Héctor Illueca (UP-EU): “El PSOE només recorda l'habitatge en campanya electoral i és un tema molt seriós”

Héctor Illueca és inspector de treball i Seguretat Social, un professor d'Universitat que va decidir fa uns anys fer un parèntesi a la seua carrera professional per dedicar-se al servei públic, a la seua comunitat i “intentar fer el bé a la gent, comprenent que altres persones puguen no compartir les idees, però sens dubte amb l'objectiu de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones”.

Així es defineix el candidat d'Unides Podem-Esquerra Unida a la presidència de la Generalitat. L'actual vicepresident segon de la Generalitat Valenciana i Conseller d'Habitatge viu unes setmanes d'agenda atapeïda per intentar arribar a tot en una campanya molt intensa i exigent, com ell mateix ens reconeix en aquesta entrevista amb elperiodic.com, però que sens dubte mereix la pena: “Al final la campanya és molt dura, però per al polític per vocació i no de professió, com és el meu cas, veure com es desperta la il·lusió i esperança de la gent, és la millor de les recompenses”.

Ja fa molts anys que està dedicat al servei públic i més aquests últims al capdavant d'una Conselleria. Suposo que aquesta experiència us haurà servit per veure la campanya d'una manera diferent.

Ja m'agafa amb una miqueta més d'experiència si. Però és veritat que la política no deixa de sorprendre't, perquè al final porta implícita la promesa que és possible canviar aquest món. La il·lusió de la gent, l'esperança, l'empenta de les persones quan es mobilitzen per transformar les coses, jo crec que tot ho pot. I això veritablement t'impressiona, com allò que pensaves que no era possible, ho acaba sent.

I com pretén Unides Podem-Esquerra Unida millorar la Comunitat Valenciana? ?Quin és el seu projecte polític?

Nosaltres posarem al centre del nou Consell a partir del dia 29 una paraula: transformar. I, en primer lloc, transformar el model productiu. Crec que és la gran assignatura pendent del govern progressista de la Comunitat Valenciana. Transitar d'un model productiu insostenible, socialment injust, a un altre que sigui més horitzontal, més sostenible i més democràtic.

"La gran assignatura pendent del Govern progressista de la Comunitat Valenciana és transformar el model productiu"

I què vol dir això?

Fonamentalment dues coses. La primera: plantejarem la creació d'empreses públiques en tots els sectors estratègics dels quals depèn críticament el benestar de la ciutadania. Hi ha coses que són massa importants per deixar-les a les forces a cegues del mercat. Estic pensant, per exemple, en l'àmbit dels aliments on s'estan produint abusos terribles per part de les grans superfícies que col·loquen en una situació molt complicada les famílies i els productors locals. Estic pensant, per exemple, en l'energia, on és fonamental introduir criteris de planificació ecològica perquè el desplegament de les renovables no es faça a la glòria més gran d'una nova bombolla especulativa. Estic pensant en una indústria farmacèutica valenciana. Això és el primer que vol dir canviar el model productiu. Una Generalitat emprenedora, jo en dic una Generalitat republicana que pilote la transició ecològica i que intervinga en l'economia per garantir drets bàsics dels ciutadans.

I la segona?

El segon que significa és transitar a un model econòmic que siga més horitzontal i que integre els sectors productius. No és veritat el que estem escoltant aquests dies de boca d'algunes forces polítiques com el PSOE o el PP, fins i tot Compromís, que la riquesa la creen els grans empresaris. La riquesa la creen els sectors productius, la petita i mitjana empresa que és responsable del 80% de la feina a casa nostra. La creen els autònoms, els assalariats, les cooperatives que tenen una part substancial del nostre teixit econòmic. És molt important que aquest el nou model de creixement integre tots aquests sectors i no siga només en benefici de les grans empreses.

Canviar el model productiu sona molt ambiciós.

Ho és.

I com posareu les bases per arrencar aquest canvi?

La clau de tot plegat és la planificació ecològica. Hem de partir d'un diagnòstic veraç a cadascuna de les comarques amb fòrums que facen possible la trobada de les universitats, dels ajuntaments, de la Generalitat, dels agents socials i des d'aquest diagnòstic veraç formular propostes de finançament i disseny de polítiques públiques arrelades al territori. Jo crec que aquesta és la clau d'una planificació econòmica que done un horitzó a la nostra terra. El model productiu actual és el que tenim des de fa trenta anys i és fonamental un nou model que cree ocupació digna, estable, i que doni unes perspectives de futur, que protegixca el territori i que integre els sectors productius. Sens dubte, és un esforç de més d'una legislatura, però cal començar a posar les bases en aquesta legislatura.

I fins ara s'ha intentat fer aquest canvi?

Tothom fa vuit anys que diu que cal canviar el model productiu, però el model productiu continua sent el mateix. Per què? Perquè darrere d'un model productiu, està sempre a l'estructura de poder i cada vegada que al Consell s'ha plantejat alguna cosa per transformar de veritat del model productiu, hem xocat amb la resistència del Partit Socialista. Hi ha una resistència a qualsevol mesura que vaga en la línia de transformar aquestes estructures de poder, que és una cosa a què nosaltres aspirem.

"Cada vegada que al Consell s'ha plantejat alguna cosa per transformar de debò del model productiu, hem xocat amb la resistència del PSOE"

Parlem ara d'habitatge, una àrea que vostè coneix profundament ja que en depèn la Conselleria. Què és el que s'ha fet aquests quatre anys i com treballaran la propera legislatura si governen?

La primera cosa que m'agradaria és donar la benvinguda al debat de l'habitatge a algunes forces polítiques. Crec que és molt significatiu que el Partit Socialista només recorde l'habitatge quan arriba la campanya electoral. Es posa la jaqueta de pana, però es reuneix amb Ana Patricia Botín per formular propostes que només beneficien la banca, com és la de tornar a subvencionar les hipoteques que ja ens va portar a un desastre en la darrera crisi immobiliària. En tot cas, benvinguts al debat de la vivenda.

No han estat aquests quatre anys?

Jo no els he vist enlloc, sincerament. El problema que hem tingut és que fa un mes i mig es va publicar una enquesta molt important on deia que el punt crític d'aquesta campanya electoral seria l'habitatge, perquè és la principal preocupació de la ciutadania. I llavors el PSOE, també Compromís i el Partit Popular, es van adonar que hi ha alguna cosa que s'anomena polítiques d'habitatge i van començar a formular propostes sense solta ni volta. El Partit Socialista acaba de proposar una cosa que ja proposava el Partit Popular, a Compromís estan proposant coses que fa mesos que estan en vigor, com ara l'assessorament a les víctimes de l'assetjament immobiliari.

Jo el que els dic és que benvinguts a les polítiques d'habitatge, però sobretot amb una mica de calma, perquè això no és un reclam de la feina, això és un debat molt seriós d'un problema crític en una crisi estructural de l'habitatge a Espanya, com ha anunciat el Consell d'Europa.

"Done la benvinguda al debat de l'habitatge al PSOE, en aquests quatre anys jo no els he vist enlloc, sincerament"

I quant al balanç d'aquesta legislatura en matèria d'habitatge?

Si hem de ser honestos, crec que estem establint les bases per construir un sistema públic de vivendes. El tronc de qualsevol política d'habitatge mereixedor d'aquest nom és sempre l'ampliació del parc públic per garantir l'accés a les persones que no en poden tenir a través del mercat ordinari. Hem adquirit 1.300 habitatges en aquesta legislatura després de dècades sense adquirir-ne una de sola, em sembla que és eloqüent la xifra sobre l'esforç que s'està fent per part del govern valencià. A això cal afegir-hi les gairebé 600 que estem en negociació després d'una trajectòria meua de reivindicació d'aquests habitatges per a la Comunitat Valenciana. Per cert, reivindicació ignorada pel Partit Socialista fins que ha arribat a la campanya electoral. Ha passat el mateix que amb la llei d'habitatge: s'hauria evitat molt de patiment si s'haguera aprovat al principi de la legislatura. Són temes seriosos aquests. En total, els habitatges de la Sareb units a què ja s'han adquirit, estem parlant de pràcticament 2.000 habitatges en una legislatura, és gairebé el 10% del partit públic. Parlem d'una fita històrica.

Segon, també molt important, hem reprès la promoció d'habitatge públic, portem ja desenes d'habitatges públics construïts en produccions que ja estan acabades al territori valencià i n'hem reprès moltes altres, la més simbòlica i important, la de la Torre. I acabem de resoldre el primer concurs de solars per a la construcció, en règim de col·laboració publicoprivada, de 1.090 habitatges que a diferents ciutats de la Comunitat Valenciana com València, Gandia, Silla, Alacant, El Campello, Sant Joan, Sant Vicent. Alguns sembla que acaben de descobrir la col·laboració publicoprivada i aquí ja hem resolt el concurs i ja està en marxa la construcció de 1090 vivendes. Per això dic que això no és un reclam electoral, això és un debat que jo crec que cal tenir molt de debò.

També heu posat en marxa un pla de rehabilitació molt profund. En què consisteix?

És el més ambiciós de la història de la Generalitat per a la regeneració integral de barris vulnerables i al qual hem destinat 140 milions d'euros que aniran al cor de la gent més humil de la nostra terra: canviar les baixants de persones de famílies que viuen amb goteres a instal·lar un ascensor. Aquí hi ha desenes de milers de famílies que estan atrapades a casa perquè no poden baixar al carrer.

Aquest pla de barris contribuirà a millorar les condicions de vida en aquests sectors socials, amb una inversió que no té precedents a la història de la Generalitat de la Comunitat Valenciana. A més de tot això, hem regulat l'assetjament immobiliari amb una normativa pionera, hem ampliat el bo jove amb 30 milions d'euros addicionals. On vull arribar com a conclusió d'aquest balanç que em demanaves? Crec que ens movem en un àmbit on les necessitats són dramàtiques, són peremptòries i que per més que fem sempre serà una mica, però crec que algunes coses les estem fent bé.

Ha pogut aplicar totes aquestes mesures tan ràpid com li hagués agradat o l'administració no ha anat al compàs del projecte que tenia?

Això sempre passa a l'administració. Hi ha procediments, hi ha garanties i hi ha coses que evidentment fan que tot siga molt més lent del que li agradaria. Però jo crec que allò que més ha debilitat l'acció de govern no és això, sinó és la resistència del Partit Socialista als avenços. I et posaré un exemple molt concret de fa només unes setmanes. Quan vam aprovar l'últim decret llei per combatre l'assetjament immobiliari, nosaltres vam negociar contingut amb el Partit Socialista i aquest va rebutjar de ple introduir obligacions addicionals per als fons d'inversió i per als fons voltor, que l'únic que pretenien era mobilitzar habitatges i garantir contractes de lloguer a les persones que es troben en una situació vulnerable. Tant és així que van portar la negociació fins a mitja hora abans de començar la reunió del Govern. Al final vam haver de retirar aquestes obligacions perquè el Partit Socialista va rebutjar de ple qualsevol obligació addicional per als fons voltor, per als fons d'inversió. Jo crec que això és el que afebleix l'acció de govern, aquesta resistència a qualsevol mesura que impliqui enfrontar-se a interessos poderosos.

M'ha respost quasi a la pregunta que tenia. Per què és necessària una força com Unides Podem-Esquerra Unida al govern valencià?

Jo crec que allò que, sobretot, és necessari és una correlació de forces diferents favorable a l'alternativa al Partit Socialista. Crec que la ciutadania, a hores d'ara de la pel·lícula, és perfectament conscient que les mesures i els avenços socials que impliquen sempre un conflicte d'interessos amb les estructures de poder s'han produït perquè Unides Podem ha empès tant del Govern valencià com al Govern d´Espanya. S'ha apujat el salari mínim i no volien, s'han apujat les pensions un 8% i no volien.

Hem aprovat una llei d'habitatge que han tingut bloquejada dos anys al Congrés dels Diputats. Totes aquestes conquestes han costat molt arrencar-les al PSOE. Aquí hem aconseguit una reforma fiscal equilibrada després d'una negociació duríssima en què nosaltres proposàvem incrementar els impostos a les rendes més altes. Podríem dir el mateix de les renovables, de la taxa turística o d'aquest decret llei de què parlàvem per combatre l'assetjament immobiliari. Jo crec que la nostra força política és la garantia. Si té més força que els avenços seran més profunds, aniran més ràpid i no es quedaran moltes vegades flotant a l'aire, com passa amb una correlació de forces favorable al Partit Socialista.

"Els avenços socials que impliquen sempre un conflicte d'interessos amb les estructures de poder s'han produït perquè Unides Podem ha empès tant del Govern valencià com al Govern d'Espanya"

Doncs ja finalment, quina és la primera mesura que es marca a partir del 29 de maig si vostè és al govern, si és president de la Generalitat?

Jo destacaria una qüestió fonamental que és regular el mercat immobiliari. El debat real de la vivenda a la Comunitat Valenciana és si es regula o no es regula el mercat immobiliari. Nosaltres, si estem amb més força al Govern de la Generalitat, limitarem el preu del lloguer i declararem zones tensionades perquè els nostres joves tinguen una oportunitat aplicant la llei d'habitatge fins a les últimes conseqüències, activant tots els seus mecànics.

I en segon lloc, nosaltres posarem al centre de la negociació, la limitació dels allotjaments turístics. Ja no és possible parlar del dret a l'habitatge a Espanya si no es limiten els allotjaments turístics, que són un factor fonamental d'encariment dels lloguers però encara més perillós: una via d'escapament per a la limitació del preu dels lloguers que es pretén implantar amb la llei d'habitatge i que nosaltres aplicarem aquí. Per això nosaltres proposem una limitació al 2% de les places d'allotjaments turístics respecte del total de la població a les zones tensionades. Aquestes mesures, nosaltres en som conscients, significa un conflicte amb les estructures de poder que controlen el mercat immobiliari. Nosaltres prenem posició. La pregunta és què faran els altres?