El futur d'À Punt, més “incert” que mai a un mes de les eleccions

Continuarà À Punt en marxa la pròxima legislatura? Aquesta és la pregunta que més preocupa els membres del Consell a un mes de les eleccions, conscients que el futur de la televisió autonòmica és insegur a causa de l'escassa audiència. De fet, els comptes del tancament de l'últim exercici pressupostari, revelen que en 2018 la cadena va perdre més de 48 milions d'euros dels 55 milions invertits, una xifra que posa de manifest la incapacitat per a generar ingressos de l'ens valencià. En aquest sentit, la pròpia directora, Empar Marco, ha posat l'accent en la manca de recursos econòmics i la necessitat d'un augment del pressupost, després que en l'última subvenció la Generalitat retallara 23 milions d'euros després de tancar 2016 amb un excés de 26 milions. La setmana passada Marco va tornar a incidir sobre aquesta qüestió i va reconéixer que sense un increment en les inversions “estaríem fent el ridícul”. Així, la responsable d'À Punt va recordar que la reobertura de la televisió pública “requeria també una aposta econòmica perquè aquesta i els seus continguts no queden “a mig fer”. “Això no seria bo per a ningú”, va indicar, conscient que en plena precampanya electoral, i sense un augment de pressupost “el futur és incert” perquè la petició a la Generalitat d'una major dotació “està com està”.

La màxima responsable de l'ens s'ha mostrat especialment preocupada per l'escassa inversió per a continguts de ficció propis, en una època en què les sèries viuen “un moment d'or” que en la seua opinió “no cal deixar passar”. Com a il·lustració, va assegurar que la inversió en ficció en la Comunitat Valenciana, d'onze euros per habitant, està molt davall de la mitjana respecte a la resta d'Espanya, on el pressupost se situa en 34 euros per persona. “Tenim el que tenim”, va lamentar Marco, qui va subratllar que l'aposta per la ficció es porta “a poc a poc” perquè “necessitem un pressupost més adequat”.

Però les peticions de la directora no semblen fer efecte en la Generalitat, que ha expressat la seua negativa d'augmentar la inversió en reiterades ocasions, malgrat reconéixer que l'escàs ingrés econòmic, unit a les pèrdues, podria portar a À Punt a repetir el final de Canal 9 –aquesta va acumular un deute insostenible de més de 1.300 milions d'euros-, evidenciant així davant els valencians que un altre Govern tampoc ha sigut capaç de gestionar una empresa pública.

No obstant això, encara que la dirigent d'À Punt ha posat el focus central sobre la falta d'inversió, la veritat és que més enllà de l'escassetat de recursos econòmics, les xifres mostren que la cadena no té repercussió entre l'audiència. Així ho van confirmar també fonts del Consell, que van indicar que el “gran problema d'À Punt és que no té cap ressò sobre la gent” i “molts ni saben que existeix”. I és que el millor registre d'audiència l'ha donat l’Alqueria Blanca, la sèrie més vista en el seu moment en Canal 9 i que la nova televisió valenciana ha recuperat. Però encara amb tot, l'audiència d'aquesta ficció a penes aconsegueix el 4%, molt per darrere dels televidents que trien sintonitzar la televisió privada La 8 Mediterrani. Aquesta situació preocupa entre els membres del Consell, sobretot pel que fa als informatius, ja que encara que À Punt compta amb un pressupost bastant més elevat que la privada -55 milions i 400 treballadors-, la realitat és que la primera compta amb 23.500 espectadors en els seus informatius (1,8% de share), mentre La 8 Mediterrani supera els 60.000 televidents (quasi el 6% de share).

A causa d'aquestes dades els membres del Govern valencià ja planegen altres alternatives per exemple, a través de les ràdios locals. De fet, el mes passat ja van posar en marxa un programa especial des del Palau de la Generalitat per al Dia Mundial de la Ràdio. A aquests programes s'afegirien altres magazins que ja s'emeten i que en un futur, podrien sumar-se a una estructura d'emissió en cadena i continuar en altres mitjans audiovisuals. Al costat d'aquesta aposta la Generalitat també remena la possibilitat de reorganitzar la cadena amb l'objectiu de convertir-la en un estil similar al d'Aragó TV, que compta amb audiències del 10% i informatius del 20%.