un grups d'arquitectes. Jo era el gerent de la UTE i estava al front de el projecte. Això ha sigut per a mi un tema emblemàtic, bonic i per descomptat difícil. Vam haver de passar una selecció primer, de tots els quips es van quedar dotze, finalment tres i vam haver de fer un examen oral davant el Ministeri, Renfe fins que ens van triar a nosaltres. I quan vam anar a Dinamarca, on el príncep ens va donar el premi Brunel, va ser una compensació personal molt important.

Parlant de la situació econòmica post covid. Com creu que pot avançar-se en la recuperació de la Comunitat Valenciana?

Aquí cal distingir l'esfera privada de la pública: a nivell privat, la Comunitat Valenciana és una terra de grans emprenedors que ixiran endavant amb el seu esforç personal; i a nivell públic, tant per al govern valencià com el de la nació, jo els posaria l'exemple de Biden. Una col·laboradora em va explicar el que estava passant als EUA amb la potenciació de l'economia: en aquest moment el motor immediat més important que pot, tant estatal com regional està en les infraestructures. Si es fixa en la borsa veurà que els fons que invertien en tecnologia estan caient però els que inverteixen en infraestructura estan creixent. Els països sensats practiquen una política keynesiana d'invertir en infraestructures perquè tenen un efecte multiplicador immediat sobre la mà d'obra, atur i mou l'economia d'una forma a mig i llarg termini.

Depuradores, línies de rodalies que reforçar, carreteres que no estan ben mantingudes, pantans el manteniment es té abandonat ... Tot això que durant deu anys l'han anat abandonant, aquest és el moment per agafar els fons europeus i crear i mantenir infraestructures. Això dóna immediatament treball des del peó a l'enginyer i això és el que cal. Un altre exemple, la depuració d'aigua, que es converteix gairebé en aigua potable i va a la mar sense contaminar. Tota la costa valenciana hauria d'impulsar això i acabar les petites depuradores que falten.

És vostè una persona que s'ha fet a si mateixa a base de treball, esforç i superació. Per a tot aquell que llegixca aquesta entrevista i es pregunte com ho ha aconseguit, què li respondria?

Que cal viure sempre amb la teoria de l'esforç. Jo tenia un pare que em deia 'Joanín, el que et doein tira-ho que no serveix pa' res '. Ací cal esforçar-se dia a dia sempre. Això no vol dir no disfrutar de la vida perquè hi ha temps per tot però no s'ha d'abaixar el progrés en la ganga, ni colar-te, cal seguir unes pautes i a la llarga et situen l'esforç personal i el bon fer. És una disciplina que un s'ha d'imposar i crec que la teoria de l'esforç sempre et recompensa. He sigut un home que, gràcies a la meua professió he treballat i disfrutat en gairebé tothom, sempre buscant l'equilibri personal entre l'esforç i el disfrut de la vida.