ECONOMIA I NEGOCI

Informe Cambra València: La Comunitat Valenciana, focus creixent d'atracció d'inversió estrangera

ELPERIODIC.COM - 22/12/2023

L'evolució de les dades d'inversió estrangera en l'activitat productiva, posa de manifest el salt en volum d'inversió que s'ha produït des de 2017, i que s'accelerat notablement en els dos últims anys

a Comunitat Valenciana està emergint com un dels territoris més atractius per a la inversió tant nacional com internacional. L'evolució de les dades d'inversió estrangera en l'activitat productiva, publicats per la Secretaria d'Estat de Comerç, posa de manifest el salt en volum d'inversió que s'ha produït des de 2017, i que, amb l'excepció de l'any 2020 per la pandèmia, s'ha accelerat notablement en els dos últims anys.

En 2022, la Comunitat Valenciana va rebre un total de 2.036 milions d'euros en inversió de capital estranger en l'activitat productiva, xifra que supera en un 150% respecte la de l'any anterior. Amb un 6% del total invertit a Espanya, es va posicionar com la quarta CCAA amb major recepció de IED (després de Madrid, País Basc i Catalunya).

Tendència a l'alça que es manté i accentua en 2023: en els nou primers mesos de l'any, els quasi 2.500 milions d'euros, superen ja el total registrat en el conjunt de 2022, i situen a la Comunitat Valenciana com la segona regió espanyola receptora de capital estranger (13,5% del total d'Espanya), per damunt de Catalunya i País Basc, i només per darrere de Madrid, que absorbeix el 60% del total.

Posicionament creixent de l'economia i el territori valencià en l'escenari internacional

Les dades anteriors posen en relleu el major posicionament de la Comunitat Valenciana en l'escenari econòmic internacional. Això és possible gràcies a que la Comunitat Valenciana ofereix un conjunt d'atributs que demanden les multinacionals i empreses en expansió per a invertir en un territori concret:

Estabilitat social i política

Situació geoestratègica privilegiada en el centre de la costa mediterrània espanyola, i dins d'un mercat amb una grandària considerable.

Compta amb una excel·lent dotació d'infraestructures, liderada per València Port, el major port del Mediterrani i el quart d'Europa, que ampliarà la seua capacitat i competitivitat amb la pròxima ampliació. La seua xarxa logística ofereix connexions entre els diferents modes de transport: tres aeroports internacionals, cinc ports comercials, línies fèrries d'alta velocitat amb Madrid i el Corredor Mediterrani, tot això connectat amb una àmplia i moderna xarxa de carreteres públiques.

Regió generadora de talent, a través d'un sistema educatiu competitiu. Compta amb 5 universitats públiques, 6 privades i 8 Escola de Negocis. Les universitats valencianes són les que reben el major número d'Erasmus d'Europa.

Climatologia i geografia acollidora del talent, oferint un entorn ideal per a viure, treballar i formar-se.

Compta amb un ecosistema d'innovació i emprenedoria en creixement: 5 Parcs Tecnològics i científics, Xarxa d'Instituts tecnològics (15 Instituts), 4 Centres Europeus d'Empresa i Innovació i un creixent nombre d'acceleradores i inversors privats.

Seu d'Institucions Internacionals: EUIPO (Oficina Europea de la Propietat Intel·lectual i la Unitat de transformació digital de les Nacions Unides), Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat de l'OTAN i Centre de les Nacions Unides de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions a València (UNICTF), entre altres.

Disponibilitat de sòl industrial a cost competitiu en tota la regió, però mes desenvolupades prop dels nusos logístics de València, Alacant i Castelló.

Economia oberta a l'exterior: és la quarta regió exportadora d'Espanya

Presència de multinacionals en tots els clústers (ceràmic, vehicles, indústria agroalimentària i química…)

Així mateix, cal destacar que el teixit empresarial valencià ha augmentat el seu atractiu per als inversors estrangers, gràcies a la creixent professionalització de les organitzacions, el seu sanejament financer i els majors nivells de competitivitat.

La Comunitat Valenciana es posiciona com Hub tecnològic i d'innovació

La Comunitat Valenciana s'està posicionant en els últims anys com Hub d'inversions en sectors clau en innovació i tecnologia i sectors emergents

El sector de les energies renovables. Dos grans projectes ja estan en marxa: BP invertirà en una planta de fabricació d'hidrogen verd a Castelló (2.000 milions €), dins del projecte denominat Clúster de l'Hidrogen de la Comunitat Valenciana; i PowerCo ha iniciat ja els primers passos per a la construcció de la gigafactoria de bateries a Sagunt (3.000 milions €), a més de les inversions previstes per Iberdrola que superaran els 1.200 milions en renovables i distribució en Comunitat Valenciana

El sector logístic: la recent aprovació de l'ampliació nord del Port de València, amb tecnologia d'última generació i energia renovable (inversió públic-privada de 1.600 milions €), consolidarà al Port de València com el de major grandària, competitivitat i connectivitat del Mediterraneo. L'alemanya Dachser inverteix en el nus logístic del Port d'Alacant (14 milions€).

El sector de telecomunicacions, TIC, IA, consultoria i enginyeria, sobretot en les zones urbanes de les tres capitals de província. La combinació de l'avanç del teletreball i les favorables condicions per a viure s'uneix a la resta de fortaleses que ofereix de la Comunitat Valenciana. L'Oficina Invest in València ha impulsat la inversió d'empreses com Hyperion, Aviatar, Odoo, Apex i T-Systems, entre altres. Sense oblidar altres multinacionals com GFT o NTT Data, KioNetworks, que han invertit e València, així com Orizon i el nou Districte Digital que ho han fet a Alacant.

El sector de Mobilitat elèctrica: destaca les inversions de Siemens Mobility, Stadler (locomotores) i Aehra (cotxe elèctric).

El sector turístic, sobretot a la província d'Alacant, on la segona residència per a estrangers i el turisme té un major pes: l'hotelera Hilton i la promotora immobiliària Taylor Wimpey han anunciat inversions en aquesta província, a més de les noves inversions anunciades pels nous propietaris de Marina d'Or que ascendiran a 40 milions.

Les empreses competitives en sector industrials valencians amb major dinamisme - agroalimentària, química, metall, energia- han sigut protagonistes d'inversions i adquisicions. En 2022 es van dur a terme un total de 322 operacions de M&A (fusió i adquisició d'empreses) a la Comunitat Valenciana i Múrcia. Entre les empreses que han optat per introduir capital estranger destaquen: Brioix International Fruits i Cellers Torre Oria (alimentació), IVI (sanitat), Fermax (aparells electrònics) o Cartonatges Obrador (indústria del paper). El sector ceràmic castellonenc ha viscut en l'últim quinquenni successives operacions d'adquisició i inversió, tant per part d'empreses privades (Victoria plc i Lamosa), com per part de Fons de capital de risc (Avenue Capital, Realça, Miura Partners,…).

El sector sanitari, i molt especialment el de reproducció assistida, ha sigut protagonista d'una de les majors operacions de compra empresarial: l'adquisició de IVI pel fons nord-americà KKR (3.000 milions €). Així mateix, l'empresa FIV València ha sigut adquirida en un 80% per l'empresa txeca Future Life.

La realització de megaprojectes com els de PowerCo, BP o l'ampliació del Port de València a la Comunitat Valenciana suposaran el desenvolupament d'una àmplia xarxa de proveïdors locals, però també proveïdors forans que poden veure's així mateix atrets per a invertir a la regió amb la finalitat d'estar prop dels seus clients.

Inversions en sectors capdavanters i innovadors que impliquen importants beneficis per a l'economia i societat valenciana, en impulsar l'ocupació qualificada, la transferència de tecnologia, una major demanda d'innovació, d'injecció de capital i de la competència. En definitiva, una oportunitat per a avançar en productivitat i renda per càpita, respecte a la mitjana espanyola i l'europea.

Factors fonamentals per a dinamitzar la inversió estrangera a la Comunitat Valenciana

A mitjà i llarg termini, en l'èxit de l'estratègia d'atracció i materialització de les inversions foranes a la Comunitat Valenciana existeixen dos factors que juguen un paper important.

El primer, la complexitat institucional i els obstacles reguladors a nivell nacional i regional.

El segon, la capacitat de mobilitzar quantiosos recursos financers necessaris cap a activitats emergents claus per a la transformació econòmica.

Respecte al primer factor, la recent aprovació de la modificació de la Llei d'Ordenació del Territorito, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) per part del govern valencià, que implica l'eliminació de la consulta pública prèvia per als projectes territorials estratègics (excepte les inversions en plantes fotovoltaiques), permetrà acurtar els terminis administratius en 1-3 mesos i evitarà moviments especulatius en el preu del sòl i aparició d'ofertes deslleials. Constitueix un pas avant per a aconseguir reduir l'elevada càrrega burocràtica que comporta grans inversions i noves empreses, un dels aspectes pitjor valorats pels inversors estrangers a la Comunitat Valenciana.

Respecte al segon factor, és fonamental la mobilització adequada dels Fons New Generation (PERTES i Fons de Resiliència Autonòmica) cap a sectors capdavanters per al desenvolupament de l'economia valenciana i que han sigut objectius prioritaris per als inversors estrangers en els últims anys. És fonamental complir amb els projectes actuals i assegurar l'arribada de nous fons per a impulsar sectors tan rellevants com l'agroalimentari (PERTE cadena agroalimentària), la indústria ceràmica (PERTE energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge) i el sector salut (PERTE salut d'avantguarda), i fins i tot el sector aeronàutic (PERTE Aeroespacials). Fins a maig de 2023, l'execució a la Comunitat Valenciana és d'uns 370 milions d'euros, dels quals el 48% són projectes de les empreses privades.

Altres actuacions que han d'anar paral·leles per a potenciar i impulsar la inversió a la Comunitat Valenciana són:

  • Promoció internacional de la regió i de les seues fortaleses. Esdeveniments com la marató de València o el Gran Premi de Motociclisme de Xest són dos bons exemples.
  • Millorar la connectivitat aèria dels dos principals aeroports valencians, i la connectivitat ferroviària al llarg de tot l'arc mediterrani.
  • Treballar en la disponibilitat de sòl, oficines i naus, amb infraestructures i serveis competitius.

I tot això dins d'un context on la col·laboració públic-privada i el suport de les institucions públiques són fonamentals i una realitat a la Comunitat Valenciana.