La importància que els xiquets continuen anant als col·legis pese a nous confinaments
La bretxa digital, la conciliació familiar i la socialització amb els altres joves són factors rellevants per a la presencialitat a les aules
Els col·legis van ser els primers a tancar al març i, no obstant això, ara es manté que seran els últims a confinar-se.
Durant aquests mesos els xiquets han sigut un altre dels molts herois d'aquesta pandèmia, i s'han sabut adaptar a cada situació sent un exemple per a molts.
L'experta en educació i CEO del Pupitre de Pilu, Pilu Hernández Dopico, manté la importància que les aules continuen obertes fins que no hi haja un confinament total, ja que és de l'única manera en la qual es pot garantir l'educació de tots els xiquets: “Dins del que cap, alternar l'ensenyament online i presencial no és perjudicial per als xiquets i xiquetes, però tampoc els beneficia, però hem de tindre en compte la bretxa digital i la necessitat de socialització dels més xicotets. A més, els professors no han sigut preparats per a donar les classes online hui dia”.
Expliquen la necessitat que els centres educatius romanguen oberts malgrat les mesures de mobilitat:
- Socialització: els alumnes es relacionen en gran part en els centres escolars. Bé és cert que també als parcs, així com en les activitats extraescolars. Però la majoria dels casos es realitzen en el col·legi.
- Conciliació familiar: és necessari que els centres seguisquen oberts per a afavorir el treball dels pares, moltes famílies no tenen amb qui deixar als seus fills, i amb aquesta situació els avis i àvies no són la millor elecció a causa del risc que corren.
- Bretxa digital: no totes les famílies disposen dels mitjans necessaris per a poder dur a terme una educació digital, ja siga perquè no tenen connexió a internet, dispositius suficients o els adequats per a poder seguir les classes.
Els possibles confinaments d'aules és un tema que preocupa tant pares com a mestres, ja que els xiquets s'han de tornar a adaptar a rebre classes a casa, per a tornar al col·legi als pocs dies, a més de l'organització familiar que això comporta.
La mestra indica: “Amb una major rapidesa a l'hora d'identificar un possible positiu i les persones que han estat en contacte amb el xiquet, reduiríem els temps de confinament si no donen positiu. Això facilitaria l'adaptació i brindaria una major constància als alumnes”.
No són només els xiquets els que pateixen aquest tipus de confinament, Hernández Dopico vol recordar la gran labor que estan realitzant els educadors, que procuren adaptar-se a la situació de la millor manera: “Si l'educació hui dia funciona és gràcies a que Espanya té uns grans professionals. Els professors estan treballant molt dur per a poder proporcionar als xiquets una estabilitat en tota aquesta nova normalitat.
Han sigut aquests els que han adaptat els protocols a les aules, els nostres polítics han deixat una vegada més l'educació de costat, sense ser prioritària per a ells”.