Galvañ atribuïx el preocupant increment de l’absentisme laboral a factors com l’estrés, la depressió o l’ansietat

El secretari autonòmic d’Ocupació, Antonio Galvañ, ha assenyalat com a principal causa del preocupant augment en la taxa d’absentisme laboral a la Comunitat Valenciana factors psicosocials com l’estrés, la depressió o l’ansietat.

Galvañ ha fet estes declaracions en la jornada sobre l’absentisme laboral organitzada per l’Associació de Treballadors Autònoms de la Comunitat Valenciana (ATA-CV), la Càtedra ATA UV i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV). El responsable de Treball ha indicat que les dades que es desprenen dels estudis en relació amb esta matèria mostren que “millorar la salut mental dels treballadors s’està convertint en el principal repte al qual ens hem d’enfrontar tant des del sector públic com el privat” per a millorar els índexs d’absentisme laboral.

El secretari autonòmic ha desgranat les dades que confirmen l’increment de l’absentisme laboral en tots els sectors econòmics. Així, la taxa d’absentisme general és de 7,0 %, lleugerament per davall de la mitjana nacional (7,3 %).

No obstant això, Galvañ ha ressaltat l’increment que s’ha produït en la nostra autonomia en els últims anys. Així, la valenciana va ser la comunitat autònoma a on l’augment de les hores d’absentisme en 2023 va ser més significatiu, a on es va produir un increment del 6,3%, per davant de Múrcia i el País Basc, a on el creixement es va situar en el 2,3 i l’1,3%.

De la mateixa manera, si es comparen les xifres respecte a l’any 2019, previ a la pandèmia, el resultat torna a situar la Comunitat Valenciana com la que més increment registra respecte de totes les autonomies espanyoles, ja que el seu augment arriba al 33 % entre 2019 i 2023.

“Ens ha de preocupar, i molt, la creixent escalada d’esta taxa d’absentisme, trimestre rere trimestre”, ha assenyalat Galvañ sobre este tema que ha apuntat, a més, que este increment no s’ha d’imputar als accidents laborals, que han disminuït.

Per al responsable de Treball en esta escalada sí que tenen molt a vore “els factors psicosocials” als quals s’exposen les persones treballadores en els seus llocs de treball i la salut mental d’estes en general. Així, l’estrés, la baixa promoció laboral o el bullying són alguns dels factors que influïxen a l’hora de provocar baixes laborals.

Galvañ ha incidit durant la seua intervenció en què és la prevenció la millor ferramenta que tenen les empreses per a corregir esta situació: “La prevenció de riscos laborals és una ferramenta clau per a reduir l’absentisme. Implementar mesures de seguretat i salut en el treball no solament protegix els empleats de possibles accidents i malalties, sinó que també millora el seu benestar general”.

No obstant això, el secretari autonòmic ha reconegut que l’estructura empresarial valenciana on el 98,4 % són micro i xicotetes empreses dificulta la posada en marxa de mesures correctives, ja que “la cultura preventiva està més ben implantada en les grans i mitjanes empreses amb estructures organitzatives més potents”.

Així mateix, ha assegurat que la psicosociologia és la branca oblidada de la prevenció de riscos laborals. “Com a conseqüència, ha afirmat, no es valora el potencial d’una bona gestió psicosocial en els centres de treball”.

Finalment, ha indicat alguna de les bones pràctiques que les empreses duen a terme per a millorar la salut laboral del personal com proporcionar ferramentes d’acompanyament emocional personalitzat, formar comandaments intermedis en habilitats de gestió d’equips, fomentar climes laborals positius i de companyonia, desenrotllar programes d’acompanyament emocional per al personal ocupat (tallers de gestió de l’estrés, gestió de conflictes, mindfulness ​​​​​​​o campanyes d’hàbits de vida saludables) i la conciliació laboral.

Escalada a la qual, per descomptat, no es contribuïx des de la sinistralitat laboral per accidents laborals, més bé al contrari, a la Comunitat Valenciana s’ha passat de 9.750,6 accidents de treball en jornada per cada 100.000 persones treballadores l’any 1999, a 2.615,7 l’any 2023.

Segons l’estudi esmentat, el cost d’hores de treball perdudes a Espanya arriba als 47.494 d’euros per al conjunt de l’economia, la qual cosa suposa el 3,2 % de PIB. Les dades observades en els primers mesos de 2024 no fan sinó corroborar l’augment, ja que en els primers 3 mesos d’enguany ha crescut un 0,7 % respecte dels de l’any anterior.

Segons dades del Ministeri de Sanitat, l’ansietat és el problema de salut mental de més incidència, ja que afecta el 6,7 % de la població, mentres que el trastorn del son el patix el 5,4 %, i queda el trastorn depressiu en el 4,1 % de la població treballadora.