Els inspectors valoren l'aposta per la salut mental a les aules valencianes i apunten al model portugués: “És un exemple a seguir”

L'Associació d'Inspectores i Inspectors per a una nova Educació, INSnovaE, ha celebrat l'inici de curs 2024-25 posant en valor la formació professional i l'aposta per la salut mental i mostrant la seua expectació davant la implementació de la nova llei de llibertat educativa a través de la lliure elecció lingüística.

La seua presidenta nacional, la castellonenca Susana Sorribes, ha considerat que els canvis arribats per la nova política “han d'assegurar a l'alumnat recursos, llibertat i protecció”. I amb eixe objectiu, “és de celebrar l'expansió del model professional, apostant per un vessant pràctic enfront del més academicista”. Un repte “que ha d'acabar amb la falsa creença d'alumnes de primera i alumnes de segona”. Per a Sorribes, “Alemanya és un bon exemple de tan bo com oferix la formació professional i és ací cap a on hem de caminar i cap a on este Consell es dirigix per a obtindre títols de qualificació professional”.

Des de INSnovaE, Sorribes ha secundat així mateix la protecció de l'alumnat amb protocols cada vegada més conscients de la salut mental dels estudiants. “El Consell ha pres una bona decisió a l'hora d'implementar un programa de salut mental amb unitats terapèutiques que estan en coordinació directa i real amb professionals de Servicis Socials i també de Sanitat”. És precisament esta col·laboració estreta “la que permet atendre un increment exponencial d'esta mena de casos, que s'han incrementat en més d'un 300% en els últims anys, de manera que siga possible derivar a l'alumne i guiar-lo cap a la seua recuperació. I tot este treball desenrotllar-lo d'una forma coordinada”.

Finalment, la presidenta nacional de INSnovaE ha posat en relleu l'aposta clara per la llibertat de l'alumnat a l'hora de decidir la llengua vehicular del seu aprenentatge. “Estem expectants davant l'acolliment que rebrà este nou protocol”. No obstant això, “ha sigut una decisió valenta que este curs lectiu entra en vigor. El repte és que l'objectiu siga una realitat pràctica i d'utilitat per als estudiants i els permeta triar i decidir les adaptacions curriculars per a formar-se en la llengua materna triada”.

Actualitzar el sistema

En paral·lel, per a Sorribes “és urgent aplicar una educació actualitzada”. “Cada vegada resulta més urgent dotar a l'alumne de ferramentes que li atorguen coneixements en matèria financera o implementar mesures a l'aula que els formen en l'àmbit de la intel·ligència artificial. Perquè en menys d'una dècada, la qual cosa era el futur s'ha convertit ja en el present. I els docents ho sabem, hem de formar-los perquè formen a futures generacions”.
Una acció que no està renyida amb la busca “dels grans consensos en matèria educativa”. “Els que permeten pactar un sistema educatiu a llarg termini amb l'objectiu que perduren en el temps, com bé ha fet Portugal. Amb 20 anys de vigència, és un exemple a seguir i que constata la seua utilitat i garantix equilibri a un sistema educatiu que a Espanya està en constant canvi”.

Els reptes nacionals

El curs lectiu 2024-25 serà també el del reforç de les matemàtiques i la lectura. “Els resultats dels informes PISA de desembre de 2023 demostren un retrocés en totes dues matèries que ara el Ministeri d'Educació pretén reforçar”. Finalment “seran 95 milions els dedicats enfront dels 500 anunciats inicialment, amb l'objectiu de reduir les ràtios per docent, poder realitzar desdoblaments o classes de reforç”.

Al costat d'esta mesura, es programa una nova selectivitat per a juny amb supòsits reals i amb un 30% de preguntes tipus test. A més, les faltes d'ortografia podran suposar una perduda del 10% de la nota entre altres novetats.

Finalment, es planteja la renovació del marc formatiu del professorat ja anunciada al gener de 2022. “Este serà un dels grans temes a treballar amb associacions educatives i sindicats per a veure cap a quin tipus de docents competencials avancem per a treballar en la millora del sistema educatiu”, ha declarat Sorribes.

La inspecció, els ulls de l'administració

Finalment, des de INSnovaE reivindiquen la figura de l'inspector com “els ulls de l'administració”. Sense la figura d'estos professionals, “l'administració res veu, res sap, res pot remeiar”, tal com resa el preàmbul del Reial decret de 2 d'abril de 1849 que forja la creació del Cos d'Inspectors.

És per això, ha considerat Sorribes, “que resulta fonamental caminar cap a la seua ampliació. Són molts els reptes i els desafiaments als quals ens enfrontem cada dia a les aules dels centres als quals acudim. Ser capaços de reforçar esta tasca amb un major nombre de professionals és fonamental per a aconseguir els objectius d'una educació resilient, capaç i dotada de les millors ferramentes. Perquè tot l'esforç dedicat a l'educació es traduirà en benefici per al conjunt de la nostra societat”.