La Generalitat reforça el suport a les famílies amb noves deduccions fiscals

El Consell ha aprovat l'avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat de 2025, que impulsa noves mesures fiscals de caràcter social dirigides a les famílies, com l'ampliació de les deduccions per naixement, adopció o acolliment, així com avantatges fiscals destinats a fer costat als sectors agrícola i pesquer i a atraure inversions de caràcter estratègic.

La coneguda com a Llei d'Acompanyament als Pressupostos, que va eixir a exposició pública el passat 27 de setembre, permet duplicar i fins a triplicar les deduccions fiscals previstes en el tram autonòmic de l'IRPF per naixements, adopcions i acolliment familiar en elevar la quantia en funció de les càrregues familiars.

En el seu conjunt, el paquet de mesures fiscals previstes en aquest apartat, destinat a afavorir a rendes mitjanes i baixes, beneficiarà a unes 41.900 persones amb un estalvi global quantificat en 10 milions d'euros per a límits de renda de 30.000 euros anuals en les declaracions individuals i de 47.000 euros en les conjuntes.

Gràcies a aquestes mesures, els actuals imports de la deducció per naixement o adopció passaran dels 300 euros actuals als 600 euros, si es tracta del primer fill o filla; 750 euros, en el cas del segon o segona, i 900 euros, en el supòsit del tercer o tercera i successius. L'ampliació dels imports suposarà un estalvi de 9,73 milions d'euros i s'estima que puga beneficiar a 40.000 persones.

Així mateix, aquestes mateixes millores es traslladaran a la deducció per acolliment familiar, qualsevol que siga el seu règim, de manera que s'inclourà també la guarda amb finalitats d'adopció, la qual cosa permetrà augmentar el nombre de persones beneficiàries. En aquest cas, s'estima que es beneficien de la mesura quasi 1.300 contribuents amb un estalvi d'uns 216.300 euros.

A més, les famílies acollidores també gaudiran d'altres deduccions del tram autonòmic de l'IRPF que fins ara estaven limitades a altres modalitats de família. En concret, es podran beneficiar de la deducció per naixement o adopció d'una persona amb discapacitat; la deducció per custòdia no ocasional en guarderies i centres de primer cicle d'educació infantil de menors de 3 anys; la deducció per conciliació del treball amb la vida familiar i la deducció per adquisició de material escolar. En aquest cas, l'impacte estimat és de 48.423 euros per a al voltant 600 contribuents.

La deducció autonòmica per naixement o adopció és la tercera deducció autonòmica més aplicada (41.295), per darrere de la d'arrendament de l'habitatge habitual (89.099) i la de contribuents amb dues o més descendents (42.782), segons les dades que es disposen sobre la declaració de l'IRPF de 2022.

Supressió del pagament de taxes portuàries en la pesca

Amb l'objectiu de recolzar al sector pesquer, que ha patit de manera especial l'alça de preus mentre el volum de captures ha caigut, s'han eliminat dues taxes que graven al sector en la Llei 1/1999, de 31 de març, de Tarifes Portuàries. En aquest sentit es contempla en el text legislatiu la bonificació de la totalitat de la tarifa ‘G-4: Serveis a la pesca fresca i aqüicultura marina’, així com l'exempció del pagament de la tarifa ‘G-2 vaixells’ per a estades en els ports autonòmics. Amb aquestes mesures es beneficien 15 confradías amb un total de 377 vaixells de pesca amb base en els ports de la Generalitat, amb un impacte econòmic de quasi 824.000 euros.

L'objectiu del Consell és fer costat al sector pesquer, afectat per un increment sostingut de costos que afecten la seua competitivitat. A més, el Reglament de la UE fixa actualment en un màxim de 180 els dies de pesca a l'any.

Tipus reduït per a la compra de parcel·les agràries

La Llei de Mesures Fiscals també incorpora com a novetat una rebaixa fiscal del 60% per a a les adquisicions de parcel·les amb vocació agrària efectuades per titulars d'una explotació agrícola registrada que no complisquen els requisits per a ser considerades persones agricultores professionals.

Per a això, es redueix del 10% al 4% el tipus que grava aquestes operacions en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, tot això amb la finalitat de fomentar el relleu generacional, la incorporació de noves persones a l'agricultura i la competitivitat. Es preveu que aquesta mesura tinga un impacte econòmic de 2,6 milions d'euros.

A més, els projectes d'interés autonòmic (PIA) definits pel nou Decret llei de Simplificació Administrativa tindran una bonificació específica del 50% de l'impost corresponent als actes jurídics documentats, entre altres mesures d'estímul. Es busca així reforçar l'atracció de grans inversions en atenció a l'indubtable potencial que tenen aquestes iniciatives per al desenvolupament i modernització del teixit productiu de la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, es manté en 2025 la congelació del cànon de l'aigua vigent en 2024. El nombre de persones abonades està entorn dels tres milions.

Impuls a la creació de places residencials municipals

En l'àrea de la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, es modifica la Llei 3/2019, de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana per a fer un pas més en la millora contínua dels propis serveis socials, en introduir la possibilitat que les entitats locals puguen proveir i gestionar els serveis socials d'atenció secundària, sempre que estiga assegurada la coordinació amb l'Executiu autonòmic per a garantir la correcta i eficaç prestació dels serveis. D'aquesta manera, s'elimina la impossibilitat material de gestió, afavorint així la creació de places residencials de titularitat municipal i la descentralització del servei, amb l'impacte directe que això té en la reducció de les llistes d'espera i en què les persones no s'hagen d'allunyar del seu entorn per no tindre recursos d'atenció secundària en el seu municipi.

Així mateix, s'incorpora una modificació en la Llei 19/2017, de la Renda Valenciana d'Inclusió, per a ampliar la forma d'abonament de la prestació econòmica, de manera que a més de realitzar-se a través d'ingrés en compte, també es puga fer a través de mitjans prepagament, amb el que s'ofereix cobertura a persones vulnerables que, hui dia, pateixen la bretxa financera.

Unitat Valenciana de la Concòrdia

En l'àmbit de competències de Justícia i Interior, s'adscriu a aquesta Conselleria la Unitat Valenciana de la Concòrdia, prevista en la Llei 5/2024, de Concòrdia en la Comunitat Valenciana. Aquesta es configura, per tant, com un departament de la Generalitat adscrit a la conselleria competent en matèria de concòrdia que gaudirà d'autonomia funcional. També es durà a terme un catàleg de vestigis amb persones expertes de les conselleries competents en protecció del patrimoni cultural i de concòrdia.

Així mateix, es realitzen diverses modificacions en la Llei 14/2010, de 3 de desembre d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics, entre les quals figura la introducció d'un supòsit en el règim sancionador consistent en l'obligació de la devolució de l'import de les entrades davant la suspensió d'un espectacle (festival) sense causa justificada.

En l'àmbit sanitari s'incorpora la modificació l'annex IV de la Llei 4/2021 de Funció Pública Valenciana, amb la finalitat de crear un nou cos d'Administració Especial de Tecnologia Sanitària dins del grup professional A1, en el qual s'inclouria un total de cinc escales: Científic/a de dades, Enginyeria d'organització, Biotecnólogo/a, Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Informàtica.

Aquest canvi és necessari per a poder incorporar aquest nou perfil professional a les plantilles, donat els avanços científics i tecnològics, les noves dinàmiques de treball derivades de la digitalització i el redissenye dels serveis públics de salut que estan tenint lloc. Amb això, es dona resposta a la necessitat d'actualitzar els llocs de treball a noves necessitats assistencials molt més centrades actualment en la gestió de dades i la millora de l'eficiència.

Millores en estructures agràries i la cadena alimentària

Al marge de les mesures de caràcter tributari per a ajudar al sector agrari, però també en relació amb l'àrea d'Agricultura, la Llei d'Acompanyament realitza una modificació en la Llei 5/2019, d'Estructures Agràries, amb l'objectiu de facilitar els processos que comporten una millora en les estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

D'una banda, en els projectes de reestructuració parcel·lària, s'obri la possibilitat al fet que aquests projectes siguen iniciats també per entitats locals o per corporacions de dret públic (comunitats de regants) i no sols per propietaris de les parcel·les, que és el que indica l'actual articulat.

I, per l'altre costat, per a escometre determinades obres d'infraestructures agràries, per a les quals és preceptiu, segons l'actual llei, la declaració d'obres d'interés general agrari, s'autoritza la conselleria amb competències en Agricultura a declarar-les expressament, mitjançant una norma amb rang de llei, com a obres d'interés general i que aquesta declaració porte implícita la declaració d'utilitat pública i d'urgència a l'efecte de la llei d'expropiació forçosa.

S'introdueix igualment una modificació en l'actual regulació de la cadena alimentària relacionada amb el procediment sancionador en contractació i pràctiques comercials. Aquesta modificació permetrà que la persona competent de la Direcció General amb funcions en la cadena alimentària puga incoar expedients sancionadors i designar al funcionariat instructor. És una mesura necessària per a aplicar en la Comunitat Valenciana el que s'estableix en la Llei 12/2013 de Mesures per a Millorar el Funcionament de la Cadena Alimentària, i una cosa molt demandada pel sector agrari.

D'altra banda, en l'àrea de Medi Ambient, s'efectua un canvi de la Llei 5/2018, de l'Horta de València amb la qual es pretén eliminar el termini que es va imposar per a desenvolupar enclavaments de recuperació de l'horta. En aquest sentit, s'ha constatat que aquesta llei no ha complit els objectius marcats, ja que els ajuntaments tan sols han presentat tres propostes que no han prosperat. La modificació suprimeix els terminis de què disposaven els ajuntaments, de manera que es permet que es presenten noves propostes per a instar la declaració d'enclavaments de recuperació de l'horta, així com que les que es van presentar fora de termini puguen prosperar. També es busca eximir raonadament de les limitacions imposades amb caràcter general que impedisquen o dificulten greument la declaració d'enclavaments de recuperació.

Reestructuració del Ivace i la AVI

Dins de l'àrea d'Innovació, Indústria i Comerç, es fan canvis en la Llei 1/2017, per la qual es crea l'Agència Valenciana de la Innovació i la Llei 9/2019, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat amb els quals es fa el primer pas per a la integració de l'Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial (Ivace) i l'antiga Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

D'aquesta manera, Ivace+i Indústria tindrà les competències en indústria, emprenedoria, internacionalització i energia i Ivace+i Innovació assumeix totes les competències d'innovació. Des d'inici de legislatura es xifra en 500.000 euros a l'any l'estalvi que s'aconsegueix amb una reestructuració que suprimeix argos intermedis.

Protecció de les persones consumidores

També es modifica el text refós de la Llei de l'Estatut de les Persones Consumidores i Usuàries de la Comunitat Valenciana, aprovat per Decret legislatiu 1/2019, de 13 de desembre, per a incrementar les sancions fins a un milió d'euros per a productes que no cobrisquen les garanties mínimes de seguretat. L'objectiu és protegir les persones consumidores i lluitar contra la competència deslleial de països no membres de la Unió Europea amb productes pirates.

Finalment, es canvia la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de Gestió, Modernització i Promoció de les Àrees Industrials de la Comunitat Valenciana, introduint canvis dirigits a simplificar la constitució de les entitats de gestió i modernització, tant en els procediments i els requisits de constitució com amb la possibilitat de facilitar l'elecció d'una junta directiva.