Gandia commemora el Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere
Amb un minut de silenci per les 41 dones assassinades en l'any 2020 la lectura d’un manifest a la plaça Major
La plaça Major de Gandia ha acollit aquest migdia la cloenda dels actes organitzats per la regidoria d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives, que dirigeix l’edil Juana Navarro, amb motiu del 25 de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere.
Així, els assistents, han acompanyat la corporació municipal guardant un minut de silenci per la memòria de les 41 dones assassinades durant 2020, 1.074 des de que es tenen xifres oficials (2003). Seguit de la lectura d’un manifest contra la Violència de gènere per part de Judith Luque, responsable de projectes de l’associació Dones de Hui.
A continuació, l’alcaldessa, la regidora de l’àrea i els portaveus municipals han lliurat els premis dels concursos de Fotografia i Dibuix:
I Concurs de fotografia «APODERA’T. Canvia l’objectiu»
Premiats: Andrea Lozano (1r ), Toni Benavent Canet (2n) i José Luis Méndez Fernández (3r).
Finalistes: Miranda Corinne Darmon Estrugo, David Valiente Pedrajas, Ángel Checa Monroy, Desireé Lama Pérez, Isabel Orengo Contreras. Clara Climent.
VIII Concurs de cartells 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere (4t d’ESO)
Premiats: Ester Simón Díez, del Col·legi Carmelites (1r ), Teresa Ramos Torres, del Col·legi Gregori Maians (2n), Claudia Peralta de la Fuente, del Col·legi Borja Jesuïtes (3r). Claudia Bastos Ortiz, de l’Ies Ausiàs March (4t).
Finalment, ha dirigit unes paraules l’Alcaldessa de Gandia. Diana Morant ha expressat el seu desig que tota la societat tinga present el camí que queda encara per recórrer: «Des de les institucions públiques, com l’Ajuntament de Gandia, l’única resposta ha de ser fer tot el possible per l’erradicació d’aquesta barbàrie, per això estem impulsant campanyes de prevenció i donant a conèixer els recursos per a la seua intervenció primerenca».
Morant ha recordat que enguany, a Gandia, s’ha encetat un projecte molt necessari: «El rostre de la violència», per a traure a la llum algunes dades esborronadores. Per exemple, només el 15,9% de les dones assassinades havia denunciat el seu agressor, segons la macroenquesta estatal sobre la violència de gènere. «És molt important fer-les sentir que no estan a soles, que moltes persones podem estar al seu costat si elles ho necessiten i que compten amb professionals diversos que les acompanyaran en este dur procés.
Perquè puguem arribar a albirar com de profundes són les arrels de la violència de gènere, cal imaginar un gran iceberg submergit on només aconseguim veure en la cúspide aquelles notícies que diàriament obrin els informatius sobre violacions, ‘manades’ i assassinats masclistes. Però baix de la superfície hi ha milers de casos diaris que passen desapercebuts, així com tota la sèrie d’estereotips de gènere, acudits misògins i desigualtats que assenten i normalitzen la violència contra les dones».
Aprofitant aquest 25 de Novembre, assegura l’alcaldessa que és necessari evidenciar que l’educació forma un paper clau per a l’eliminació de la violència masclista. «Vosaltres, la gent jove, sou el futur; sóu la nostra esperança en el camí cap a una igualtat plena. Moltes gràcies per la vostra implicació. No s’imagineu tot el que esteu fent per assolir una societat més lliure, més igualitària i millor».
Per últim, també ha agrait el gran treball encomiable que han dut a terme dones que pertanyen a entitats com Rosa dels Vents, Dones de Hui, Dones del Raval, Asociación de Bolivianitas, així com Midrashic. «Acabaré amb les paraules de l’escriptora Gemma Lienas: “Si una dona és assassinada, ens estan assassinant una mica a totes”. I, si una dona és assassinada, la societat fa un pas enrere. I, si la societat fa un pas enrere, la societat retrocedix. Per tant, l’única manera de no retrocedir, és aplicar la tolerància zero contra qualsevol situació o tipus de violència que atempte contra la dignitat de les dones. Un proverbi africà diu que “la lluna camina a poc a poc, però travessa el món”. I nosaltres, amb el nostre coratge i valentia, estic segura que travessarem el món i aconseguirem esborrar del mapa, més prompte que tard, estos minuts de silenci cridaner que fem de seguit en aquesta plaça».