Gandia, primera ciutat valenciana en al·legar contra la proposta de nova llei d’ordenació de la costa de la Generalitat

La primera Tinenta d’Alcaldia i regidora de Medi Ambient, Alícia Izquierdo, acompanyada de l’edil d’Urbanisme, Vicent Mascarell i del director general de Medi Natural, Daniel Muñoz, ha comparegut davant els mitjans de comunicació aquest matí per tal d’anunciar la presentació d’al·legacions a la proposta de llei de protecció i ordenació de la costa valenciana (LOPC) presentada per la Generalitat, actualment en fase de consulta pública. De fet, Gandia podria ser la primera administració pública en personar-se.

«Volem mostrar una profunda preocupació i clara oposició a la nova proposta de llei, que clarament té com a objectiu derogar el PATIVEL, obrint una nova etapa d'especulació territorial. Volem manifestar, amb la presentació d’aquestes al·legacions el rebuig de l’Ajuntament de Gandia per considerar que la seua aprovació generarà uns efectes negatius per al conjunt de la societat valenciana, i en particular del nostre litoral, posant en perill tant els ecosistemes costaners com la seguretat i el benestar de les nostres comunitats. És fonamental prioritzar la conservació del medi ambient i la adaptació davant els efectes del canvi climàtic en qualsevol legislació que tracte d’ordenar i gestionar les nostres costes. Ignorar aquestes realitats, tal i com ho fa aquesta proposta és una negligència que podria tenir conseqüències desastroses a mig termini».

Izquierdo ha recordat que la nova llei actuaria sobre els terrenys que van ser protegits integrament per l’anterior Govern del Botànic mitjançant el PATIVEL, «un instrument d’ordenació referent que va ser perseguit en els tribunals i del que va eixir reforçat fins en 62 sentències favorables que reforçaven la seua creació i defensaven la seua legalitat. Permetre, de nou, la urbanització propera als enclavaments naturals protegits pel PATIVEL no només amenaça la seva biodiversitat, sinó que també posa en perill els èxits assolits en termes de conservació i protecció ambiental».

Per la seua banda, el responsable d’Urbanisme ha denunciat la «perversió del llenguatge» que està utilitzant el Govern de Carlos Mazón en les diferents accions normatives proposades: «Li diu ‘Llei de la Concòrdia’, a un atac als principis de la Memòria democràtica; llei de llibertat educativa, als atacs a l’ensenyament públic i en valencià i, ara, Llei de protecció de la costa valenciana a un atac considerable al nostre literal protegir». És per aquesta raó, que el govern local aprovarà en la Junta de Govern Local del dilluns pròxim les al·legacions, «amb els objectius de paralitzar la proposta de llei; conscienciar del seu perill la ciutadania i mantenir la protecció del nostre litoral».   

Resum al·legacions presentades

El director general de Medi Natural ha fet un resum d’allò més destacat en els huit punts de les al·legacions presentades:

1.- Muñoz ha recordat que a través del PATIVEL es van protegir aquells àmbits que presentaven altres valors o es trobaven en situació de risc o vulnerabilitat rellevants des del punt de vista paisatgístic, actius potencials per a connectar el litoral amb l'interior, sòls de riquesa agronòmica, amb presència d'elements culturals ressenyables o simplement en funcions de preservació i subjecció del sòl.  «No hi ha dubte que el Projecte de LOPC reactiva, clarament, les reclassificacions urbanístiques i conseqüentment els processos de nova urbanització en el litoral valencià, especialment en uns sòls ja classificats com a sòls no urbanitzables d'especial protecció del litoral (N1), preservats íntegrament pel PATIVEL». En aquest sentit, ha alertat que més de 42 espais protegits podrien reclassificar-se com a urbanitzables, entre ells la platja de l’Auir.

2.- L’Ajuntament considera que aquest Projecte de Llei vulnera, entre altres, la Resolució del Consell d'Europa sobre Protecció de Zones Costaneres (1973), la Carta Europea del Litoral aprovada en la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes de la CEE (1981) o la Recomanació 2002/413/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació de la Gestió Integral de les Zones Costaneres d'Europa (2002).

«D'altra banda, i a nivell estatal, no hi ha dubte que el projecte de LPOC s'oposa frontalment al Pla Director de Sostenibilitat per a la Costa (2006), document que inclou unes Directrius d'actuació en Platges i unes Directrius generals de Vora Costanera».

3.- «Es tracta d'una Llei repleta d'eufemismes, de contradiccions interessades i de contrasentits conscients i volguts. En este sentit, quan el Preàmbul de la Llei determina que es preserva el territori, es perseguix en realitat desprotegir-lo, i quan esmenta que tracta de posar en valor el litoral, tracta intencionadament d’urbanitzar-lo».

Segons indica, de manera intencionada l'Exposició de motius diagnostica perfectament el problema de la regressió de la costa i l'alteració de la dinàmica del litoral, mentre que al mateix temps la Disposició Addicional Cinquena reconeix amb total naturalitat “les actuacions de nova urbanització”, que perseguixen, òbviament, justament tot el contrari.

4.- «La Transitòria Tercera és tan sobrada d'enginy com mancada de fonament. En primer lloc, és una norma que pretén ser d'aplicació directa… però sorprenentment no té norma. Solament una determinació d'uns usos urbanístics tolerats (càmpings i hotels) i uns prohibits; però res més. Curiosament, vol anar per damunt dels criteris generals de planificació (art. 13 LPOC) i fins i tot de les Directrius d’Ordenació del Litoral (art. 14 LPOC)... Com es permetrà un hotel en sòl no urbanitzable d'especial protecció del litoral mitjançant unes normes d'aplicació directa? Quin títol jurídic permetria eixes instal·lacions? Una Declaració d'Interés Comunitari? Un instrument d'ordenació? ¿Poden unes normes d'aplicació directa que no s'han avaluat ambientalment en el marc de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes, autoritzar càmpings o hotels, sense cap mesura correctora o preventiva?».

5.- Pel que respecta al sòl objecte d’urbanització, el projecte de LOPC pretén regular distints criteris d’urbanització entre ells: les anomenades “Àrees de Reordenació», que comprenen els espais transformats per l'acció urbanitzadora, i els degradats per qualsevol causa, d'impossible o difícil renaturalització, que exigixen accions de reordenació, orientades a no agreujar la deterioració, humanitzar els espais i renovar els elements i el seu entorn. «La veritat és que aquest article crea falses il·lusions i expectatives en favor de propietaris afectats per expedients de delimitació. En primer lloc, no es necessita una llei autonòmica per a reconèixer un dret d'inici del que ja disposen els propietaris, tot i que amb poques garanties de prosperar, tot siga dit».

6.- «Il·legal supressió de la infraestructura verda del litoral al projecte de LOPC». La infraestructura verda es va concebre com una xarxa de connexió d'espais oberts, que permetia recórrer tota la franja costanera de la Comunitat Valenciana, des de Vinaròs fins a Pilar de la Horadada, i que enllaçava tots els espais litorals de major valor ambiental, territorial i cultural. «El projecte de LPOC de cap manera pot prescindir en el seu contingut de la identificació, reconeixement i posada en valor de la “Via Verda del Litoral” prevista en el PATIVEL».

7.- El director general de Medi Natural assegura que es vulnera el principi de no regressió en matèria mediambiental "en virtut del qual la normativa, l'activitat de les Administracions Públiques i la pràctica jurisdiccional no poden implicar una rebaixa o un retrocés quantitatiu ni qualitatiu respecte dels nivells de protecció ambiental existents a cada moment...”

8.- La disposició addicional cinquena contempla la constitució de bosses de sòl.

«Es tracta d’altra de les previsions que no té precedent en l’urbanisme valencià i que fa una una mescla insòlita entre Xarxa Primària Adscrita a un Sector o una reserva d’aprofitament d’un sòl de domini públic, com puga ser el marítim-terrestre... En realitat, és com atorgar-li a un propietari al que està a punt d’acabar-se-li la seua concessió demanial temporal en un dret de propietat absolut i total, damunt en un Sector de Sòl Urbanitzable del Litoral», ha conclòs.