La innovació i la sostenibilitat, claus per als desafiaments agroalimentaris de la realitat post COVID-19

Les empreses alimentàries han hagut de respondre a una demanda creixent i variable en temps rècord a conseqüència de la crisi sanitària, per al que han hagut d'adoptar mesures excepcionals. Un procés inesperat però que, segons els experts, la qual cosa ha provocat és una acceleració del que ja estava planejat.

Així ho han afirmat representants de diferents empreses del sector de l'agroalimentació en una taula redona virtual organitzada per *AINIA, durant la qual han analitzat l'evolució cap a la nova realitat i els reptes presents i futurs als quals s'enfronten. Els participants en aquesta taula han sigut la directora general de *AINIA, Cristina del Camp; el conseller prim de SUCRERA, Juan Luis Rivero; el gerent de la fàbrica d'HEINEKEN a València, Francisco Vidal i la directora d'I+D de PROSOL, Patricia García.

Tots ells han coincidit en la importància de la digitalització i l'automatització de tasques per a fer front a la crisi sanitària, ressenyant per part del Camp que “aquelles empreses que no havien apostat per ella, han sigut les que pitjor l'han passat. Era una tendència clara que ara resulta vital”.

En aquesta línia, el conseller prim de SUCRERA, Juan Luis Rivero, ha explicat que “la professionalitat dels treballadors, els sistemes de digitalització i automatització establits i la bona relació amb els clients han sigut suficients per a respondre a la demanda i assegurar el proveïment. No obstant això, el més rellevant d'aquesta crisi, ha sigut la transició en digitalització amb clients i proveïdors, on hem fet un pas de gegant en aquestes setmanes”. “Necessitàvem millorar tot el que la tecnologia ens permetia” ha incidit.

Una proposta a la qual el gerent de la fàbrica Heineken a València, Francisco Vidal, afig la necessitat de formar a la plantilla alguna cosa que ja han fet en la seua empresa. A més, en la cervesera “hem realitzat reunions amb més freqüència i més eficients: hem adaptat el model de lideratge canviat el sistema per un amb més agilitat, velocitat, disciplina i solidaritat”.

Per part seua, Patricia García, ha valorat positivament la forma en la qual ha respost el sector: “L'empresa alimentària ha eixit amb nota de la crisi. L'èxit s'ha degut a la flexibilitat i la ràpida adaptació També una comunicació eficient i al moment, que els proveïdors i clients han agraït molt, enfront de la incertesa que estava a l'ordre del dia”.

Els canvis de la demanda

Els representants d'aquestes empreses, han debatut també sobre com s'han anat adaptant a la demanda tan canviant viscuda en aquests últims mesos. “La demanda ha tingut variacions per productes molt importants, especialment en la cervesa. Tenim un objectiu molt exigent de servei amb els nostres clients però la sobreproducció també és un risc important a tindre en compte, per la qual cosa els plans de producció han hagut de ser més ágiles, els terminis de resposta ara són menors” ha explicat Francisco Vidal.

Per part seua, la directora d'I+D de PROSOL, Patricia García, ha assenyalat que, “al principi era molt difícil predir, perquè algunes demandes augmentaven en un 700%, creguem un gabinet de crisi per a avançar el proveïment de matèries primeres i embalatge, vam enfortir torns per a poder respondre a la demanda perquè variava cada dia”.

En aquesta mateixa línia, des de *Prosol consideren que és important “donar resposta als requeriments del mercat, del medi ambient…, hem de constituir empreses flexibles que s'adapten ràpidament als que succeïsca. Aquesta crisi és una oportunitat de la qual hi ha mesures que es quedaran perquè ens han fet ser més eficients, com el teletreball”.

Mentre que per al conseller prim de SUCRERA, aquesta situació d'emergència sanitària servirà per a “accelerar processos d'agricultors i clients. Hui un agricultor gràcies la digitalització i automatització, ens diu quan vol arrancar la seua campanya, ens avisa i el transportista recull la seua càrrega sense a ell haja de ser present. La digitalització també l'apliquem als clients, perquè quan vénen a recollir la càrrega no siga necessari cap mena de contacte”

Tendències del consumidor post COVID-19

El confinament, la restricció de moviments i la incertesa econòmica estan influint en els hàbits dels consumidors, Cristina del Camp ha explicat que: “el consumidor està buscant preus ajustats, per la qual cosa s'espera un augment dels productes bàsics i les marques de distribució; també una major cerca de seguretat i vida útil, nutrició personalitzada, un canvi cap a les botigues de proximitat enfront de les grans superfícies, més comerç online i una major valoració dels productes locals”

Entre els principals canvis en el comportament del consumidor, la directora d'I+D de PROSOL, ha assenyalat que: “El COVID accelerarà la tendència salut, també l'aposta per envasos sostenibles, compostables i reciclables i d'aquells envasos que augmenten la vida útil dels productes. En aquesta línia, pot ser que la crisi influïsca en la potenciació de formats estalvie i formats xicotets”

“És una gran oportunitat de consolidació de la venda online, perquè ara mateix la sensació de “anar a comprar” no és tan agradable com fa tres mesos, i el consumidor està experimentant la venda online. És una tendència que pot consolidar-se en un curt termini de temps”, ha afegit García.

En opinió de Francisco Vidal (HEINEKEN), “cal estar atents a les tendències dels consumidors i a les necessitats socials. Les empreses que siguen responsables, tinguen un compromís local, seran les millor valorades”

Per a Juan Luis Rivero (SUCRERA): “La tendència del consumidor anterior a la crisi és imparable, pot haver-hi un efecte crisi que l'alentisca, però la cerca del natural, bona nutrició, productes proximitat, cura del medi ambient…, no va cessar. Les empreses estem compromeses amb uns paràmetres que hem d'anar millorant contínuament i una crisi no canviarà aqueixa tendència”

Finalment, Rivero ha destacat que “la professionalitat i la preocupació que hi ha per la seguretat alimentària i la qualitat de producte actualment en la indústria espanyola no és una casualitat, és fruit d'una gran preocupació per estar preparats, que ha convertit a la indústria alimentària espanyola en una de les més capdavanteres d'Europa”.