Ajuntament i Generalitat col·laboren per trobar i exhumar els cossos dels assassinats pel franquisme

L’Alcaldessa de Gandia, Diana Morant, acompanyada del regidor de Memòria i Qualitat Democràtica, Nahuel González i els portaveus municipals, han rebut aquest matí la nova Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, en la seua primera visita oficial a la ciutat de Gandia. Pérez, qui ha vigut acompanyada del Director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Iñaki Pérez Rico, ha signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Gandia i s’ha reunit amb l’Associació de Familiars de la Fossa del Cementeri de Gandia, de recent creació.

L’Alcaldessa ha assegurat que cal reparar per justícia, per dignificar les institucions que no havien fet res al respecte fins ara. “El Govern del Botànic I va desenvolupar la Llei Estatal de Memòria Democràtica i va crear una de valenciana, amb la qual ja tenim ferramenta per tal de reparar un capítol negre de la nostra història recent”.  Morant ha recordat que a Gandia hi ha una o diverses fosses comunes al Cementeri municipal sense identificar i s’hi ha iniciat un procés obert per localitzar-les. Es calcula que hi poden acollir les restes de 62 persones assassinades per la dictadura franquista. “La nostra intenció és trobar-les i tornar-li-les als familiars, perquè puguen enterrar-les de forma digna. Les administracions anem a donar-los resposta amb la voluntat de fer memòria per fer justícia”.  

I és que, segons la Consellera, “és imprescindible tancar ferides després de més de 80 anys. Els familiars, molts d’ells nétes i néts, no poden esperar ni un minut més, perquè tenen dret a recuperar els cossos i per dignitat. No d’ells ni de les víctimes, que no l’han perduda mai, sinó per dignitat d’un Estat que encara té les cunetes plenes de fosses comunes. Això no és digne d’una democràcia plena”. Pérez ha assegurat que la voluntat del Consell és continuar desenvolupant la Llei de Memòria Democràtica fins a exhumar tots els cossos de les fosses (al voltant de 750). “Colze a colze, ajuntaments, diputacions i Generalitat. En aquest sentit, Gandia ja va començar eixa tasca de recuperació històrica durant la darrera legislatura amb l’apertura dels refugis de la Guerra Civil com a Espais de Memòria Democràtica per a la seua visita i divulgació”.

Per la seua banda, la presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa del Cementeri de Gandia, Nuria Martín, ha agraït la col·laboració de les administracions, “ja que fins fa molt poc als familiars ens era molt difícil, perquè no teníem informació ni recursos”. Martín ha fet una crida a tots els familiars d’assassinats durant el franquisme, “encara que no vulguen recuperar els cossos, però que tinguen informació que ens puga ser útil per localitzar el lloc exacte de la fossa o fosses. El problema és que queden molts pocs fills amb vida i les vídues o vidus, per por, no contaven res als seus fills i néts sobre el lloc dels enterraments. Hem de facilitar al màxim la feina a historiadors, arqueòlegs...”. 

Finalment, González ha assegurat que des de la regidoria de Memòria i Qualitat Democràtica continuaran impulsant “activitats i accions de Memòria Democràtica, que donen continuïtat a la tasca de recerca de fosses comunes, dinamització dels refugis, etc. Perquè isca a la llum part de la història amagada. Tenim edificis emblemàtics de la República on s’hi van viure episodis molt negres de la nostra història. I la nostra obligació és poder donar-los difusió i contingut perquè la memòria siga la ferramenta que construïsca un futur democràtic a la nostra ciutat”.

El regidor ha recordat que, a hores d’ara, estan coordinats l’arxiu, patrimoni, historiadors i familiars per tal de localitzar les fosses. Una tasca molt dificultosa, perquè no es vol excavar al cementeri sense tindre un mínim de garanties d’èxit.

El 22 de juny passat, alguns familiars van visitar el Cementeri municipal acompanyats per l'arqueòleg Miquel Mezquida, responsable de l'exhumació de la fosa 128 de Paterna, així com del Mapa de Fosses de les províncies de València, Castelló i Alacant; i de Bernat Martí, historiador i arxiver de Gandia, per tal de determinar on estan les fosses. Els familiars acudiren també a la Casa de la Marquesa per què se’ls agafés mostres d'ADN i prendre acta dels testimonis orals. Així, s'iniciava un treball difícil, ja que el lloc exacte dels afusellaments i les fosses no és fàcil de determinar com a altres llocs com al cementeri de Paterna.

Qualsevol persona que puga facilitar informació pot contactar amb l’associació a través del correu:  victimesfranquismegandia@gmail.com.