El Govern defensa que les mesures econòmiques han frenat els acomiadaments pel coronavirus

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha subratllat que “s'aprecia en les últimes setmanes una estabilització en l'ocupació” després de la intensa de pèrdua de llocs de treball en els dies anteriors i posteriors al decret de l'estat d'alarma (14 de març). En la seua compareixença en la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats, ha recordat que la crisi de la *COVID-19 ha tingut un “fort impacte” en l'afiliació a la Seguretat Social, ja que en 21 dies de març i abril s'han perdut tantes ocupacions com en els 102 dies de major destrucció de llocs de la crisi de 2008-2009.

No obstant això, Escrivá ha subratllat que, després d'una fase amb una intensa destrucció d'ocupació, “des del 24 de març hem entrat en una fase d'estabilització, que continua durant la primera meitat d'abril”. Després de la caiguda de més de 600.000 afiliats a la Seguretat Social en els dies entorn del decret d'alarma, s'aprecia que, a partir del dia 24 “no hem tornat a veure les caigudes en afiliació dels nivells dels dies anteriors i posteriors al decret d'alarma (14 de març)”, amb l'única excepció del 31 de març, encara que en aquest cas, l'evolució està condicionada per l'habitual fi de contractes a final de mes.

Aquesta tendència d'estabilització ha continuat durant els primers dies d'abril, en els quals fins i tot, hi ha hagut diversos dies amb creació d'ocupació. A més, el ministre d'Inclusió ha indicat que aquesta tendència a l'estabilització en el mercat laboral és comú a tota la geografia espanyola i ha destacat que hi ha huit províncies on creix l'afiliació en la primera meitat d'abril (Badajoz, Huelva, Cadis, Múrcia, Albacete, Balears, Osca i Tarragona).

Mesures de protecció de l'ocupació

José Luis Escrivá ha subratllat que el canvi de tendència en el mercat de treball “es deu en part a les mesures de protecció de l'ocupació preses pel Govern a partir del 17 de març. En aquest sentit, ha subratllat que les mesures aprovades “són molt extenses i podran protegir les rendes de 6 milions de persones, més del 30% de la població activa ocupada”. Aquesta protecció de rendes “és l'absoluta prioritat del Govern en aquest moment”, ha assenyalat.

En aquest sentit, ha destacat que la resposta de l'Executiu ha permés protegir a més de 5 milions de persones, entre les quasi 4 milions de persones acollides a ERTEs, el quasi milió d'autònoms que es calcula que podran rebre la prestació i les persones emprades de llar i temporals sense dret a prestació, que seran cobertes per les últimes mesures aprovades. A més, cal recordar que hi ha hagut més 400.000 persones beneficiàries de prestacions d'Incapacitat Temporal assimilades a accident de treball per COVID-19, que suposen una major protecció. Per això, Escrivá ha subratllat que la resposta espanyola ha sigut de les “més ambiciosa i de les més ràpides” entre els països del nostre entorn quant a la cobertura de rendes es refereix, per damunt de països anglosaxons i en línia amb països com Itàlia o França.

ERTEs i exoneracions

De les mesures posades en marxa per a garantir les rendes i mantindre l'ocupació la que major efecte ha tingut són els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTEs), que en el cas de considerar-se per força major associada a la COVID-19, comporten una exoneració del pagament de cotitzacions socials. El ministre ha assenyalat que quasi 4 milions de persones, el 16% de la població activa, estan incloses en ERTEs i a més del 50% d'aquests expedients ja se'ls ha efectuat l'exoneració de les cotitzacions a la Seguretat Social dels seus treballadors.

Prestació extraordinària per a autònoms

Escrivá ha subratllat que el gruix de la pèrdua d'ocupació ha sigut en el règim general i ha recaigut, en concret, sobre treballadors amb contracte temporal. Per contra, el règim d'autònoms ha tingut un comportament més positiu, amb una pèrdua de 56.000 afiliats des del 12 de març. En concret, mentre que el règim general registra una caiguda del 6%, el d'autònoms no arriba al 2%.

A més, el ministre d'Inclusió ha destacat l'acolliment de la prestació extraordinària per cessament d'activitat posada en marxa per a les persones l'activitat de les quals va quedar suspesa pel decret d'alarma o amb una caiguda de la facturació del 75%, que ja ha registrat quasi 950.000 sol·licituds. Aquesta prestació, que suposa un benefici econòmic mínim de 950 euros al mes, serà percebuda aquest divendres per més de 800.000 beneficiaris. La prestació s'està concedint quasi al total de les persones que l'han sol·licitada, amb una acceptació del 97% de les sol·licituds.

Ajornaments i moratòries

A més, per a afavorir la liquiditat de les empreses, s'han aprovat dues mesures. En primer lloc, la possibilitat d'ajornament de les cotitzacions a la Seguretat Social amb un interés del 0,5% (set vegades inferior a l'habitual) per a les quotes pagaderes en els mesos d'abril, maig i juny. Fins al 12 d'abril, s'havien sol·licitat més de 92.000 ajornaments, dels quals un 30% corresponien a treballadors per compte propi.

Aquesta mesura, que pot ser sol·licitada per qualsevol empresa que no tinga un altre ajornament en vigor, comporta, a més, l'increment de les quanties dels deutes ajornables exempts de garanties per a afavorir la liquiditat del teixit productiu.

En segon lloc, el Govern ha aprovat una moratòria de sis mesos per a les cotitzacions que s'han de pagar en els mesos d'abril, maig i juny. En els pròxims dies es publicarà una Ordre Ministerial amb el detall dels sectors que podran acollir-se a aquesta mesura.

Altres mesures

El ministre ha subratllat també la simplificació dels tràmits administratius que s'ha dut a terme per a facilitar l'accés als serveis públics per part dels ciutadans en un moment, com aquest, en el qual estan restringits els desplaçaments. En aquest sentit, ha indicat que es permet operar amb la Seguretat Social sense certificat electrònic i que es permeten proves alternatives per a obtindre prestacions. Per exemple, per a sol·licitar la prestació de naixement, si no es té la documentació del Registre Civil, s'accepta provisionalment l'informe de maternitat de l'hospital.

Professionals sanitaris

A més, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha adoptat diverses mesures per a afavorir la incorporació de professionals sanitaris en aquestes circumstàncies excepcionals. D'una banda, s'ha flexibilitzat la reincorporació de professionals sanitaris jubilats mantenint la pensió que percebien i, per un altre, s'ha agilitat el tractament dels expedients en les Oficines d'Estrangeria per a accelerar l'autorització de residència i treball de professionals del sector sanitari estrangers en situació regular, prioritzant aquells expedients el tràmit dels quals ja estava obert abans de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma. Gràcies a aquesta última mesura, prop de 400 professionals sanitaris compten amb les autoritzacions necessàries per a ser contractats.

Escrivá ha assenyalat també altres mesures preses en l'àmbit migratori, com la flexibilització de la contractació en el sector agrari autoritzant la incorporació de joves de tercers països entre els 18 i els 21 anys que es troben en situació regular, així com la pròrroga fins al 30 de juny i sense cap tràmit addicional de l'autorització de residència i treball d'aquells migrants que així ho precisaren. Així mateix, per a atendre la demanda de mà d'obra en el camp, s'està procedint a prorrogar les autoritzacions de treball i residència de les 7.028 temporeres marroquines que van arribar a Huelva abans de l'establiment de restriccions en fronteres exteriors.

A més, amb motiu de la pandèmia s'han pres mesures de diversa índole, com l'acolliment de les persones que han anat abandonant els CIES (al voltant de 250), el bloqueig d'aproximadament el 15% de les places del Sistema Nacional d'Acolliment per a atendre eventuals necessitats d'aïllament, així com la suspensió de terminis administratius per a procediments d'estrangeria ja iniciats perquè “cap estranger caiga en situació d'irregularitat amb motiu de l'expiració de la documentació” durant l'estat d'alarma.

Balanç de les mesures

En general, ha subratllat José Luis Escrivá, “la resposta a aquesta crisi ha sigut més àmplia i més ràpida del que ha succeït en anteriors ocasions”. Així, ha subratllat que la prestació per a autònoms és nova i no existia cap mesura similar en l'anterior crisi per a ajudar al manteniment dels negocis dels autònoms.

També les mesures d'ajornament i moratòria són molt més àmplies que en anteriors ocasions, quan es van aplicar amb motiu de catàstrofes naturals o crisis sectorials i no a conseqüència d'una crisi sanitària amb efectes econòmics generalitzats. D'aquesta forma, el nombre de possibles beneficiaris és molt major ara. De la mateixa manera, la protecció dels treballadors malalts o aïllats durant la grip A també va ser menor que l'actual, ja que tenien la consideració de baixa comuna i no d'incapacitat temporal assimilada a accident de treball com ara.

El ministre d'Inclusió ha destacat que la crisi sanitària és “temporal” i, mentre dure, “la prioritat del Govern ha de ser garantir rendes, com ha fet fins ara. A més, ha subratllat que el “esquema de protecció és molt ampli i està fent efecte”. En aquest context, Escrivá ha indicat que el “objectiu és generar certitud en unes condicions extraordinàriament complexes”.