Gandia adquireix l’edifici de la Capella de l’Assumpció

El vicealcalde i responsable d’Urbanisme, Josep Alandete, i la regidora de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural, Alícia Izquierdo, han anunciat aquest matí l’adquisició municipal de l’edifici de la Capella de l’Assumpció de Gandia, situat al carrer Confraria, en el tram que va des del carrer Major fins a la plaça Major per  l’església de la Col·legiata.

El pròxim dijous es firmaran les corresponents escriptures que així ho garantisquen i, des d’eixe moment, es farà efectiva la compra d’aquest espai del qual ja hi havien referències al 1412 i servia com a sala de culte, a banda de com a lloc de reunió per a renovar periòdicament els càrrecs de la confraria. Actualment, es troba en un estat prou deteriorat, encara que manté algunes pintures en les cúpules xicotetes interiors. «Després de 15 anys intentant aconseguir que fora propietat local, per fi podem dir que és una realitat i no una utopia. El llegat que deixem a les generacions posteriors és la cura i el respecte pel patrimoni», ha destacat el vicealcalde.

Aquest Bé de rellevància local d’estil barroc tardà està format per l’edifici solar de la Capella, de 108,41 m2, i d’un altre contigu de 66 m2. Per fora, no té aparença d’església. Als anys 60 va servir com a magatzem de Cáritas. Més tard, va ser venut a un empresari, el qual va fundar una botiga a les seues instal·lacions. Quant a la capella, va començar a construir-se a l’any 1801 després que la Confraria ho fera possible gràcies als diners arreplegats de donacions, rifes i testaments destinats a aquesta qüestió.

El document inicial estratègic per a recuperar un element patrimonial clau com la Capella de l’Assumpció s’aprovà el 30 d’octubre de 2020 dintre de la 78ª edició puntual del Pla General d’Urbanisme. La idea és reformar-la per complet a poc a poc, encara que, degut a les seus condicions urbanístiques actuals, s’haurà de fer alguna actuació d’emergència a curt termini. «En un futur, voldríem que fora un edifici vinculat a la ciutat que donara a conèixer la seua història, però també un punt de referència per als peregrins, ja que es troba en una cèntrica localització», ha avançat Izquierdo.

Apunts històrics

Recorda l’assessor del departament de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural, Vicent Pellicer, que entre els benifets fundats l’any 1412 pel duc Alfons el Vell, hi figurava el de les “benaventurades verges en lo retaule antic de la Mare de Déu de les novies que ara és de la Assumpció i propi de dita confraria i dites armes en ell pintades”

La “Loable Confraria de Nostra Dona Santa Maria“ de la vila de Gandia es va constituir en la referida capella lateral de la Col·legiata el dia 14 d’agost de 1440, vespra de la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria. Llavors, es van elegir el prior, els majorals i el racional, els quals regien la confraria. Càrrecs que, any rere any i en la mateixa data es renovaven. Les reunions dels confrares tenien lloc en una de les capelles laterals de l’aleshores església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció; és a dir, en la Col·legiata. En l’altar de la capella es feia una missa diària per la qual es pagaven anualment 18 lliures i 6 sous que es repartien entre diversos capellans. Fins aleshores, les actes de les reunions s’anotaven en el Llibre de la Confraria (AHMG, AB/1866). En la junta de confrares de l’any 1519 celebrada com cada any el dia 14 d’agost, es va decidir que des d’aquell dia en avant, els comptes, actes i notícies de la confraria s’havien d’anotar en un nou llibre. (AHMG, AB/1897). Aquell mateix any es decideix comprar un solar resultant d’una antiga casa enderrocada “que compraren los majorals per a fer la casa de la confraria segons consta en protocol notarial de 16 de setembre de 1519 signat davant el notari Gaspar Ferrer.  El 17 d’agost de 1520 els majorals s’ajunten en la casa que “es estada feta y edificada pa semblant coses y altres a la dita confraria pertanyent fahedores, la qual sta prop la sglesia col·legiada de la vila de Gandia”. Tanmateix, en aquella mateixa reunió es determina la compra d’un pati existent a la part de darrere de la casa que s’acabava d’edificar amb la intenció de construir una capella pròpia allà mateix. A l’efecte, es donen plens poders al prior i majorals corresponents per a què compren “tant de corral quant poran haver [i si pot ser] tot lo corral que huy és a spatles de la casa lo prenguin o no, tant quant ne hauran obs [serà precís construir] per a poder alargar la Sglesia”. Aquest espai –casa i capella- està en l’origen de l’actual Capella de l’Assumpció d’estil barroc tardà que, tot i estar en ple centre de la ciutat, molts pocs ciutadans saben de la seua existència.

Certament, la confraria tenia un espai propi per a fer les seues reunions i activitats però no tenien capella en la mateixa casa. És per això que, els actes solemnes, com ara la renovació anual dels càrrecs, continuaven fent-se tots els 14 d’agost en la capella que tenien assignada en la Col·legiata. Però, just un any després d’inaugurar la casa de la confraria es tenia intenció de comprar un pati veí que hi havia al darrere per tal d’ampliar la casa i construir una capella.

Pel que fa a la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost, com popularment és coneguda l’advocació, hem de tindre present que fins ben entrat el Renaixement, la iconografia representava la imatge de la Verge Maria “adormida” i així està representada en moltes parròquies del nostre país. La confraria era propietària de una imatge de la Mare de Déu d’Agost amb el seu llit, que es guardava en el convent de Santa Clara. En vespres de la seua festivitat la imatge es traslladava a la Col·legiata des de la qual es treia en processó segons era acostumat. El 17 d’agost de 1520 la imatge estava en la casa de la confraria des de la qual la portaren a la Col·legiata “i que apres vespres se havya de fer professó per la vila segons era y es acostumat y que quan era la imatge en lo monestir de senta clara per no tenir casa ninguna pròpia de la dita confraria dexaren la dita ymage en la sglesia de la Verge Maria de la Seu e que puis huy té casa la dita confraria dedicada pa dita confraria y loch competents per a tenyr aquella, volyen [que] feta dita professó la dita ymage de la Verge Maria fos tornada a la dita confraria (...) per tal que hi estiguera allà “tota la huitena en manera que los devots [...] puguen venir a visitar[la]...” Allò que no ens aclareix el document és, si una vegada passada la huitena, la imatge tornava al convent de Santa Clara on de nou en arribar la seua festivitat es traslladava a la casa de la confraria per a repetir el cicle anual acostumat. En aquest sentit, cal recordar que en el convent de Santa Clara es guarda una imatge de la Mare de Déu d’Agost dins una urna que, per les seues característiques, tant de la imatge com les vestidures així com la pròpia urna, pertanyen als anys que ens ocupen. És a dir, primeries del segle XVI. D’altra banda, el dia de la festivitat de l’Assumpció la imatge de la Verge Maria es presentava gitada en el seu llit i col·locada en el presbiteri de la Col·legiata des d’on es treia per a la fer la processó. Finalitzada aquesta, la imatge era traslladada de nou al convent de les clarisses on romania dins d’una urna per a la seua veneració.

“Molts dels ciutadans, sobre tot els de les generacions més joves, no s’hauran adonat que en el carrer que va des del carrer Major i ix a la plaça Major pel costat de la Col·legiata, i en esta direcció a mà dreta, hi ha un edifici que passa desapercebut. Això és degut, sobre tot, a que els anys 70 la frontera de la seua porta va ser adaptada al comerç que s’hi va instal·lar. Tanmateix, la part superior de la façana es conserva tal com es va construir durant els primers anys del XIX ja que el 31 d’octubre de 1800 el dipositari de la confraria dona compte dels diners obtinguts per a començar l’obra de la capella pròpia de la confraria que presenta planta rectangular amb volta de canó i cúpula en el presbiteri”, ha explicat l’historiador de l’art.