Gandia recupera el Morabit de Marxuquera, del segle XVII, com a referent patrimonial i turístic

L’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, acompanyada de la regidora de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural, Alícia Izquierdo i el president de la Junta de Districte de Marxuquera, José Manuel Prieto, ha visitat aquest migdia les actuacions que s’han fet durant els darrers mesos en el Morabit de Marxuquera, on ja finalitzat la primera fase de l’obra en sí, del projecte de rehabilitació. Amb un pressupost de 121.000 euros (IVA inclòs), el 50% provinent de l’Ajuntament de Gandia. I el 50% restant de les ajudes dels Fons FEDER, que s’atorguen a projectes per a la conservació del patrimoni, a través de la Generalitat Valenciana.

L’Alcaldessa ha assegurat que “des de l’Ajuntament seguirem treballant i apostant per a continuar recuperant aquest edifici. El Morabit era el gran oblidat de Marxuquera i ja li tocava el seu moment amb aquesta actuació que suposa un abans i un després. Gràcies a aquestes obres hem rescatat també elements que es desconeixien sobre aquest monument, amb la qual cosa ens permet reescriure la seua història”.

Amb un projecte de restauració de l'arquitecte i cap de l’Àrea d’Urbanisme, Josep Colomar, també passarà a ser un edifici visitable després de molts anys tancat, abandonat i degradant-se. Està previst que puga obrir-se al públic a principis del 2021, per a fer visites guiades planificades (tot i que dependrà també de l’evolució que tinga la pandèmia de la covid-19).

I és que per a Morant, el Morabit també juga un interessant paper de dinamització turística, ja que el patrimoni és un gran aliat del turisme, més enllà del sol i platja, “amb eixa aposta forta pel turisme cultural i de qualitat que està fent aquest govern. Els governants tenim l’obligació de relatar la nostra història.  I, gràcies a aquesta intervenció que ja és una realitat, hem convertit el Morabit de Marxuquera en una referència patrimonial i turística”.

Futur Centre d’interpretació

Des de la regidora de Patrimoni s’està treballant ja per a instal·lar-hi, pròximament, en una segona fase, tot el que s’hi mostrarà a l’interior del futur Centre d’interpretació, amb continguts sobretot audiovisuals (per no trencar l’estètica de l’edifici), sobre la Cova de les Meravelles, la Vall de Marxuquera o els treballs agraris tradicionals d’aquesta zona. “El futur centre d’interpretació serà una finestra oberta a aspectes tan interessants com l’art paleolític de la Cova de les Meravelles, l’intens poblament neolític en les coves que voregen esta vall (l’ús d'algunes d’elles com a santuaris en època iber-romana). Parlarà de la neu, del seu comerç, del conjunt de les neveres que té la vall de Marxuquera i els voltants. I com no, de la vida rural a Marxuquera durant els últims tres segles”. Izquierdo ha anunciat també que l’entorn del Morabit servirà també per a crear “un espai ambiental on conèixer els arbres i cultius tradicionals de la zona, i una talaia privilegiada des d’on poder observar l'increïble paisatge que l'envolta. La novetat també és que hi haurà un accés directe per tal de poder visitar la Cova de les Meravelles”.

L’acte ha comptat també amb la presència del vice-alcalde i portaveu de Compromís +´ Gandia unida, Josep Alandete, i la resta de representants municipals:  Vicent Gregori (PP) i Pascal Renolt (C’s). Així com el Cap d’Àrea d’Urbanisme, Josep Colomar, l’Arqueòleg Municipal, Joan Negre, el Director general de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural de l’Ajuntament, Vicent Pellicer, el representant de l’empresa adjudicatària, José Donet, el president de l’Associació de Veïns de la Marxuquera, Emilio Pérez, el president de l’Associació d’Amics de la Natura de Marxuquera, Vicente Alonso, el president de la Unió Local de Llauradors i Ramaders P.V, Alberto Roig.

Les obres

La restauració d’aquest edifici ha permès consolidar tota l’estructura per a assegurar-se que sobrevisca al pas del temps. I, en el seu interior, es podrà parlar extensament sobre la història d’aquest meravellós paratge.

Així, en els treballs de restauració, s’ha introduït una solució de cal i ciment líquid en els badalls que tenia i, posteriorment, s’han posat unes grapes que s’han recobert amb el mateix tipus de morter tradicional de la construcció.

D’aquesta manera, s’ha aconseguit reforçar tota l’estructura i assegurar-se que es mantindrà en les millors condicions per al seu futur ús com a Centre d’Interpretació.

Les obres, en un principi, havien de finalitzar el mes de juny passat, però la Generalitat Valenciana va donar més temps a causa de l’estat d’alarma.

La història del Morabit

La troballa d’aquesta construcció es va produir per casualitat, ja que es trobava inaccessible entre el profús bosc mediterrani.

Així, els moviments de terra dels anys 60-70 del segle XX a la recerca de noves parcel·les per a cultiu de la taronja van posar al descobert el Morabit.

Es tracta d’una construcció insòlita, que data finals del segle XVII.

La seua edificació és cilíndrica, composta per una coberta amb una volta de maçoneria d’uns 7 metres de diàmetre i una altura total de 6 metres, amb una xicoteta llanterna.

Presenta dues plantes voltades comunicades per una escala. En la planta superior presenta una obertura en un costat. En la part baixa es troba la porta d’accés i finestres de xicotetes dimensions.

La fàbrica del Morabit és de cudols gruixuts, pedra trossejada per a la volta, i rajola a les portes i finestres, estant declarat com Bé d’Interès Cultural en l’informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i Paisatges Espanyols publicat en el BOE el 13/12/1982.