La inversió a Espanya es recupera de l'impacte causat pel covid i creix un 4,7% en 2021

L'inici de la recuperació després de la crisi de la COVID-19 ha permés recuperar en 2021 la senda positiva de la inversió bruta a Espanya, que registra un creixement del 4,7%, després de la forta caiguda del -9,5% experimentada en 2020. La inversió pública presenta xifres a l'alça, amb una taxa de variació del 11,4%, després que en 2020 experimentara un lleuger descens de mig punt. Però el retorn a taxes positives de variació de la inversió total es deu fonamentalment al comportament de la inversió privada, perquè representa el 91% de la inversion total. Mentre que durant el primer any de pandèmia la inversió privada va caure més d'un -10%, en 2021 ha crescut un 4,1%.

L'informe L'estoc de capital a Espanya i les seues comunitats autònomes, que elabora l'Ivie en col·laboració amb la Fundació BBVA, actualitza les dades d'inversió i dotacions de capital fins a 2021. Aquesta edició inclou, a més, una anàlisi de les infraestructures de transport en unitats físiques (quilòmetres de carreteres i vies fèrries, superfície d'instal·lacions aeroportuàries i portuàries) per regions, que situa a Madrid, Balears, País Basc, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia per damunt de la mitjana en aqueixes dotacions.

L'estudi, dirigit pels investigadors de l'Ivie Francisco Pérez i Matilde Mas en col·laboració amb els economistes Eva Benages, Juan Carlos Robledo i Miguel Ángel Casquet, analitza un any més la trajectòria de la inversió i les dotacions de capital públic i privat a Espanya i els seus territoris des de 1995, oferint en aquesta ocasió estimacions provisionals fins a 2021. La publicació acompanya a l'actualització de la base de dades L'estoc i els serveis de capital a Espanya i la seua distribució territorial i sectorial, elaborada per la Fundació BBVA i l'Ivie, que s'ofereix de manera oberta i gratuïta als usuaris interessats en la informació.

L'esforç inversor (la inversió com a percentatge del producte interior brut [PIB]) es va mantindre en el 20,4% l'any passat, però en un context molt diferent al de 2020. En el primer any de pandèmia, l'esforç inversor es va mantindre malgrat la caiguda de la inversió perquè també el PIB va decréixer. En canvi, en 2021 l'esforç inversor es manté a pesar que el PIB creix, gràcies a la forta recuperacion de la inversió. El repunt de la inversió ha sigut molt més ràpid que en la crisi anterior i l'esforç inversor se situa molt per damunt del mínim de 2013 (17,4%) i dels nivells del període 2012-2017, però encara està lluny del 30% màxim, registrat en 2006.

En total, la inversió bruta a Espanya en 2021 va aconseguir els 243.449 milions d'euros. Els dos actius que més pes representen en el total de la inversió són l'habitatge i altres construccions no residencials, que concentren el 51%, seguides de la maquinària i altres actius (exclosos TIC i immaterials), que suposen el 19,5% de la inversió total. Encara que aquests tres actius es mantenen com els més destacats en la inversió espanyola, han perdut pes en el total al llarg de les últimes dècades, des del 82% que representaven en 1995 fins al 70,5% actual. Per contra, la inversió en actius TIC (incloent programari i bases de dades) i en I+D i altres actius immaterials ha duplicat el seu pes en el total en passar del 10,5% al 20,5%, entre 1995 i 2021. Aquestes dades il·lustren les importants transformacions experimentades en la composició de la inversió a Espanya i la seua creixent orientació cap als actius més productius.

Evolució de la inversió bruta. Espanya (1995-2021)

Pese a l'augment de la inversió pública, aquesta segueix sense ser suficient per a cobrir la depreciació, és a dir, la inversió necessària per al manteniment de les infraestructures i equipaments ja existents. Per això, la inversió pública neta (la que permet augmentar les dotacions) es manté en valors negatius (-4.000 milions d'euros en 2021). Les xifres negatives d'inversió pública neta s'arrosseguen des de 2012, quan va començar un ajust de la despesa publique que ha recaigut en bona part en la inversió, segons documenta l'informe L'estoc de capital a Espanya i les seues comunitats autònomes, que hui han publicat la Fundació BBVA i l'Ivie. En fort contrast amb el seu estancament en l'última dècada, en 2009, les dotacions de capital públic creixien a una taxa del 4,8%.

Inversió bruta i neta. Espanya (1995-2021) (milions d'euros de 2015)

L'informe destaca que per a fer front a les negatives conseqüències econòmiques de la COVID-19 fa falta que el capital privat, però sobretot el públic, recuperen almenys part del dinamisme perdut després de la crisi financera de 2008. Els fons europeus Next Generation EU ofereixen una excel·lent oportunitat per a augmentar el valor absolut de les dotacions de capital i per a orientar les inversions cap als actius que tenen més capacitat de canviar l'estratègia de creixement de la nostra economia cap al coneixement i el desenvolupament intel·ligent.

Dotació d'infraestructures de transport en unitats físiques

La base de dades i l'informe que l'acompanya sobre la inversió i les dotacions o estoc de capital a Espanya es basen en la valoració econòmica de les inversions i els béns públics i privats existents. No obstant això, en aquesta edició s'ha elaborat també una quantificació de les dotacions en unitats físiques (longitud i superfície) de les infraestructures públiques de transport. Es presenten els resultats d'aquestes dotacions d'infraestructures viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries, escalades per la superfície de les comunitats autònomes.

Per al conjunt de les infraestructures s'estima un índex sintètic global que situa a les comunitats segons les seues dotacions físiques relatives per km². Segons aquest índex, set regions disposen d'unes dotacions físiques d'infraestructures públiques de transport en relació a la seua superfície per damunt de la mitjana d'Espanya. En posició molt destacada se situa Madrid, que multiplica quasi per 10 les dotacions de la mitjana nacional. Per damunt de la mitjana, encara que a una certa distància de Madrid, es troben Balears, País Basc, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia. Extremadura, Castella i Lleó i Aragó se situen per davall de la mitjana en aquest índex sintètic, amb menys infraestructures de transport en relació a la seua dimensió física que la mitjana nacional.

En el cas de les carreteres, Madrid i País Basc són les comunitats amb major densitat de dotacions físiques, mesures en quilòmetres per km². La part baixa d'aquesta classificació l'ocupen Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó. En dotacions ferroviàries, mesures per la longitud de la xarxa de ferrocarril electrificada i de doble via, també relativitzades per la superfície de cada comunitat autònoma, tornen a destacar Madrid i País Basc, enfront de Múrcia, La Rioja i Castella i Lleó, que registren índexs per davall de la mitjana.

Els indicadors de dotacions d'infraestructures aeroportuàries mesuren la superfície en metres quadrats destinada a àrea d'aterratge i enlairament, aparcament, edificis terminals i zona de càrrega. Segons aquest indicador, relativitzat per la superfície de cada comunitat, Madrid, Balears i Canàries són les regions millor dotades, amb grans diferències respecte a les que se situen per davall de la mitjana, especialment, Castella-la Manxa i Castella i Lleó.

Finalment, l'anàlisi de les infraestructures portuàries es basa en la longitud i superfície terrestre dels molls, i situa a País Basc, Balears i Canàries com les regions millor dotades per km² i, en l'extrem oposat, a Múrcia, Andalusia i Astúries.

La informació en unitats físiques de les dotacions d'infraestructures permet comparar els resultats obtinguts seguint aquest criteri amb les dades en termes monetaris continguts en la base de dades Fundació BBVA-Ivie que també proporciona l'informe. S'observa una correlació notable entre tots dos indicadors, però també existeixen diferències entre ells que indiquen que per a disposar d'unes semblants dotacions d'infraestructures físiques per km² en dos territoris (per exemple, Canàries i País Basc) es poden requerir en cadascun diferents recursos monetaris. Per al conjunt de les quatre infraestructures de transport les tres comunitats que disposen de majors dotacions en relació als recursos monetaris utilitzats per a generar-les, són Madrid, Balears i Canàries.

Infraestructures de transport per km². Relació entre dades monetàries i dades físiques. CC.AA. 2018 (índex Espanya=100)
Les raons per a explicar la discrepància entre els recursos invertits en infraestructures i els resultats obtinguts quant a dotacions fisicas de les mateixes poden trobar-se en l'orografia del terreny, que pot portar aparellats diferents costos de construcció en les infraestructures viarías, ferroviàries i portuàries; la major correlacion entre els indicadors de recursos invertits i els de dotacions en les infrestructuras aeroportuàries suggereix menor incidència de les circuntancias del terreny en aquest cas. Altres factors a tindre en compte per a explicar les diferències entre dotacions físiques i valor de les infraestructures són els costos d'expropiació dels terrenys, molt diferents entre territoris; les regulacions, especialment mediambientals; els costos de producció de les empreses constructores i les desviacions sobre els previstos en les licitacions; la gestió més o menys eficient de la contractació pública; la forma de gestió, pública o privada, de les infraestructures; i la possible existència d'activitats il·lícites que generen sobrecostos.

En el cas concret de les infraestructures viàries, el resultat de la comparació dels indicadors d'inversions acumulades i dotacions fisicas revela que a Madrid les dotacions físiques han requerit relativament menys recursos monetaris en la seua consecució que en el conjunt de les CC. AA., mentre al País Basc ha ocorregut el contrari.

Si es realitza la mateixa comparació amb referència a les infraestructures ferroviàries, destaca Madrid de nou, però en aquesta ocasió, en sentit contrari, ja que en aquesta regió l'indicador monetari d'inversió acumulada és aproximadament el doble que el físic. És a dir, els elevats recursos destinats a Madrid, probablement lligats al desenvolupament de l'AVE, li han proporcionat unes dotacions físiques inferiors en comparació amb el pressupost dedicat.

Quant a les infraestructures portuàries, Balears disposa d'unes dotacions superiors a les que han obtingut altres regions utilitzant els mateixos recursos. En canvi, al País Basc els recursos financers utilitzats es tradueixen en menors dotacions físiques que en altres llocs. Les infraestructures aeroportuàries mostren la correlació més elevada entre els indicadors monetaris i els d'unitats físiques. La relació entre tots dos indicadors és pràcticament d'un a un, així que totes les regions obtenen similars nivells de dotacions en proporcion als recursos emprats.

A la vista de tots aquests resultats, els autors subratllen diverses conclusions. La primera, la necessitat que les inversions del sector públic tornen a situar-se en nivells que asseguren, almenys, el manteniment de les infraestructures públiques i eviten la seua deterioració. També assenyalen que l'anàlisi de les dotacions físiques d'infraestructures resultants dels recursos monetaris invertits pot resultar d'ajuda per a tindre presents indicadors de rendiment de l'esforç inversor a l'hora de dissenyar els plans d'inversió pública de les administracions. Per ultime, aconsellen la reorientació de les inversions, tant públiques com privades, cap a actius intangibles i que incorporen major contingut tecnològic, perquè són els que s'associen a majors nivells de productivitat. Els fons Next Generation EU han de ser aprofitats per a avançar en tots dos objectius.