Importacions, plagues i pujada de costos asfixien les economies familiars de les persones llauradores i professionals de la Comunitat Valenciana

Les creixents importacions procedents de tercers països que afonen els preus de les nostres produccions, l'amenaça i lluita contra les plagues normalment importades, la brutal pujada dels costos de producció, la nova PAC que ens ve i una Llei de la Cadena Alimentària insuficient, són alguns dels aspectes que han marcat l’any a punt de concloure i que estaran també en el focus de l'agenda en 2022, segons l'anàlisi elaborada per LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders.

Les respostes de les diferents Administracions davant aquestes qüestions són, fins hui, escasses o nul·les. Per això vam concloure pràcticament l'any amb una protesta de més de 2.000 persones entre Favara i Tavernes de la Valldigna -el 3 de desembre- i anteriorment havíem realitzat també altres mobilitzacions, com les del sector de l'arròs al març a València o les de juliol i setembre davant el Ministeri d'Agricultura a Madrid per un futur digne per al camp. En aquest sentit, LA UNIÓ indica que si no canvia la situació, l'any vinent 2022 pot ser encara més calent en carrers i carreteres perquè és necessari mantindre un teixit professional per al futur en el sector agrari valencià.

Sobre les importacions, malgrat els avanços i de la pressió exercida, no existeix constància oficial sobre la modificació de l'acord entre Sud-àfrica i la Unió Europea i la possibilitat d'introduir canvis per a garantir la seguretat fitosanitària com el tractament de fred, com tampoc hi ha certificació que es vagen a considerar als cítrics com a producte sensible a l'hora de signar els tractats comercials. LA UNIÓ ja va alertar fa unes setmanes de la ruïnosa campanya de la nostra principal varietat de taronja, la Navelina, motivada per la competència inicial de la procedent de Sud-àfrica en els lineals de botigues i supermercats. En aquest sentit, les empreses importadores no van comprar taronja espanyola fins que se'ls va esgotar la importada des de l'hemisferi sud. Ara, a més, la nostra taronja competeix de manera deslleial en els mercats amb les egípcies i turques que arriben sense els mateixos estàndards de producció, s'ofereixen a preus molt baixos distorsionant el mercat i fan saltar les Alertes Sanitàries per deteccions de nombroses partides amb presència de pesticides l'ús dels quals no està autoritzat a la Unió Europea.

LA UNIÓ proposa per a l'any vinent que tots els estats membres de la Unió Europea adopten un compromís d'exigència per a la reducció de pesticides, antibiòtics i fertilitzants a tots aquells països tercers que envien les seues produccions a l'àmbit comunitari, dins del marc de les exigències de l'estratègia De la granja a la taula i durant el període comprés fins a 2030.

Imparable escalada de costos de producció

L'escalada dels costos de producció durant aquest any ha sigut imparable. L'encariment de l'electricitat, que s'ha multiplicat per cinc, va contagiar després al gasoil agrícola, als pinsos i els fertilitzants (amb una pujada del 70%); és a dir, a més de les dues terceres parts dels inputs que necessiten els llauradors i ramaders. Un sector asfixiat per uns costos de producció que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement la seua posició de domini en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d'aquelles persones que produeixen aliments i que han sigut essencials en aquest temps de pandèmia. Aquesta circumstància corrobora la inexistència d'un lliure mercat perquè els llauradors i ramaders no tenen la capacitat de repercutir en els seus preus de venda l'increment dels costos de producció.

Com també pugen els costos en la lluita contra les plagues en nombrosos cultius davant l'eliminació de substàncies actives des de Brussel·les que després es permeten als productes importats. Per exemple, el Cotonet importat de Sud-àfrica ha elevat un 55% els costos de producció i causat pèrdues per valor de més de 200 milions d'euros en els cítrics, i els Cotonets altres 50 milions en el caqui, a més dels danys per la Xylella en el nord d'Alacant; entre moltes altres plagues.

Les organitzacions que formem part de la Unión de Uniones hem presentat al Ministeri d'Agricultura un paquet de propostes per a contribuir a alleujar el problema dels costos. Mesures fiscals, sobretot, però també alguna altra com la posada en marxa del contracte de doble tarifa per al regadiu, un compromís que el Govern estava obligat a desenvolupar enguany gràcies a una esmena nostra en la Llei de Pressupostos i per l'incompliment del qual ho hem portat als Tribunals, ja que la disposició addicional primera de la recentment reformada Llei per a la millora del funcionament de la cadena alimentària no el resol i simplement enuncia que “el Govern possibilitarà” aquesta opció, però encara no s'ha fet realitat i així portem anys.

Una Llei de la Cadena inservible

Si la Llei de la Cadena Alimentària es respectara i les produccions es pagaren per damunt del que costa produir-les, aquestes crisis no tindrien per què haver saltat. Però la Llei de la Cadena, i les seues reformes posteriors incloent aquesta més recent, són una gran decepció. Per a pal·liar aquestes mancances, des de LA UNIÓ hem reclamat a la Generalitat la creació d'una Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) autonòmica, per a donar major agilitat i proximitat i permetre un millor control dels abusos agroalimentaris en el nostre territori.

Des de LA UNIÓ hem tingut una marató de reunions al llarg d'aquests quasi dos anys amb tots els grups parlamentaris tant en Congrés com a Senat i hem plantejat esmenes que hagueren contribuït a dotar a la Llei de la Cadena Alimentària de millors eines per a fer que es complira. Aconseguim, almenys, que els llauradors i ramaders no es veren obligats per llei a signar contractes en falsos quan no tenen capacitat de negociar els seus preus. Però, en la nostra opinió, la Llei ha eixit amb deficiències importants. L'esbombada aprovació de la venda a pèrdues –que s'ha venut com el major assoliment de la Llei- és un sofisma, una cosa que aparentment és veritat però que dista molt de ser-ho, perquè condiciona la seua consideració com a pràctica deslleial a perseguir al que diga la Llei de Comerç Minorista… és a dir, el mateix que ja existia.

Per contra, no ha entrat en el text ni la definició de posició de domini en el mercat, per a poder sancionar els abusos que es facen des d'ella; tampoc s'ha regulat el poder de negociació d'uns agents sobre uns altres al llarg de la cadena alimentària per a evitar imposicions sense tindre posició de domini, ni la prohibició a tots els operadors de la cadena posterior a la producció de vendre per davall del preu d'adquisició, que és el que realment trasllada cap avall, fins al productor, les tensions baixistes de preus. Al marge d'això, la Llei, al nostre judici, ha transposat malament la Directiva Europea, quant a l'àmbit d'aplicació, deixant fora a determinats agents i operacions que la norma europea no exclou. Conseqüència: la nostra organització ha presentat una denúncia a la Comissió Europea perquè es pronuncie.

Una PAC ni tan mediterrània ni tan per als professionals

El Ministeri d'Agricultura ha enviat ja la proposta inicial del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), base del que serà la nova PAC i les seues ajudes (a partir d'ara, intervencions) a partir del pròxim 1 de gener de 2023. Han sigut més de dos anys de treball del sector amb el Ministeri d'Agricultura que havien enfocat una PAC més adequada a les necessitats de les persones llauradores i que es va anar al trast des del passat 14 de juliol quan Ministeri i Comunitats Autònomes van acordar les bases de la PAC a Espanya i les lluites per a evitar pèrdues dels sobres autonòmics, oblidant-se que els diners de la PAC no són ni del Ministeri ni de les diferents comunitats autònomes. Els diners de la PAC són de les persones llauradores i ramaderes que són les que figuren com beneficiaris d'aquestes ajudes.

Tindrem així una PAC amb més exigències per una condicionalitat reforçada d'obligat compliment i més estricta, una PAC que segueix la tendència de les últimes reformes: canviar-ho tot, perquè cobren els mateixos, però amb menys pressupost. Partint que es contempla la pluriactivitat en el sector agrari valencià, les ajudes no es prioritzen clarament ni es potencia a aquella persona professional que el seu únic modus vivendi és l'agricultura i/o ramaderia. En aquest sentit, hi ha administracions que es preocupen més per una ajuda a una persona que exerceix la seua professió com a metge, advocat o fins i tot alt funcionari que aquelles persones llauradores o ramaderes que veritablement necessiten un major nivell de suport per exercir una activitat i que el propi Tractat Fundacional de la Unió Europea o Constitució espanyola reconeixen que estan per davall de la mitjana de la resta d'activitats econòmiques.

Malgrat les promeses del ministre Luis Planas a l'octubre de 2020 a València on va afirmar contundentment que la nova PAC seria més mediterrània, la realitat és tossuda i finalment tindrem una PAC que no beneficia als cultius mediterranis i, per tant, als seus productors.

En aquest sentit, les persones professionals que no tinguen drets d'ajuda procedents dels anteriors períodes PAC no podran accedir al sistema més enllà d'una remota possibilitat a través de la Reserva Nacional. A més, es contemplen exigències en determinats sectors de secà que perjudiquen la nostra comunitat autònoma en detriment d'altres zones de l'Estat. La diferenciació de les ajudes per superfícies de cultiu en pendents o una pluviometria que no contempla la realitat valenciana, torna a condicionar la competitivitat de cultius valencians com la fruita seca, olivar, vinya o cereals que rebran menys ajudes que un llaurador, per exemple, andalús que realitze les mateixes pràctiques agronòmiques.

Insensibilitat i croades ideològiques contra la ramaderia i l’aigua

Destacar així mateix la falta d'agilitat de la Generalitat per a resoldre aspectes importants que s'arrosseguen des de fa quasi tres dècades com és la pinyolà per al sector apícola, circumstància que impedeix la producció normal de la nostra preuada mel de flor del taronger, o les particulars croades ideològiques contra la ramaderia i el sector carni, com la protagonitzada pel ministre de Consum, Alberto Garzón, qui a més està entestat a implantar a Espanya un sistema d'etiquetatge segons el qual per exemple el nostre oli d'oliva verge extra seria menys saludable que els refrescos de cola zero.

Però també les croades d'ecologistes urbans de saló que demonitzen el paper de la ramaderia en les nostres zones d'interior amb arguments injustificats i desfasats, com el de la contaminació del medi ambient quan els animals no són ni molt menys els principals culpables de les emissions perjudicials per al medi ambient o del canvi climàtic, sinó que gran part es deu a l'ésser humà, de manera directa o indirecta. “Deixar de menjar carn és una opció totalment legítima, però no servirà per a salvar el planeta”, assenyala LA UNIÓ. No es poden dur a terme polítiques o atacs infundats a sectors que ara com ara mantenen amb vida els nostres pobles d'interior i que produeixen a més en les normes més estrictes de benestar animal i continuen millorant el futur amb els plans d'ordenació ramadera.

També tenim la croada ideològica de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, contra l'aigua per a reg en la Comunitat Valenciana. Les últimes actuacions revelen una autèntica persecució per part del Govern cap a les demandes hídriques de la Comunitat Valenciana i de la província d'Alacant i una desaparició pas a pas del transvasament d'aigua del Tajo al Segura.

En aquest sentit, LA UNIÓ denuncia la politització dels assumptes de l'aigua que no beneficien en absolut als llauradors i la necessitat de reclamar aigua suficient i de qualitat per a la Comunitat Valenciana perquè la nostra contribució al conjunt d'Espanya és netament superior al que rebem en aigua. La dessalació torna a escena i mai ha sigut una solució econòmica adequada fins hui per als regants.

Danys climatològics i assegurances agràries

El comportament meteorològic d'enguany, marcat per nombrosos fenòmens de greu incidència, ha provocat que les indemnitzacions previstes pels sinistres ocorreguts siguen molt elevades en la Comunitat Valenciana. Les Administracions fan els ulls grossos a aquestes pèrdues i ho fien tot al sistema d'assegurances agràries que el Govern continua retallant, com ara pretén fer amb el de cítrics, un dels més rendibles.

“L'assegurança es va crear per a donar una garantia de renda als productors, no perquè es folren quatre empreses a costa de tots. Cal donar un canvi de rumb de 180 graus en les polítiques de l'assegurança agrària per a anteposar la defensa del sector, castigat per l'escalada de costos i la crisi de preus, per damunt dels comptes de resultats de les asseguradores que formen part de Agroseguro”, indica LA UNIÓ. 

Fauna salvatge

La pressió cinegètica per nombroses espècies és elevada i per això reclamem mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferació fins a nivells sostenibles per al mitjà, ja que els llauradors pateixen un sobrecost desmesurat. La problemàtica s'agreuja encara més en zones de seguretat on no es pot caçar i allí on els cultius s'abandonen per falta de rendibilitat, i ací és on l'Administració ha d'actuar de manera coordinada i urgent. Tampoc l'actual línia d'assegurança per danys cinegètics cobreix les necessitats del sector i resulta al final dificultosa i inviable per a indemnitzar la mort per exemple de l'arbratge.

Projectes fotovoltaics

LA UNIÓ proposa que el necessari canvi de model energètic cap a fonts renovables en la Comunitat Valenciana es realitze respectant els terrenys agrícoles productius, l'activitat agrària, les instal·lacions de regadiu, les infraestructures agràries i el paisatge rural.

Davant l'anunci i la proliferació de grans instal·lacions solars, eòliques o torres d'alta tensió que pretenen instal·lar-se en la Comunitat Valenciana, “ens mostrem a favor de les energies renovables, verdes i netes, però d'una forma sostenible sempre que es respecte el territori, l'agricultura i ramaderia, el medi ambient, el paisatge de les nostres zones rurals i revertisca en benefici d'eixes zones on s'instal·len”.

La amenaça de la reforma laboral

El Ministeri de Treball desprecia la realitat del camp en la seua Reforma Laboral. Tot l’acordat en relació a la temporalitat laboral no s'ajusta a les necessitats del sector i limitarà bastant la capacitat de les explotacions en la creació d'ocupació durant les campanyes agrícoles.