La versió 2.0 del menjador social de Gandia: l'impuls de les noves tecnologies per a alimentar a 200 persones

La solidaritat existeix. Ha existit sempre. El difícil és mantindre-la a canvi de gens d'interés.

Reme, Consuelo, Trini, Olímpia, Tere, Isabel o Carmen poden sonar a noms comuns que escoltem en el dia a dia, però elles són molt més.

Els seus noms han format el grup de gent que des de fa més de 16 anys atenen els més desfavorits de la ciutat de Gandia.

La importància, a més de ser les que van iniciar aquesta acció social, resideix en què continuen de la mateixa manera hui dia.

Sense interessos, sense res a canvi, sense demanar res, aqueix és l'esperit que regna quan un travessa la porta del menjador social de Gandia. Aquest s'ompli diàriament de mans solidàries que cuinen, freguen, empaqueten, omplin tuppers i, sobretot, donen els aliments necessaris per a més de 200 persones que estan en moments de dificultat i necessitat real.

Des que l'any 2004 aquest grup de dones van decidir cuinar bunyols sota el nom de ‘Bunyoleres sense fronteres’, es van convertir en la manera d'omplir d'aliments i plats elaborats el menjador social.

Les ‘bunyoleres’ són les encarregades que el menjador funcione, vaja avant i les famílies més desfavorides puguen emportar-se alguna cosa a la boca.

Quant als diners, treien el que podien fent bunyols i venent-los els caps de setmana.

Cert és que no donava per a molts luxes, però sí per als aliments més bàsics amb els quals omplir els tuppers de la gent necessitada. Amb els diners recaptats feien la compra de la setmana, però va sorgir un problema amb el qual ningú comptava.

La pandèmia del Coronavirus va irrompre en la vida de tots i, de sobte, els va llevar a les ‘bunyoleres’ l'única manera d'aconseguir diners que tenien.

Davant les limitacions i restriccions, vendre bunyols al carrer es considera hui dia un risc pel virus, per la qual cosa s'han vist obligades a deixar de fer-los. Això suposa, inevitablement, quedar-se sense l'element principal d'ingressos.

Encara així, sempre troben una solució, a pesar fins i tot del molt que ha agreujat la pandèmia la demanda de menjar.

Des que el virus va deixar a moltes famílies sense ingressos pels acomiadaments i falta d'ofertes laborals, el menjador social ha sigut i és l'única manera d'aconseguir omplir la nevera i alimentar als xicotets.

Per a optar a aquesta ajuda en el menjador social de Gandia, la gent que més el necessita ha d'acreditar la seua precària situació a la treballadora social que coordina i controla qui accedeix als aliments i qui no. Realitza un estudi previ de cada cas per a garantir que els ciutadans o les famílies que més el necessiten no es queden sense el seu plat de menjar.

Versió 2.0: l'impuls de les xarxes

Una jove de Gandia ha decidit ajudar d'una manera diferent. Va detectar que un dels problemes del menjador social i de ‘Bunyoleres sense fronteres” era la visibilitat.

Conéixer les seues accions les coneixen tots a Gandia, encara que a la gent li sorgeixen molts dubtes a l'hora de com ajudar, la manera de fer-ho, quan fer-ho o, fins i tot, si estar en disposició d'això o no.

Doncs sí, la jove gandiana ha posat en marxa una campanya totalment desinteressada per la seua part en la qual donar tota la visibilitat possible al treball de les voluntàries i, sobretot, a facilitar la manera de conéixer-les i de saber com ajudar.

Tant en Facebook com en Instagram el menjador social de Gandia ja és una realitat, amb un acolliment immensament positiu dels gandians.

De la mateixa manera ocorre amb la pàgina web corporativa, on es podrà trobar tot tipus d'informació, manera d'aportar i moltes particularitats que fan especial aquesta iniciativa.

Un dels principals objectius és que la gent conega la necessitat real que tenen a Gandia més de 200 persones, ja que per les seues precarietats i l'agreujament del COVID-19 han d'acudir diàriament perquè les voluntàries els òmpliguen les seues bosses i que els seus fills puguen menjar.

Això, sense el sacrifici i esforç desinteressat es fa impossible, per la qual cosa la jove ha decidit destinar part del seu temps al fet que tots coneguen que aportar, siga el que siga i per poc que siga, és benvingut perquè xiquets i famílies senceres puguen alimentar-se a la ciutat.

Explicant-ho i conscienciant en xarxes socials pretén servir com un important impuls perquè el menjador continue creixent com fins ara, però modernitzant-lo en les noves tecnologies del moment.

Fotos, informació, loteria, rifes i una infinitat d'iniciatives són les que es posaran en marxa des de ja perquè la impossibilitat de vendre els bunyols al carrer siga una cosa que s'haja convertit a descobrir altres maneres d'arribar als altres i que aporten el que puguen.

És important entendre que, per poc que siga, tot suma per a qui no té res, per la qual cosa cap ajuda està de més.

Un Bizum per a ajudar

Les novetats arriben fins i tot a aquestes maneres que la gent aporte, ja que incorporaran el que tan de moda està en aquests moments, el Bizum.

A través de l'aplicació Bizum, tot aquell que vulga ajudar aportant el seu granet d'arena el podrà fer enviant la quantia econòmica que vulga de manera ràpida i directa. Sense intermediaris i a l'abast d'un sol clic.

Aquesta és una altra de les importants novetats que faran afectives des d'aquesta nova versió del menjador social, per la qual cosa ajudar serà encara més senzill.

Ajuda diària ininterrompuda

Cada dia arriben al carrer Algepseria número 75 de Gandia més de 200 persones a la recerca del seu plat de menjar, ja que la seua situació econòmica els impedeix alimentar-se per ells mateixos.

Ja no sols als adults, la gravetat incrementa en haver d'acudir per una mica de menjar per als fills perquè també ells pateixen la dificultat del moment, encara que des de la ignorància característica de la primerenca edat.

Més de 200 menjars al dia són les que es cuinen, preparen i entreguen en el menjador social de Gandia, la qual cosa suposa un nivell d'organització i de caritat immens.

La logística no és senzilla, més aviat és dura i complicada, ja que les jornades són interminables i costoses, encara que la satisfacció d'haver ajudat sense res a canvi els ompli de tal manera que ja superen els 16 anys fent-ho.

És important entendre que, per poc que siga, tot suma per a qui no té res, per la qual cosa cap ajuda està de més. L'agraïment és infinit tant del menjador social com les més de 200 famílies que poden alimentar-se diàriament gràcies a la seua acció social i l'aportació desinteressada de tots els gandians que ho consideren.