Els pares estan “realment preocupats” pel risc de la volta al col·le dels seus fills

En eixir al carrer, hui dia, una de les preocupacions més recurrents de pares i mares és com serà la volta als col·legis dels seus fills. A escassos dies de començar el mes de setembre i amb el retorn a les aules més a prop que lluny, encara no hi ha certeses tranquil·litzadores per a aqueixos pares que tenen als seus xicotets a casa sense col·legi des de fa una mica més de sis mesos.

En els habituals xats de la classe en els quals els pares s'assabenten de les coses dels seus fills no es parla d'una altra cosa que de la por d'uns, de la preocupació d'uns altres i de la necessitat que tornen al col·legi d'uns altres.

Hi ha pensaments per a tota mena d'escenaris, però tots coincideixen que la volta al col·le dels seus fills suposa un “alt risc de contagi primer per a ells i després per a tots els que tenim contacte amb ells en tornar a casa”.

Aquest mateix matí elperiodic.com ha eixit al carrer per a trobar les reaccions d'aqueixos pares i mares que veuen molt a la vora la reobertura dels col·legis. Una d'elles, mare d'una xicoteta de 4 anys, explica que “després de molt de temps sense anar a classe i de seguir estrictament totes les normes de seguretat contra el COVID-19, és cert que suposa un risc que ara torne a ajuntar-se amb tots els xiquets i xiquetes de la seua classe que jo no sé si han complit durant aquest temps o si no ho han fet, per la qual cosa és realment un risc que s'ajunten tots i puguen contagiar-se els uns als altres perquè són xicotets i no entenen les distàncies socials com podem fer-ho els adults”.

Segueix el seu relat obrint un altre dels punts clau: “L'anterior no lleva el fet que tant la meua filla com els altres xicotets és evident que necessiten ja tornar a sociabilitzar-se amb els de la seua edat, tornar a jugar i eixir d'una vegada de casa per a també tindre una rutina i una disciplina que els professors marquen en les classes i que després de punts i tants dies a casa és impossible de complir”.

Seguint amb les impressions recollides per aquest digital, trobem a un pare que la controvèrsia li porta a dos punts molt diferenciats: “D'una banda tinc un fill major, en Batxillerat, que entenc que ja és consent de la realitat de la pandèmia i tant ell com els seus companys respectaran les normes del col·legi, encara que el risc existeix; d'altra banda tinc a un altre xicotet, en Primària, al qual serà difícil frenar-li els impulsos d'abraçar als seus amics i que en passar una estona a l'aula i al pati se'ls oblide el que hi ha fora del col·legi i facen les coses normals de la seua edat”. Davant aquestes dues situacions, el pare explica que “el risc alt existeix per als dos, encara que encara és major sabent que després arriben els dos a casa i comparteixen tot com una família més”.

Una altra mare, d'una xicoteta en Infantil i d'un altre en Primària, afirma que “els protocols que ens han enviat des del col·legi ens donen certa tranquil·litat a priori, encara que la dificultat vindrà quan el posen en pràctica i s'adonen que a molts xicotets serà molt difícil de controlar per l'edat”. Explica que “ficar a 20 o 30 alumnes en una classe és un risc molt alt en aquests moments en els quals els contagis no deixen de pujar dia a dia, però ja no sols en el col·legi, sinó en qualsevol part; tant és així que si prohibeixen les reunions de més de 10 o 15 persones no entenc com vine tan factible que els xiquets tornen al col·legi i no tinguem por al risc”. Segueix el seu relat recordant una cosa molt típica en cada volta al col·le: “Tots els anys, abans de la pandèmia del Coronavirus, de setembre fins a les vacances de Nadal el més comuna entre els xiquets era que arribaren a casa constipats i amb la grip pel contacte entre els uns i els altres, així que enguany amb el virus quan arriben amb aqueixos símptomes posarem el crit en el cel i el relacionarem amb la pandèmia almenys fins que els fem la prova PCR i descartem o confirmem que es tracta de la grip comuna o del COVID-19; això suposa que ens trobarem amb aquesta situació pràcticament diàriament”.

Aquests tres relats recollits a escassos dies de la volta al col·le mantenen el seu nivell de preocupació alt, encara que tots ells afirmen que sí que portaran als seus fills i filles al col·legi “perquè la necessitat de sociabilitzar-se amb els de la seua edat és ja bastant evident, necessiten la disciplina dels professors i nosaltres com a pares hem de treballar presencialment, així que almenys els primers dies acudiran a les classes i valorarem la situació conforme avancen els dies”.

Finalment, l'últim testimoniatge arriba d'un altre pare visiblement enfadat per les preocupacions, però prefereix llançar una pregunta: “Què passa si en la classe de la meua filla hi ha alumnes amb símptomes?, o pitjor encara, asimptomàtics, no ho sabré ni jo, ni la meua filla, ni el col·legi ni ningú, per la qual cosa estaré posant en risc la seua salut per portar-la a classe”. “Si la meua filla es contagia, em sentiré responsable per haver decidit portar-la a classe amb la quantitat d'infectats que veiem diàriament, però el més important no és com em senta jo, sinó que pot portar-li conseqüències complicades de salut tant a ella com a nosaltres com pares”, afirma el progenitor. El pare es troba amb el següent problema, ja que ha de trobar amb qui deixar a la seua filla durant el temps en el qual treballa: “Són problemes encadenats, ja que si vols protegir a la teua filla que es contagie en una classe, he de trobar precís on deixar-la perquè tant jo com la seua mare hem de treballar; i clar, la primera opció que ens ve a la ment són els avis però hem d'adonar-nos que són el grup d'edat de major risc, així que una solució per a nosaltres no pot ser crear un altre problema posant en risc als avis. La realitat és molt més complexa del que pensem, però cal prendre decisions i trobar una solució que no cree altres dificultats, per la qual cosa la incertesa a escassos dies que haja de començar el col·legi és tremendament gran”.

Al contrari que els tres anteriors, aquest últim afirma que en ser tantes els dubtes que té, “no portaré a la meua filla al col·legi fins que la situació millore, perquè el que passarà crec que el podem sospitar tots, no crec que les classes duren molt més de dues setmanes perquè els contagis aniran en augment”.

Entren en joc dos conceptes controvertits, ja que d'una banda els pares i mares són conscients que els seus xicotets han de tornar a les aules per a seguir la seua formació i tindre una disciplina diferent a la de casa, però d'altra banda és palpable la por davant l'alta probabilitat que puguen contagiar-se de Coronavirus entre els uns i els altres i després l'expandisquen a casa i amb la resta de familiars, pels quals cal pels seus motius laborals no tindran una altra opció que deixar als seus fills a les aules i uns altres que han decidit trobar altres opcions per a deixar-los i no exposar-los al fet que s'ajunten amb 20 o 30 companys més i que el virus puga expandir-se en multitud.