L'Ajuntament llança el segon número de la col·lecció didàctica de Cartografia de l'Arxiu Històric

Els regidors de Gestió Responsable del Territori i Cultura, Xavier Ròdenas i Joan Muñoz, respectivament, acompanyats de l'Arxiver Municipal, Jesús Alonso, i el tècnic d'Urbanisme, Vicent Torres Fullana, han presentat aquest matí el segon número de la Col·lecció de Cartografia històrica de Gandia i La Safor, un projecte transversal dels dos departaments, en col·laboració també amb el d'Educació.

Concretament, "El primer plànol del terme municipal de Gandia (1902), elaborat pel Pare Leandro Calvo.

Ródenas ha explicat que l'objectiu és doble: "Difondre el potencial documental i didàctic dels arxius i, alhora, donar a conèixer la transformació, l'evolució que ha patit el nostre territori, així com donar eines didàctiques als centres educatius. En definitiva, garantir la comunicació i la transferència dels coneixements".

Muñoz ha destacat que "La nostra geografia és una de les grans desconegudes, a l'igual que l'important fons de l'Arxiu Històric i el treball que s'hi realitza. Per això hem llençat aquesta col·lecció sobre cartografia amb joies com mapes històrics". De fet, l'Arxiver Municipal ha recordat que "un dels tresors és el famós plànol del Pare Leandro Calvo, un gran geòleg. La col·lecció cartogràfica de l'Arxiu Històric es pot visitar des de la web municipal (www.gandia.org) IMAB – Arxiu Històric, on s'hi trobarà un buscador per localitzar més de 1.000 plànols molt interessants".

Finalment, Torres ha explicat que el plànol del Pare Leandro Calvo està molt elaborat, va tardar dècades en confeccionar-se i "ens ofereix una visió aèria del terme municipal de Gandia i identifica molt clarament les diferents parts del terme, així com la xarxa hídrica, la marjal, les muntanyes, la platja de l'Auir, els camins, les 3 línies ferroviàries existents... Elaborat sobre paper vegetal impermeable, amb un enfocament cromàtic molt clar des del principi per remarcar les diferents parts. 120 anys després, el marge d'errada amb la cartografia actual és només d'un 2%".

La gent interessada en aconseguir el plànol, de forma gratuïta, pot demanar-lo a l'Arxiu Històric de Gandia (Biblioteca Central). S'ha editat dos models: Un desplegable i un altre sense doblar per a les persones que vullguen emmarcar-lo. Així mateix, també s'ha editat una versió menuda que es distribuirà després de Nadal a tots els centres d'ensenyament amb 4 propostes didàctiques elaborades per Vicent Torres Salort per a què el professorat d'instituts i escoles puga utilitzar-lo com a material de classe o motive excursions pel terme.

Fitxa tècnica del primer plànol del terme municipal de Gandia [1902]

Títol original: Término Municipal de Gandía
Datació aproximada: 1902
Autor: P. Leandro Calvo, de l'Escola Pia
4 tintes; mides: 105 x 175 cm; escala: 1:10.000
Text explicatiu: Vicent Torres Fullana i Jesús E. Alonso
Proposta didàctica: Vicent Torres Salort
Disseny: Borja Pons i Tarrazó
Impremta: Gràfiques Santandreu

Localització: Arxiu Històric de Gandia, Cartoteca, CE-60.

La cartoteca municipal

La cartoteca de l'Arxiu Històric de Gandia inclou un miler de plànols datats des de 1584 i conservats en diferents suports. La procedència principal és la municipal, bàsicament del departament d'Urbanisme; però també inclou adquisicions i donacions de particulars. Cal tenir en compte que molts expedients d'obra i d'urbanització que formen part del fons municipal general inclouen també materials cartogràfics.

Aquesta col·lecció específica consta de plànols rurals, urbans i d'edificis de Gandia, així com altres materials cartogràfics sobre la Safor i el País Valencià. En http://imabgandia.es/arxiu-historic/ es poden fer recerques i veure reproduccions de bona part de la col·lecció.

Per què es va fer aquest Plànol (el context de producció)

Ara com ara, no coneixem l'existència de representacions completes del terme de Gandia anteriors a la que presentem. La conjunció entre necessitats pràctiques (normalment contributives, judicials o militars) i treballs topogràfics encara no s'havia donat. En una Europa en què ja s'havia generalitzat la confecció de cadastres detallats de les propietats rurals, ací encara ens havíem de fonamentar en les declaracions dels mateixos propietaris, per tal d'establir les contribucions. Serà al llarg de la primera dècada del segle XX, quan es legislarà sobre el cadastre i la seua execució.

Com a resultat de la creació de l'Institut Geogràfic Nacional i de tot el procés general de conformació de planimetries municipals, serà l'any 1904 quan s'efectuarà la delimitació i amollonament dels termes municipals de Gandia i de la comarca.

Aquestes circumstàncies cartogràfiques donen encara més transcendència, si cap, al primer plànol del terme municipal, elaborat pel pare escolapi Leandro Calvo. Per primera vegada en la història, hom tindrà constància de la grandària i de la forma verdadera del terme particular de Gandia, delimitat el 1740.

Era el 29 de maig de 1900, quan, en una sessió plenària de l'Ajuntament de Gandia, es deia açò que reproduïm: "El señor teniente de alcalde don Vicente Climent manifestó la conveniencia de que se levante un plano topográfico del término municipal de esta ciudad y que a este fin había oído a los padres escolapios Leandro Calvo, Luis Ripoll y Julio Burzuri, residentes en el colegio de esta ciudad e inteligentes en esta clase de trabajos, y se comprometen a llevar a efecto todos los necesarios hasta dejar terminado el plano con los detalles correspondientes a cada partida rural; con la división de los campos o propiedades y expresión de sus respectivos dueños. El Ayuntamiento aceptó la moción del señor Climent y acordó por unanimidad que la Comisión de Hacienda y la Junta Pericial informen y propongan cuanto crean procedente".

El Pare Leandro Calvo, un científic religiós

Manuel Calvo Pascual (Leandre, com a religiós) va nàixer el 25 de desembre de 1851 a Galve, poble de Terol. Als 16 anys, al noviciat de Gandia, va vestir l'hàbit escolapi; als 17, feia els primers vots i canviava el seu nom de pila pel de Leandro.

Als 25 anys, rebia l'ordenació sacerdotal i encetava una tasca excel·lent com a professor de Batxillerat a Xàtiva, València, Gandia i Albarracín, tot impartint una gamma molt ampla d'assignatures: Història Natural, Matemàtiques, Física i Química, Francés i Agricultura. Moria el 8 de gener de 1920, amb 68 anys. Al col·legi de Gandia, havia passat la major part de la seua intensa vida docent i investigadora, fins a la seua mort.

Era molt assidu a les eixides al camp i la muntanya, i arreplegava un gran nombre de minerals. Així enriquia les col·leccions dels gabinets i laboratoris de tots els col·legis on gaudiren de la seua presència. Era una persona senzilla, amb una esmolada ironia i amb unes idees clares sobre la defensa dels més dèbils, així com de la conservació i protecció del medi natural.

A partir del 1880, inicià les seues aportacions i publicacions científiques, entre les quals destaquem Un viaje por la montaña. Apuntes geológicos (1884) i Geología de los alrededores de Albarracín (1892-1896).

A l'Exposició Regional de València de 1909, va presentar quatre treballs minuciosos, entre els quals es trobaven els Planos topográficos de los términos de Gandia, Tavernes y sobre fincas privadas. Alguns d'aquests darrers, realitzats per a la marquesa de Jura Real, es conserven a l'Arxiu Municipal. El 1908, en la impremta de Lluís Català, editava Hidrografía subterránea, la seua obra més madura i extensa en el camp de la Geologia.

Fet i fet, on més va destacar va ser en el camp de la Hidrogeologia, cosa que es deixa notar en el plànol que reproduïm. Ja traspassat, la seua obra va ser molt utilitzada i valorada per autors com Henri Breuil, Lluís Pericot, Vicente Fontavella, Josep Camarena o Domingo Fletcher.

El 1948, s'encetava un expedient per nomenar-lo fill adoptiu i fer-li un monument, per al qual es va obrir una subscripció. Finalment, però, no s'hi va concretar.

Un plànol científic i històric. Els trets tècnics

Sembla que el pare Leandro Calvo va emprar un grapat d'anys per a confeccionar el Plànol, pel qual no va obtenir lucre, i que, durant molts anys, va estar penjat al despatx de l'Alcaldia.

El document original està realitzat sobre un paper vegetal de 175 x 105 cm i dibuixat a escala 1:10.000. Està fet a quatre tintes (negra, blava, verda i roja) i descriu, fonamentalment, la divisió parcel·lària que tenia el terme municipal, la seua orografia, la hidrografia superficial i les edificacions, tant de les zones urbanes com de les disseminades.

El percentatge de precisió, en relació amb la darrera cartografia coneguda del terme municipal de Gandia, no difereix en més d'un 2%, la qual cosa indica el valor científic i la seua fidelitat. L'únic matís diferencial remarcable entre ambdues cartografies és la distància existent entre el port de Gandia i la gola del riu Vaca (riu de Xeraco), la qual difereix en uns 300 metres lineals. Probablement, això es deu a la mobilitat de les goles que comuniquen els rius amb la mar en terrenys sorrencs. L'agrimensura sembla feta amb un teodolit (ço és, un instrument de mesura mecanicoòptic que s'utilitza per a obtenir angles verticals i horitzontals amb una elevada precisió, i que, amb l'ajut de ferramentes auxiliars, pot mesurar distàncies i desnivells mitjançant triangulacions fetes a partir de distàncies i angles).

Quan l'Ajuntament invocava la conveniència de la seua confecció i acabament, el Plànol havia de trobar-se en un estat avançat de redacció. Si el comparem amb el segon plànol del terme municipal que confegia l"Instituto Geográfico y Estadístico", datat el 1905, hi ha dues diferències significatives: per la part de llevant (est), veiem grafiat un delta a la desembocadura del riu Serpis, on es troba, ara mateix, la partida dels Marenys de Rafalcaid, el qual no apareix al plànol de l'Institut Geogràfic. D'altra banda, per la part de ponent (oest), les fites amb els termes municipals de Pinet i Llutxent tenen una diferència considerable, a causa de la disputa pels terrenys coneguts com pla del Surar ('Surás' al Plànol), motiu de conflicte entre Gandia i els altres dos municipis. Al plànol de l'Institut Geogràfic, apareixen les dues fites, atenent els diferents criteris en litigi.

L'autor, donats els seus coneixements, remarca els principals elements hidrològics superficials: en primer lloc, el riu de Sant Nicolau amb tota la seua conca, la qual abasta vora el 80% del terme municipal; en segon terme, el tram final del riu Serpis amb el seu delta i, finalment, la Marjal amb les seues séquies principals. Tot i això, sorprenentment, no s'assenyalen les fonts superficials del terme, com ara les de Lloret o del Garrofer. També és remarcable l'absència gràfica de la cova del Parpalló, que en aquells moments no estava identificada com un jaciment arqueològic important.

Pel que fa als punts més elevats del terme, són identificats, en alguns casos, amb el seu topònim, com ara els cims del Mondúber i de la Milotxa. El Molló de la Creu, al massís de la serra Falconera, hi apareix amb una creu sense nom, mentre que el castell de Bairén presenta el seu perímetre gràfic amb tinta roja, emprada al Plànol per a les edificacions.

Clarament, s'observen, també, les diferents planes que conformen el terme municipal: la Marjal de Bairén o de Gandia-Xeresa-Xeraco, l'horta de Gandia, al voltant dels rius Serpis i Sant Nicolau, la Marxuquera Baixa, entre els massissos de la Falconera i la Banyosa, o la Marxuquera Alta, situada a la part plana més occidental del terme municipal. Hi ha plans, igualment, en zones muntanyoses, com ara el pla del Mort (avui anomenat pla de Xiquet), el pla de Minyana, el pla del Surar (el qual ja no forma part del terme) o el pla de Lloret.

Veiem, també, clarament la grafia de les construccions, tant dels nuclis urbans de Gandia i del Grau, com la dels edificis singulars escampats pel terme. A més del castell de Bairén, hi són l'Ermita de Marxuquera, la Torre dels Pares, l'Alqueria del Duc i les construccions disseminades existents a les parcel·les rurals, totes elles sense identificació toponímica, simplement gràfica.

Finalment, resulta interessant observar les principals vies de comunicació al nucli urbà: carreteres, camins, assagadors, sendes, línies de ferrocarril i d'altres vies de connexió amb els municipis veïns. Voldríem destacar, així, les sendes que porten a Llutxent i Xeresa, o l'alternativa de l'actual carretera de Barx, anomenada de les Revoltetes. També, hi podem trobar el camí vell de Cullera o de l'Arena (actual carretera Natzaret-Oliva), el camí de Piles (avui de la Torre dels Pares), el camí de Palmera o els camins vells d'Oliva i de Bellreguard.