Gandia lamenta la mort del pintor Santi Royo Segura
L’artista (al voltant dels 80 anys) va faltar ahir en Benirredrà, després d’una llarga malaltia
L’Ajuntament de Gandia lamenta la mort i mostra el seu condol a familiars i amics del pintor Santiago Royo Segura, qui ens va deixar ahir a Benirredrà després d’una llarga malaltia que el va tindre ingressat en l’hospìtal durant mesos i posteriorment traslladat a la Residència Mediterráneo, el seu darrer domicili.
Nascut a Manises, des de ben menut va demostrar el seu interés per l’art. Es va formar com a Perit en l’Escola de ceràmica del seu poble i posteriorment va ampliar els seus coneixements en l’Escola d’Arts i Oficis de València i en diversos centres especialitzats. Professionalment, es dedicà, en els seus inicis, a la publicitat en importants agències de València i després de viure llargues temporades per tota Europa i Canadà, on va fer de la seua passió per la pintura el seu ofici de per vida, va recalar a final dels anys 70 a Gandia, ciutat que va considerar sa casa i on va poder desenvolupar tota la seua creativitat artística. Especialitzat en el retrat - era un mestre amb l’aquarel·la i el gouash -va realizar nombroses obres que, sempre partint del natural, recreava amb un toc personal dotant-lo d’elements onírics, imaginaris, per tal de destacar la personalitat del subjecte.
L'Alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha lamentat la pèrdua d'aquest artista "tan estimat a la nostra ciutat, sobretot pels centenars d'alumnes que al llarg dels anys han tingut la sort d'aprendre d'aquest mestre de l'art senzill i humil".
«En la faceta docent, Santi Royo va destacar com a monitor de la Universitat Popular de Gandia a la qual va estar lligat durant més de vint anys. L’any 2018 va rebre el premi “Amic de la UPG” de mans de la vicealcaldessa, Lorena Milvaques, i del Director de la UPG, Lluís Romero, com a mostra de l’estima que la ciutat i el centre li teníem», ha recordat el regidor de Cultura, Nahuel González.
En els darrers anys, ja jubilat però amb el seu aspecte cavalleresc de sempre, va continuar mantenint el costum vell de passar cada dia per la UPG a fer el cafenet i la xarradeta amb el personal que tants anys va compartir la seua vida.