On naix el Nadal: Ibi i Onil, bressols de la indústria del joguet

En aquestes dates, la majoria dels xicotets somia ja amb l'arribada de Papà Noel i els reis Mags carregats amb tots els regals que han demanat a través de les seues cartes. Sens dubte, els joguets són l'element més repetit en cadascuna d'elles. Hi ha qui prefereix nines, cocinitas, cotxes, avions o les figures dels seus personatges favorits. Si alguna cosa tenen en comú és que la majoria d'ells procedeixen del mateix lloc.

Ibi i Onil són el bressol de la indústria joguetera a nivell nacional. De les seues fàbriques ixen milers de joguets a l'any per a fer feliços als xiquets i xiquetes. A Onil van nàixer les arxiconegudes nines de Famosa, aqueixes que es dirigien any rere any al portal de Betlem “per a fer arribar al xiquet el seu afecte i la seua amistat”.

A Ibi, la indústria del joguet ho ha suposat tot per al municipi, durant cent anys aquesta localitat l'ha vista créixer i ha pogut observar com la convertia a nivell nacional en la inconfusible Vila del Joguet.

Sens dubte, un dels símbols més representatius d'Ibi és la Tartana, una peça considerada com el primer joguet fabricat i comercialitzat a principis del segle XX. La fabricació de joguets en el municipi no comptava amb cap mena de tradició prèvia sobre la qual sustentar-se, es deu a una iniciativa particular de la família Payá que treballaven com a llauners i que en 1905 troben una nova tècnica d'assemblatge de peces sense soldadures amb la qual comencen a fabricar i collir èxits a nivell nacional.

En la localitat es pot visitar el Museu Valencià del Joguet a Ibi, un centre per a la conservació, la investigació i la difusió del patrimoni jogueter. Un espai que ens permet viatjar al passat i deixar que els joguets ens parlen de les infàncies viscudes i les maneres d'entendre el món en altres èpoques.

De les nines de fang a l'actualitat: així ha sigut el procés de transformació de les fàbriques d'Onil

Ramón Mira Vidal, va ser qui va iniciar a Onil cap a 1870 la fabricació de nines de fang, consolidant una factoria que va arribar a tindre 50 treballadors a la fi del XIX. Va continuar millorant els tipus i en 1895 va registrar, acollint-se a la recent llei sobre patents, un “vernís de nines”. Les primeres figures es feien d'argila modelades en motles; després eren cuites, pintades i finalment vetidas; més tard s'introduiran altres materials: algeps i cua o serraduras i cua.

Mira va treballar més tard associat amb el matrimoni Juan-Mora, després de la seua mort en 1897 es van encarregar del taller la seua dona Petra García i els seus fills finalment el matrimoni format per Eduardo Juan i Agustina Mora crearien la que es considera primera fàbrica de nines veritablement moderna creant la signatura “Eduardo Juan i Cia.”.

La concentració de la producció canyellera a Onil farà un important salt amb la fusió de les empreses, entre 1957.1960, agrupant-se la major part en FAMOSA (Fàbriques Agrupades de Nines d'Onil, S.A.).

Actualment a Onil, descendents dels primers artesans continuen fabricant nines, amb la il·lusió que l'enginy de Ramón Mira mai desaparega i repartint il·lusions per tot el món.

A més, compta amb el Museu de la Nina, on actualment està exposada la col·lecció de nines propietat de l'Ajuntament, col·leccionistes i de les pròpies empreses locals.

Podràs gaudir en família d'una visita on descobrireu la història de la nina d'Onil, des dels seus inicis, amb la fabricació artesanal, fins a la industrialització i modernització dels nostres dies.

Descobriràs el mètode d'elaboració de les primeres nines fins a arribar al procés actual. Gaudiràs de l'àmplia exposició de nines clàssiques i actuals amb la qual compta el Museu.

Podràs conéixer com un xicotet poble d'interior s'ha convertit en referent mundial de fabricació de nines artesanes de qualitat, i com a colofó, la gran ciutat dels clics de Playmobil t'espera en l'última planta de l'edifici.