Gandia recupera l’esplendor del Castell de Bairén
L’Ajuntament i la Generalitat continuaran restaurant el castell de Bairén amb noves ajudes
El Castell de Bairén de Gandia, del segle XII, està recuperant a poc a poc el seu esplendor amb les obres de restauració. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, i el director general d’Administració Local de la Generalitat Valenciana, Antoni Such, acompanyats per la regidora de Patrimoni Cultural i Natural, Alícia Izquierdo; el regidor de Turisme, Vicent Mascarell, i l’equip tècnic, han visitat aquest matí les obres del projecte d’habilitació del Parc Arqueològic del Castell del Bairén.
Els treballs, que van a bon ritme, consisteixen en la restauració i conservació d’esta fortalesa emblemàtica de Gandia, i Bé d’Interés Cultural, amb un pressupost de 960.000 euros (IVA inclòs), finançat al 50% mitjançant fons europeus Feder (a través de la Generalitat Valenciana), i l’Ajuntament de Gandia.
L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha indicat que “des de l’Ajuntament seguirem treballant i apostant per a obtenir més recursos i continuar restaurant i recuperant l’edifici fundacional de la ciutat de Gandia en companyia de la Generalitat Valenciana, la qual ha mostrat la seua sensibilitat per a posar el patrimoni a disposició de la ciutadania i donar-li un ús”.
Morant ha destacat que “el Bairén era el gran oblidat, i ja li tocava el seu moment amb aquesta actuació que ha suposat un abans i un després. A Gandia tenim recursos patrimonials universals d’aquesta talla, com els Borja, els Clàssics, el Parpalló, les Falles (Patrimoni Immaterial de la Humanitat) o la Setmana Santa (Festa d’Interés Turístic Nacional). El castell de Bairén tenia elements per a estar en eixa llista, però necessitava la seua posada en valor”.
La primera edil de Gandia ha afegit que “gràcies a aquesta actuació hem rescatat també elements que es desconeixien sobre aquest monument, amb la qual cosa es permet reescriure la seua història. Hui sabem més sobre el castell de Bairén, però també sabem que queda molt per fer”. L’alcaldessa també ha volgut agrair “el treball curat, sensible i absolutament rigorós des del punt de vista científic que s’ha fet amb aquesta actuació, utilitzant tècniques mil·lenàries i sense introduir cap element que s’haja inventat de manera arbitrària, respectant en tot moment el valor patrimonial”.
El director general d’Administració Pública, Antoni Such, ha anunciat que “tot i que aquest programa d’ajudes a la rehabilitació de patrimoni històric-artístic s’acaba el pròxim 1 de novembre, estic segur que podrem obrir una nova etapa amb el Programa Operatiu 2021-2027 de la Comissió Europea a través dels fons europeus de desenvolupament regional, presentant nous projectes de rehabilitació de patrimoni per a culminar moltes de les obres que tenim en marxa al llarg de la Comunitat Valenciana, com és el cas del castell de Bairén”.
Such hi ha agraït “l’esforç que ha fet l’Ajuntament de Gandia per abordar aquesta obra de tanta envergadura econòmica, així com ha valorat a tot l’equip tècnic que ha treballat d’una manera molt minuciosa. Des de la Generalitat continuarem col·laborant perquè el castell de Bairén siga tot un referent i no el gran oblidat com fins ara”.
Per la seua banda, la regidora Alícia Izquiedo ha assenyalat que “es tracta d’un projecte molt especial per a Gandia i, quan encara no hem acabat aquesta fase, ja estem iniciant noves línies d’ajudes amb la redacció del Pla Especial de Protecció del Castell de Bairén, per continuar excavant i finalitzar l’entorn. Izquierdo ha remarcat “l’aposta decidida per part del Govern local per a continuar amb aquest projecte en un futur”, agraint “la delicadesa que està tenint l’empresa constructora i la passió dels responsables tècnics”.
Les actuacions, centrades aquests darrers mesos en treballs de desenrunament arqueològic, es van iniciar el passat mes de febrer. El Cap de Servei de Coordinació i Supervisió de Projectes, Fernando Mut, i el arqueòleg municipal, Joan Negre, han explicat que han aparegut restes de les èpoques ibèrica, romana, musulmana i cristiana/medieval.
Així, han pogut eixir a la llum els fonaments de les edificacions situades a l’interior de la fortalesa que donaven servei a l’alcaide, com a encarregat de la guarda i defensa d’este bastió defensiu; paviment de l’època cristiana fet en rajola i datat en el segle XIV, o el brancal de la porta de la Torre Quadrada.
Els treballs es dividixen en diverses fases i tenen diferents objectius, encaminats a la conservació del monument i a la divulgació del seu paper en la història. Així, també estan condicionant-se els accessos i es crearan plataformes de fusta perquè els visitants puguen contemplar tant el recinte com els enclavaments naturals pròxims, com ara la marjal o la platja de l’Auir. S’habilitarà un jardí botànic dins de l’albacar. També hi ha una intervenció arqueològica en tot el perímetre del castell. Estan sent mesos intensos de treball en els quals es confia que apareguen més troballes en el cim de Sant Joan, que aporten més història i donen més rellevància al recinte, ja que abans que un castell el cim va albergar assentaments.
TRETS HISTÒRICS DEL CASTELL DE BAIRÉN
-El Castell de Bairén forma part de la història dels gandians i de tots els valencians atés que, en el ‘Llibre dels Fets’ del rei Jaume I se cita que les seues tropes “van entrar en la Vall de Bairén, on estava el castell i van parlar amb el seu alcaide i amb els alcaides de Vilallonga, de Borró, de Vilella i de Palma, que eren castells de roca grans i forts”, la qual cosa ens dóna una idea de la joia que tenim a la nostra ciutat.
-Va ser conquistat temporalment per les tropes de Pere I d’Aragó i Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, en la Batalla de Bairén de 1097, tornant de nou anys més tard a les mans dels sarraïns.
-L’agost de 1239 (d’ací poc es compliran 781 anys), el rei Jaume I va pactar la seua rendició i l’alliberament immediat dels castells dels voltants sense abocar cap gota de sang.
-És testimoni dels mons ibèric i àrab; i del procés de reconquesta catalano-aragonesa que va dur a terme al segle XIII el Rei Conqueridor Jaume I.
-Des del segle XIV es té constància de l’ermita de Sant Joan (se sap que es feien processons de pujada a l’ermita des de la ciutat de Gandia).
-Al XVIII s’abandona el culte.
-L’indret on està el Castell té molt a contar dels nostres avantpassats i del nostre passat: ha estat ocupat des de l’Edat de Bronze fins al segle XV, i més esporàdicament, fins al segle XVII, quedant abandonat posteriorment.