Ignacio Martínez: “Som partidaris d'eliminar la ideologia de les aules perquè no són espais per a fer política”

Ignacio Martínez, director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, ha parlat amb elperiodic.com sobre les mesures implantades pel govern valencià de Carlos Mazón en matèria educativa: destaca la llibertat educativa, el districte únic, la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys o la recuperació de l'assignatura de música en 3r de l'ESO.

“Hem iniciat el camí per a la reversió”, assenyala Martínez, qui assegura que el govern de PP i Vox garantix l'aprenentatge tant valencià com en castellà, i per a eliminar l'adoctrinament a les aules.

Com definiria el canvi que s'ha produït en educació amb el govern de Carlos Mazón?

Crec que ho podem definir com un canvi decidit, ferm i ràpid. Crec que en estos deu mesos de govern del canvi s'han tingut molt clares quines eren les prioritats a abordar, i des del primer minut tot l'equip de la Conselleria es va posar a treballar en elles. Ara veiem els primers resultats d'estes noves polítiques del govern del canvi.

Quins canvis destacaria vosté en matèria educativa en estos deu primers mesos del nou Consell?

Per l'impacte positiu que tindran en tota la societat valenciana, considere que les dos mesures fonamentals són la Llei de Llibertat Educativa i la gratuïtat de 0 a 3 anys. Amb la Llei de Llibertat Educativa totes les famílies de la Comunitat Valenciana podran triar la llengua amb major pes en l'educació dels seus fills/as, i moltes persones veuran reconegut el seu dret al fet que se'ls certifique el nivell B2 o C1 de valencià pels seus estudis previs. Amb la gratuïtat de 0 a 3 anys es posaran a la disposició de les famílies 72.000 places en el primer cicle d'Infantil.

Llibertat educativa, gratuïtat de 0 a 3 anys, llibertat en l'elecció de centre... eren tres de les promeses electorals amb les quals el PP es va presentar a les eleccions de fa un any, estan satisfets amb els primers canvis reeixits en educació? Cap a on camina o fixa la seua mirada la nova conselleria?

A més de la llei de llibertat educativa i la gratuïtat de 0 a 3 anys també s'han complit altres punts del programa electoral com el districte únic o la recuperació de l'assignatura de Música en 3r d'ESO, de manera que en el primer any de la legislatura hem pogut implementar bona part dels compromisos adquirits amb els ciutadans que van depositar la seua confiança en nosaltres. Per este motiu, estem satisfets, però som conscients que encara queda molta faena per fer. Hem de desenvolupar les mesures introduïdes, com la llei de llibertat educativa, i establir noves mesures per a millorar la qualitat del nostre sistema educatiu, com ara incentivar l'esforç i reforçar les assignatures instrumentals.

Després de 8 anys de Botànic, en quina situació es trobava el sistema educatiu valencià?

L'últim informe PISA és il·lustratiu de la situació, amb una caiguda en 7 anys, de 2015 a 2022, de 17 punts en lectura i de 12 punts en matemàtiques en la Comunitat Valenciana. Mentrestant, les mesures adoptades pel Botànic van ser eliminar els plans del foment de la lectura, no realitzar cap mena d'avaluació externa i no aprofitar la capacitat que la Inspecció d'Educació pot tindre per a la millora dels centres educatius. Per este motiu, des de la nostra direcció general hem adoptat mesures com ara garantir quatre hores de Matemàtiques en tots els cursos d'ESO, i el pròxim curs iniciarem una reforma del currículum de Primària orientat també a reforçar la lectura i les àrees instrumentals.

Han aconseguit revertir la situació heretada?

Hem iniciat el camí per a la reversió. El canvi ha començat, però queden canvis per fer en altres etapes educatives. D'altra banda, cal tindre en compte que els resultats de les polítiques educatives es plasmen en els indicadors de les avaluacions educatives a mitjà termini.

En l'anterior etapa del PP ja es va implantar el districte únic i el Botànic el va eliminar. Quins beneficis comporta el model del PP per a les famílies amb l'elecció de centre?

Amb el districte únic s'amplia l'oferta a totes les famílies perquè puguen triar, lliurement i en igualtat de condicions, el centre dels seus fills. Abans, si una família tenia interés a matricular al seu fill en un determinat centre, per qualsevol motiu, el model de zonificació suposava una trava si el centre no es trobava dins de la zona del domicili familiar o laboral. També, a vegades, es donava la situació de famílies que no podien portar als seus fills a un centre pròxim perquè vivien a un costat de la línia que delimitava la zona, i el centre estava justament a l'altre costat de la línia. En definitiva, es tracta de substituir un model intervencionista per un model de lliure elecció.

Compromís parla que la norma “fomenta un districte segregador, els guetos educatius i que els centres trien a l'alumnat”, de fet, el TSJCV ha admés a tràmit el recurs. Què ha de dir sobre aquest tema? Confia que este recurs acabe en res i que el procés d'admissió per al curs 2025/2026 continue segons el planificat des de la conselleria?

Precisament, la zonificació que va promoure el Botànic suposava limitar la possibilitat que determinades famílies pogueren escolaritzar als seus fills fora del seu barri. Això sí és segregar i fomentar els guetos. Respecte al recurs, l'admissió a tràmit és una mera formalitat fins que el tribunal entre al fons i resolga. No obstant això, tenim la tranquil·litat que existixen precedents en la nostra Comunitat i en altres comunitats autònomes de models d'admissió amb districte únic, que no han plantejat cap problema des del punt de vista jurídic.

Sobre la llei de llibertat educativa, el president proposa equiparar en llibertat i igualtat el valencià amb el castellà. Es va acabar el 'sectarisme' en l'educació?

Les nostres dos llengües cooficials han de conviure en un marc d'equilibri. En este sentit, la llei de llibertat educativa respecta, d'una banda, que la llengua habitual de l'alumnat tinga un pes major i siga aquella en la qual este aprenga a llegir i escriure; mentres, d'altra banda, es garantix la presència de l'altra llengua en una proporció que va més enllà del 25%, precisament per a garantir un sistema balancejat. L'objectiu final és l'aprenentatge de totes dues llengües amb independència de quin siga la llengua base, i que esta llengua base siga la triada per la família. D'esta manera, se substituïx la política d'imposició i pensament únic per la llibertat d'elecció i el foment del valencià a través de l'expedició automàtica de certificats.

Compromís en la seua anterior etapa en la conselleria va posar en marxa una oficina de policia lingüística, que l'actual govern va tancar. Creu que han aconseguit frenar el que vostés consideren una còpia del procés separatista català?

L'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics ha sigut una de les primeres mesures impulsades des de la Conselleria, a través de la Llei d'Acompanyament als pressupostos de 2024. Si un ciutadà considerava vulnerats els seus drets, en este cas lingüístics, ja existien una sèrie de mecanismes per a posar la reclamació corresponent, tant en l'àmbit públic com en el privat. No obstant això, l'Oficina de Drets Lingüístics anava més enllà, ja que suposava crear un òrgan administratiu que assenyalara a aquelles administracions o empreses privades que pogueren haver incorregut en algun presumpte incompliment d'estos drets.

Es va acabar l'adoctrinament a les aules o estan prenent mesures per a evitar que els professors introduïsquen la ideologia a les aules?

Des de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació es treballa per eliminar l'adoctrinament a les aules. Nosaltres defenem la llibertat i som partidaris d'eliminar tot tipus d'ideologia de les aules perquè no són espais per a fer política.