Gandia recupera 40 històries silenciades pel franquisme

La primera tinenta d’alcaldia i regidora de Patrimoni i Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, ha presentat aquest matí l’exposició «Memòria de l’oblit. La repressió franquista a la Safor», que s’inaugura aquesta vesprada a les 20.00 h i que es podrà visitar fins al 17 de novembre a la sala d’exposicions de la Casa de la Marquesa, així com les activitats que es realitzen al seu voltant. Ha comparegut al costat de l’autora de la mostra fotogràfica, la fotoperiodista valenciana Eva Máñez, i la presidenta de l’associació de víctimes del Franquisme de Gandia, Nuria Martín, «amb la qual venim treballant des de la legislatura passada en tot el procés de localització, excavació, exhumació i identificació de les restes de les persones assassinades per la dictadura franquista al cementeri municipal de Gandia».

«I d’això es tracta també aquesta mostra, de posar nom i cognoms, rostre a la injustícia que es va cometre amb centenars de persones a la nostra ciutat i comarca. Per dignitat cap a elles i les seues famílies. Per justícia històrica i reparació», ha destacat Izquierdo.

L’exposició està formada per més d’un centenar de fotografies d’Eva Máñez, que ens acosten a les històries de mig centenar de veïns i veïnes represaliats durant el franquisme, que ens conten sense ira ni nostàlgia les seues històries familiars que revelen com van ser aquells anys de sospita i silenci marcats per la fam, la repressió i el nacionalcatolicisme. Des de les fosses de Paterna o Gandia fins a les històries de l'estraperlo, exilis, presó, les rapades o la repressió sexual. Un exercici de memòria democràtica per a recuperar 40 històries silenciades durant dècades des d'una perspectiva contemporània i feminista.

«Tenin en compte les particularitats de Gandia, que va patir una repressió molt gran després de la guerra civil i de la qual no s’ha parlat molt poc, hi ha poca bibliografia. També del paper de les dones en la postguerra... O la resistència armada contra el franquisme, els ‘maquis’. Històries que cal contar i recuperar sense ira ni nostàlgia, perquè la gent el que té és un silenci, com un forat en la seua vida», ha explicat la fotopoeriodista.

També es busca mostrar els més joves els testimonis del que va succeir i que és ben probable que no coneguen més enllà dels llibres de text. En aquest sentit, s’estan proposat visites guiades per a l’alumnat de batxilerat. 

En les activitats paral·leles també destaca la taula redona «Excavar la memòria en femení», el 6 de novembre, a les 19.00 h, a la sala B de la Casa de la Marquesa. Presentada per Alícia Izquierdo, comptarà amb la participació de Nuria Martín; Arantxa Jassen, de l’associació científica Arqueoantro i Eva Máñez. Moderarà la periodista Maria Palau.  

Finalment, Nuria Martín ha agraït el suport de Mañez i Izquierdo i ha destacat la visió feminista de les històries: «Per primera vegada es fa protagonistes les nostres àvies a través dels relats de filles i netes. Aquestes iniciatives són importants, perquè donen visibilitat als patiments i injustícies que van patir els nostres familiars». 

Una càmera al servei de la memòria

Eva Máñez (València, 1971), va estudiar el cicle formatiu superior de Fotografia Artística per la EASD, després va realitzar workshops amb fotògrafs de Magnum i un postgrau en la UV en especialització professional en Fotografia Digital i Tractament de la Imatge.

Va ser becada per Metges del Món en 2007 per a formar-se en fotografia humanitària a la Casa Encendida de Madrid. Guanyadora de la beca i-Portunus del programa Europa Creativa de la UE per a treballar a Bòsnia sobre la memòria de les dones supervivents de la Guerra dels Balcans.

Va obtindre el reconeixement del Govern d'Espanya 2022 pel seu treball durant la Pandèmia per la Covid.

Máñez combina la seua labor professional com a fotoperiodista freelance amb pràctiques artístiques i d’activisme social. Ha treballat a Mèxic, Bòsnia, el Perú, França, l'Iraq, Cuba, Palestina, etc.

Actualment es troba immersa en projectes sobre la recuperació de la Memòria Democràtica a través de la fotografia i el text. Així com el compromís gràfic en la denúncia de les vulneracions de drets humans sempre amb una mirada feminista.

El seu treball «Paterna: La Memòria de l'Horror», que pot veure's integrat en aquesta «Memòria de l’Oblit», va ser exposat en el CCCC a València, a la casa de la cultura de Villena, en el Centre cultural Parc d'Espanya de Rosario (l'Argentina) i en la Fototeca Nacional de Cuba a l'Havana. Aquest treball està arreplegat en un llibre editat per la GVA.