Xavier Mas Craviotto i Jordi Sebastià guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Gandia 2022

La llum subterrània de Xavier Mas Craviotto

El llibre té tres parts, precedides d’un poema preliminar i seguides d’un altre d’epilogal. La primera part són tres «Notes esparses per a la representació d’un origen». La segona part, «La foscor primigènia», i la tercera, «La llum subterrània», contenen setze poemes cadascuna. El conjunt compon un llibre molt travat, ben construït, que aconsella fer-ne una lectura seguida i pausada i que s’imposa per la força de les imatges, per la precisió del vers i per l’emoció genuïna que ha fet néixer els poemes.

En aquest nostre dir petit hi ha un cel d’argila, una ciutat de rodamons i la il·lusió d’unes escales: baranes de fum que esperen amb paciència la por continguda en una mà, graons que maliciosament s’allarguen per fugir del peu que fuig, replans que s’obren indolents al nostre desig pòstum.

Hi haurà fosques d’estella en la buidor del soterrani, hi haurà una llum d’espasa ben clavada als fonaments.

XAVIER MAS CRAVIOTTO (Navàs, 1996) va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa de professor de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Bristol, al Regne Unit. És un dels cofundadors de Com ho diria, una plataforma digital especialitzada en l’argot juvenil del català. Ha publicat la novel·la La mort lenta (Premi Documenta 2018) i els poemaris Renills de cavall negre (Certamen Art Jove Salvador Iborra 2018) i La gran nàusea (2021). Ha guanyat una vintena de premis literaris de narrativa i poesia i ha participat en alguns reculls de relats col·lectius. La llum subterrània ha obtingut el premi Ausiàs March de Gandia 2022.

Un afer europeu de Jordi Sebastià

El jove periodista Joan Ballester viatja a Brussel·les a cobrir un acte protocol·lari i sense interès en les institucions europees; la visita li permet deixar enrere per uns dies problemes sentimentals i familiars als quals no vol enfrontar-se.

A la capital d’Europa, però, s’assabenta de la imminent aprovació d’un tractat comercial que perjudicarà letalment els productors de taronja valencians. Ballester, periodista escèptic però vocacional, ha detectat la notícia i decideix quedar-se a Brussel·les per esbrinar els interessos que s’amaguen darrere d’aquell acord.

Entre Brussel·les i Estrasburg, sota una pluja gairebé permanent, Joan s’endinsa en les clavegueres de la política, plena d’hipocresia i violència soterrada, protagonitzada per lobbistes implacables. I tanta curiositat pot resultar perillosa.

“Una telefonada del director una vesprada de diumenge no pot anunciar res de bo. És gairebé segur que implicarà tre­ball, més treball. Se suposa que els periodistes de l’era digi­tal hem d’estar permanentment alerta…”

“Si no fora per la taronja, ningú no en faria cas, però a veure si així la gent s’adona del que implica la política comercial de la Unió Europea. De tractats com aquest se’n signen cada dia i pràcticament no se’n comenta res, els mitjans repeteixen el mantra del progrés, la llibertat de comerç i les oportunitats de negoci, i au!, endavant i que en vinga un altre.”

JORDI SEBASTIÀ (Burjassot 1966) ha treballat com a periodista i ha sigut alcalde del seu poble i diputat al Parlament Europeu. Ha publicat llibres de reportatges, Llàgrimes de cotó de pols i de silenci, La dignitat i l’aixada, assajos, El parany cosmopolita, Quadern de l’Europa trista, i contes, Atzucacs. Ha traduït els poetes portuguesos  Eugénio de Andrade i Sophia de Mello. Ha escrit guions i ha dirigit el migmetratge Un dia com un altre i el documental La Fifla. El protagonista de la seua primera novel·la, Un assumpte de perifèria, torna -vint anys després- per protagonitzar aquest afer europeu.

Els llibres guardonats seran publicats a Edicions 62 el gener de 2023.

Els Premis Ciutat de Gandia han estat convocats i gestionats per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia.