L’Ajuntament edita el primer plànol de la Ciutat de Gandia
Els regidors de Gestió Responsable del Territori i Educació, Xavier Ródenas i Laura Morant, respectivament, juntament l’arxiver municipal, Jesús Alonso, han presentat aquest matí la tercera publicació del programa “Dibuixar el Terme. Cartografia històrica de Gandia i la Safor”. “Es tracta d’una iniciativa conjunta dels departaments de Gestió Responsable del Territori, Educació i Cultura, coordinada per Alonso que pretén posar a l’abast de la ciutadania en general, i l’alumnat en particular, el nostre patrimoni cartogràfic. No només, compartint les autèntiques joies que existeixen a l’Arxiu Històric, sinó fent una tasca divulgativa de la geografia de Gandia i la comarca, gran desconeguda”, ha destacat Ródenas.
El primer plànol de Gandia
“El present plànol és el primer que conservem de Gandia i està fet a l'octubre de 1878 pel mestre d'obres Antonio Vicente Vidal i Lloret (Gandia, 1858). No té el caràcter de Pla Geomètric o General d'Alineacions, dels quals València, Alcoi, Sueca i altres viles sí que van disposar ben aviat, mentre Gandia produïa una sèrie de reformes parcials del seu nucli urbà, com així ho recullen Vinson, Vázquez i Alonso. En tot cas, el nostre plànol té una història singular i conté una informació valuosíssima de la Gandia de finals de segle. Està dibuixat sobre un topogràfic de 1877 i l'autor el dedica al seu amic i assessor municipal, Rafael Garcia.
El “Plano General de la Ciudad y su Ensanche”, reflecteix dos visions diferents i complementàries: una que reprodueix la situació de la vila i els seus voltants a finals del XIX, just on la deixen els estudiosos esmentats, i una altra que esbossa, per primera vegada, el que es convertirà en el primer eixample reglat de la ciutat, al sud d'aquella. La dificultosa tramitació d'aquest i les moltes modificacions incorporades, abans i després de la seua primera aprovació el 1880, i de la segona, el 1882 –incloent-hi les ordenances de construcció-, parlen d'una situació d'incertesa i moltes pressions sobre aquest espai, que durarà més de vint anys. Encara en 1901, l'Ajuntament demana al Ministeri de Foment de Madrid que li facilite una còpia completa del projecte aprovat, “por haber sufrido extravío la documentación que obraba en el archivo del municipio” (sic). Així, durant molt de temps, el dibuix del present plànol s'ha identificat amb l'eixample aprovat, que té un traçat diferent i continua desaparegut”, explica l’arquitecte Alberto Peñín, autor del text explicatiu de la publicació. Precisament, Alonso ha destacat “l’enorme tasca d’investigació de Peñín, la persona que, potser, tinga les idees més clares sobre la línia d’evolució urbanística de la nostra ciutat”.
La restauració i adaptació del plànol ha estat possible gràcies a Suso Monrabal Just.
Propostes didàctiques
Com en les anteriors edicions, el plànol va acompanyat de quatre propostes didàctiques creades per Batiste Malonda i dirigides a l’alumnat dels darrer cursos de primària i primers de secundària dels centres educatius de la ciutat. “Les propostes conviden els i les alumnes a treballar sobre el plànol, identificar el seus carrers, visitar in situ i comprovar l’evolució de les vies, debatre sobre el model urbanístic actual, etc…”, ha explicat Morant.
