La Generalitat acusa a Sánchez de fallades en la gestió de la DANA: previsions insuficients i falta de coordinació

El president del Govern, Pedro Sánchez, va assegurar en la seua última compareixença que l'Administració Central va complir amb les seues responsabilitats durant la DANA que va assotar la Comunitat Valenciana a la fi d'octubre. Però des de la Generalitat Valenciana no ho veuen així. Han assenyalat fallades importants en les previsions d'AEMET, contradiccions en els nivells d'alerta i una falta de coordinació que, segons fonts del Consell, van agreujar els efectes del temporal.

Qui tenia el comandament?

Sánchez va afirmar que el comandament únic en la gestió d'emergències va correspondre a la Generalitat, però des del Consell li recorden que això no és del tot cert. Segons el Pla d'Emergències de la Comunitat Valenciana, la direcció d'aquestes situacions és compartida entre la Consellera d'Interior i la Delegació del Govern. És a dir, es requereix una coordinació estreta que, en aquest cas, va deixar molt a desitjar.

“Sánchez no pot carregar tota la responsabilitat en la Generalitat, perquè el Govern central té competències clau, com la generació d'informació meteorològica i la coordinació en el CECOPI”, van assenyalar des del Consell. A més, subratllen que la Generalitat va haver d'actuar de manera autònoma per a protegir els ciutadans, davant les mancances en les previsions.

Les previsions d'AEMET, molt lluny de la realitat, segons la Generalitat

AEMET va emetre alertes des del diumenge 27 d'octubre, però les seues estimacions es van quedar molt curtes. Segons les seues pròpies dades, es preveien pluges màximes de 180 mm en les zones més afectades. No obstant això, localitats com Xiva (491,2 mm), Pedralba (394 mm) o Torís (325,2 mm) van registrar acumulacions que van triplicar eixa xifra.

“És evident que les previsions no van estar a l'altura. No és normal que es parle d'un màxim de 180 mm i acabem veient quasi 500 mm en alguns punts. Això demostra una falta de preparació preocupant”, apunten des de la Generalitat.

A més, Sánchez va assegurar que l'alerta roja es va activar per a tota la província de València a les 9.43 del 29 d'octubre, però els registres oficials d'AEMET indiquen el contrari: l'alerta només cobria el litoral sud, el litoral nord i l'interior nord. La Generalitat, per part seua, havia activat les alertes preventives abans d'eixes hores, conscient que el temporal podria ser molt més greu del que assenyalaven les dades oficials.

“Des del primer moment, la nostra prioritat va ser garantir la seguretat de les persones i minimitzar els danys”, va assegurar Mazón després de coordinar les primeres actuacions. Emergències GVA va emetre alertes primerenques des del diumenge 27 d'octubre, instant la població a evitar desplaçaments i mantindre's allunyats de zones perilloses com a rius i barrancs. Aquestes mesures van arribar abans fins i tot que AEMET actualitzara els seus nivells d'alerta.

Les mesures de la Generalitat

Davant les fallades en les previsions, Emergències de la Generalitat va emetre avisos propis des del diumenge 27, molt abans que el Govern central activara les seues mesures. A través de l'aplicació 112 GVA, xarxes socials i missatges directes als ajuntaments, es va recomanar a la població extremar precaucions, evitar desplaçaments i mantindre's allunyats de llits i barrancs.

Aquestes són algunes de les mesures preses per la Generalitat:

Diumenge 27: Es va avisar de la possible arribada de pluges intenses i es van activar les primeres alertes taronges.

Dilluns 28: Es van intensificar els missatges preventius, alertant de crescudes de rambles i fenòmens costaners.

Dimarts 29: Des de les primeres hores del dia, es va actualitzar l'alerta roja en les zones més vulnerables.

Mentrestant, la informació meteorològica del Govern central continuava estimant probabilitats de pluja del 70% i acumulacions que no superaven els 180 mm, dades que no es corresponien amb la realitat.

Un temporal devastador

L'impacte de la DANA va superar totes les expectatives, deixant acumulacions històriques en diverses localitats de València:

Xiva: 491,2 mm.
Embassament de Buseo: 415,6 mm.
Pedralba: 394 mm.
Torís: 325,2 mm.

La Generalitat destaca que, malgrat aquestes xifres rècord, la resposta d'AEMET i del Govern central va ser tardana i poc precisa. “Aquestes dades reflecteixen que la previsió meteorològica va fallar de manera estrepitosa, i això va complicar molt la gestió de l'emergència”, afirmen des del Consell.

Amb la comissió d'investigació ja en marxa, la Generalitat exigeix respostes clares sobre les fallades en les previsions i la falta de coordinació entre administracions. “La ciutadania necessita saber què va passar i, sobretot, garanties que això no tornarà a ocórrer. No podem permetre que una emergència d'aquest calibre ens enxampe una altra vegada sense preparació”, conclouen fonts del Consell.

Una Comunitat que s'alça enfront de l'adversitat

Malgrat la devastació, la Comunitat Valenciana ha tornat a mostrar la seua capacitat de superació. Els esforços de les administracions, juntament amb el compromís dels ciutadans, estan permetent avançar en la recuperació. No obstant això, les fallades en les previsions i la falta de coordinació continuen sent una ombra que exigeix respostes.

Amb la investigació en marxa, la Generalitat busca garantir que aquestes lliçons es traduïsquen en millores reals. Perquè quan l'aigua arriba, la qual cosa més importa és estar preparats.