Els hospitals de campanya de València, Alacant i Castelló són "determinants" per a poder canviar de fase

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha assegurat aquest dijous en Les Corts que els tres hospitals modulars construïts en els voltants de la Fe, el General de Castelló i el General Universitari d'Alacant "seran absolutament determinants per a complir els criteris que permeten a la Comunitat Valenciana passar de fase en la desescalada, amb seguretat i de la manera més homogènia possible en tot el seu territori".

Així ho ha explicat la consellera en la reunió de la Diputació Permanent de la cambra autonòmica, on ha acudit per a explicar les actuacions del seu departament davant l'alarma sanitària de la COVID-19, tant en matèria d'emergències i seguretat com en l'àmbit de la Justícia i la Funció Pública.

Bravo ha assegurat que les quasi 800 llits (370 a València, 240 a Alacant i 188 a Castelló) dels tres hospitals "encara que tenen una capacitat de 1.100 llits que estan comprades i preparades" suposen que s'ha incrementat en un 29% les places hospitalàries lliures de les quals es disposaven a l'inici de la crisi i, en termes totals, s'ha augmentat en un 9% la capacitat d'atenció hospitalària del sistema valencià.

La consellera ha recordat que el 19 de març, quatre dies després de la declaració de l'estat d'alarma, en la Comunitat Valenciana es registraven 195 casos de contagi en un sol dia i un acumulat de 921 i 24 morts. Encara que hi havia 259 persones ingressades i, de les 8.952 llits hospitalaris de la xarxa pública valenciana, estaven lliures un total de 2.774, "haguera sigut irresponsable ignorar aquestes xifres" i, per això, es va decidir la construcció de noves instal·lacions a partir de sistemes modulars, que foren versàtils davant els possibles canvis de comportament de la pandèmia i que estigueren connectats a hospitals de referència.

Per a la consellera, la construcció d'aquests centres "mai va ser una qüestió de celeritat, sinó d'operativitat i de previsió perquè el nostre sistema sanitari no col·lapsara" i que, a més, "romandran muntats tot el temps que siga necessari i especialment davant la possibilitat de nous rebrots de l'epidèmia en el futur immediat".

A més, la consellera ha detallat també la resta d'accions dutes a terme per l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, la qual va reforçar la sala del 1·1·2 durant el mes de març, en el qual es van registrar quasi 100.000 trucades en el telèfon d'urgències relacionades amb la COVID-19.

Bravo ha relatat que el 13 de març es va activar el Pla Territorial d'Emergències, el qual "ens va permetre mobilitzar a tot el personal de Protecció Civil i Emergències per a estar preparats davant qualsevol contingència".

Posteriorment, l'Agència va posar en marxa el pla de Suport i Coordinació Municipal, que ha servit per a prestar ajuda a un total de 343 ajuntaments, que van rebre l'assistència sol·licitada en un termini mitjà de 24 hores.

D'aquesta forma, es van distribuir queviures i altres béns de primera necessitat en 33 municipis i es van repartir menús complets i articles d'higiene personal a 761 persones mentre que els bombers forestals duien a terme 150 accions de desinfecció de vials o espais municipals.

També es van distribuir quasi 250.000 màscares, 300.000 guants i 12.000 litres de gel hidroalcohòlic que es van sumar als lliuraments que es van dur a terme entre les forces i cossos de seguretat de l'Estat, les policies locals i a efectius d'Emergències i Protecció Civil.

En total, es van repartir entre aquests professionals més de 250.000 màscares, 120.000 guants i 10.000 pantalles facials "molt abans, fins i tot, que arribaren les primeres remeses del Govern central", segons la consellera.

Protecció en els jutjats i tribunals

En l'àmbit de l'Administració de Justícia, la consellera ha explicat que el dilluns 16 de març, el primer dia laborable després de la declaració de l'estat d'alarma, es van començar a distribuir màscares, guants i gel desinfectant en els jutjats "amb el que vam ser la primera comunitat autònoma a protegir al personal de l'Administració de Justícia contra la incidència del COVID-19".

No obstant això, després de quasi dos mesos de paràlisi judicial a causa de la suspensió dels terminis processals decretats pel Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia "és tan necessari un pla de reactivació de la Justícia que conjumine el compromís i l'esforç col·lectiu", segons ha dit la consellera, perquè davant l'amenaça d'una crisi econòmica "no podem plantejar una recuperació de la normalitat en l'Administració de Justícia basada únicament en l'increment de recursos personals", la qual cosa "ens obliga a alçar la mirada i donar una resposta basada en l'optimització i racionalització dels recursos existents".

Per això, la Conselleria de Justícia ha elaborat un full de ruta per a la reactivació judicial que se sustenta en dos pilars. D'una banda, al costat del Ministeri de Justícia i del Consell General del Poder Judicial, s'està ultimant el conjunt de normes i indicacions de prevenció de riscos laborals i salut laboral.

Per un altre, s'ha dissenyat un programa d'actuacions "de quasi 3 milions d'euros per a garantir que en la primera setmana de juny, les 64 seus judicials estiguen preparades amb noves mampares de protecció en zones d'atenció al públic, elements separadors, senyalització i plans de control d'entrades i eixides en els accessos per a evitar concentracions de gent", ha dit la consellera.

Administració Pública

Gabriela Bravo ha detallat que per a un col·lectiu "tan gran i que treballa concentrat en pocs edificis" com el conformen els 17.000 funcionaris, calia regular la nova situació i per això es van dictar tres resolucions en les quals es reduïa la presència de personal en el seu lloc d'atenció al públic, es prioritzava l'atenció telefònica i telemàtica, s'establien les condicions del teletreball i, finalment, es restringia a un màxim del 10% de la plantilla la modalitat del treball presencial.

A més, s'han repartit 20.000 màscares i 40.000 guants entre els funcionaris que havien de treballar presencialment i s'han establit protocols de seguretat individual i col·lectiva així com accions de neteja i desinfecció extraordinàries.

Totes aquestes mesures, segons la consellera, han donat un bon resultat perquè "la incidència de COVID-19 en la Funció Pública ha sigut mínima, només 120 casos entre 17.000 persones, és a dir, el 0,68%". A més, la consellera ha explicat que ja s'ha dissenyat el pla per a la incorporació gradual i ordenada de tot el personal "seguint les directrius de seguretat sanitària i acordant les mesures amb els sindicats" perquè "volem que el lloc de treball siga un lloc segur per a tot el personal de la Funció Pública valenciana".