La Generalitat presenta el 'Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura' que inclou 575 elements pendents de retirar

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha destacat que "l'objectiu d'aquest registre viu és aconseguir un territori lliure de vestigis que encara perviuen després de més de quaranta anys de la fi de la dictadura franquista", així s'ha pronunciat la consellera durant la presentació del 'Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura', acte en què també ha participat el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico.

Per a Pérez Garijo, "el catàleg de vestigis vol democratitzar els espais públics del nostre territori com a forma de reparació de les víctimes del franquisme i de recuperació de la memòria democràtica, un factor imprescindible de la convivència a la Comunitat".

Aquest cens, elaborat per una Comissió Tècnica de Coordinació adscrita a la Conselleria de Qualitat Democràtica, recull un total de 1.042 vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura desglossats en diferents categories, dels quals 575 es troben pendents de retirar en espais públics.

La iniciativa identifica i localitza tots aquells elements contraris a la memòria democràtica o vestigis franquistes, tant simbòlics com iconogràfics i terminològics que encara subsisteixen en els espais públics del territori valencià, complint així amb el que disposa la Llei de Memòria Històrica a la Comunitat Valenciana.

L'objectiu d'aquest inventari és disposar d'un mapa valencià de vestigis franquistes que servisca d'eina a totes les administracions públiques valencianes per desplegar les mesures necessàries que permeten la seua retirada, "perquè són una ofensa a les víctimes i representen una agressió als valors de convivència democràtica", ha subratllat la consellera.

La consellera Pérez Garijo ha apel·lat a la col·laboració ciutadana, a les administracions públiques, associacions memorialistes, església catòlica i associacions cíviques "per localitzar i retirar tots els vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura del nostre territori, a més de comunicar la informació que permeta trobar nous vestigis de l'episodi més negre de la història recent d'Espanya".

Per a l'elaboració d'aquest full de ruta de vestigis, la Direcció General de Qualitat Democràtica ha requerit informació a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana. Al seu torn, compta amb informació, en relació amb els béns, de les tres diputacions provincials i de totes les conselleries.

Així mateix, diferents associacions memorialistes de la Comunitat han facilitat informació sobre vestigis. Es sol·licitava la remissió d'un llistat, si fora possible amb fotos i indicació cartogràfica, dels vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura que encara pervisqueren en els espais públics dependents de les respectives administracions públiques.

Dels 542 municipis de la Comunitat, 281 han contestat, dels quals 91 tenen vestigis, mentre que 190 no alberguen aquest tipus d'elements. Al seu torn, 261 ajuntaments no han contestat a la sol·licitud d'informació realitzada des de la Conselleria, la qual cosa suposa que un 48% dels municipis de la Comunitat no ha aportat informació.

"Aquestes dades posen de manifest que un 35,06% dels municipis de la Comunitat estan lliures de vestigis", ha afirmat Pérez Garijo.

Criteris per a la retirada de vestigis

Per a determinar quins vestigis s'han de retirar, s'han fixat una sèrie de criteris entre els quals destaca que els vestigis han de ser retirats i no eliminats.

La retirada segons els casos podrà realitzar-se als cementiris, museus o centres d'interpretació, pel seu interès com a document o testimoni històric. En el cas dels cementiris comportarà l'eliminació dels elements d'exaltació i la seua resignificació i senyalització evitant, en tot cas, l'equidistància i l'ofensa de les víctimes, així com el coneixement dels fets i circumstàncies esdevingudes durant la Guerra Civil i la dictadura a fi de construir una millor conveniència democràtica.

En el supòsit de traslladar-los a museus o centres d'interpretació no han de ser alterats però sí senyalitzats, acompanyats de panells informatius o altres suports d'informació històrica del seu contingut i de la justificació de la seua preservació, amb la finalitat d'utilitzar-los al servei de la cultura de la convivència democràtica.

Per a la retirada voluntària han d'actuar els ajuntaments en un primer moment. En cas de no fer-ho, la Generalitat iniciarà un procediment de manera subsidiària amb aquesta finalitat.

Així mateix, la consellera de Qualitat Democràtica ha explicat que la conselleria disposa d'una línia de subvenció de 450.000 euros per a la retirada d'elements contraris a la memòria democràtica, "a través de la qual estem col·laborant amb els ajuntaments en aquest treball".

La Conselleria de Qualitat Democràtica ha habilitat una adreça de correu electrònic calidaddemocratica@gva.es a la qual qualsevol persona pot dirigir-se per comunicar l'existència d'elements contraris a la memòria democràtica.

Tipologia de vestigis

El catàleg acull tot un seguit de símbols, monuments, monòlits, creus dels caiguts, nomenclàtor de carrers, mencions i llegendes, títols honorífics, distincions i altres formes d'exaltació, commemoració i enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim.

Dels 575 vestigis pendents de retirar, 97 s'ubiquen a la província d'Alacant, 74 a la de Castelló i 104 a la de València.

Pel que fa a les diferents categories de vestigis i pel que fa a símbols, s'han registrat 71 elements que inclouen monuments, monòlits, tombes i mausoleus, creus, escuts o inscripcions, dels quals 37 no s'han retirat encara. Cal destacar el cas de les creus dels caiguts que ascendeixen a 30, de les que 17 encara no han estat retirades.

Pel que fa a plaques, se n'han comunicat 61, de les que 46 es troben pendents de retirar. Es corresponen amb rètols, la majoria de ceràmica o metàl·lics, que contenen inscripcions amb simbologia franquista.

Aquest inventari també inclou les plaques de l'Institut Nacional de l'Habitatge, amb un total de 604, de les quals 270 estan pendents de retirar. Es tracta d'habitatges construïts en els anys de la Dictadura franquista que compten amb plaques grans que incorporen símbols de la Delegació Nacional de Sindicats i de l'Institut Nacional d'Habitatge i també altres més petites amb simbologia del jou i les fletxes.

Entre els vestigis que recull el catàleg també hi ha 274 noms de carrers i altres espais públics (esportius, culturals o educatius) referits a persones amb una responsabilitat directa en els processos de vulneració dels drets humans i d'institucionalització de la repressió i la violència que van sustentar el règim dictatorial o que van participar i/o donar suport a la revolta militar de 1936. En aquest cas, 205 es troben pendents de retirar.

En el registre també es troba un apartat d'honors amb un total de 31 comunicacions, dels quals 17 no s'han retirat encara. Es tracta de designacions de Francisco Franco o qualsevol altre jerarca franquista com a alcalde perpetu, fill predilecte o adoptiu pels ajuntaments, així com representacions artístiques de les seues figures.

Finalment, en 'Altres' s'adscriuen aquells elements que no s'adapten a les tipologies anteriors. És el cas del mausoleu del cementiri de Carcaixent on es troben les restes del genocida Vjekoslav Luburic, responsable dels camps de concentració croats que en tot cas haurà de ser senyalitzat segons els criteris que es fixen.

Registre obert

Es tracta d'un registre obert que s'anirà actualitzant amb la informació rebuda, atès que alguns ajuntaments no han contestat a la sol·licitud de col·laboració de la Conselleria de Qualitat Democràtica, i en altres casos perquè la seua localització no ha finalitzat i ha de ser objecte d'un procés continu de comunicació i denúncia.

D'altra banda, hi ha supòsits com el nomenclàtor de carrers, on encara no hi ha una investigació de caràcter històric suficientment profunda com per a poder determinar el grau de col·laboració i participació d'algunes persones a la revolta militar de l'any 1936 i durant la Dictadura.

De la mateixa manera en relació amb les plaques de l'Institut Nacional de l'Habitatge, el nombre registrat no respon a la realitat, atès que són molt més nombroses. Això obeeix al fet que els ajuntaments han comunicat de manera genèrica la seua existència sense fer esment del nombre concret de plaques a retirar.

'Catàleg de Vestigis de la Guerra Civil i la Dictadura': consultar ací