OCU exigeix un etiquetatge més precís sobre l'origen dels aliments

Els consumidors estan cada vegada més conscienciats amb criteris com la sostenibilitat, la procedència o la petjada ecològica dels productes que consumeixen. Per a poder prendre decisions de compra de manera adequada els consumidors necessiten informació clara, transparent i de qualitat. En múltiples estudis realitzades per OCU els consumidors manifesten majoritàriament la seua voluntat de saber d'on vénen els aliments que compren, així com d'on ve l'ingredient principal d'aquests.

L'Organització de Consumidors i Usuaris considera insuficient la normativa existent relacionada amb l'origen dels aliments ja que manca de detalls sobre la procedència de gran part dels aliments.

La indicació de l'origen és obligatòria en tots mena d'aliments frescos, fruites verdures, ous, carns i peixos, i també en alguns altres aliments com a oli o la mel, no obstant això, per a altres aliments la indicació del lloc d'origen només és obligatòria quan en ometre-la pot portar a confusió al consumidor, quan la procedència de l'ingredient primari difereix del lloc de fabricació del producte o quan existisca algun senyal que puga insinuar que el seu origen difereix del real.

La norma indica com ha d'assenyalar-se aquesta informació, la grandària de lletra, l'origen ja siga “UE”, “fóra UE” o “UE i fora d'UE”, país d'origen, regió, zona geogràfica, etc. però aquestes indicacions poden ser molt vagues.

Això situa al consumidor en una posició de vulnerabilitat davant la falta d'informació o informació poc clara. Per a poder posar això de manifest OCU ha realitzat una xicoteta prospecció per a analitzar l'etiquetatge d'alguns aliments.

Si bé és cert que no ha trobat cap que incomplisca la llei, s'ha trobat etiquetatges que no són precisament òptims. Alguns exemples d'informació confusa: els fesols tendres de Gvtarra que destaquen en el seu frontal “Elaborada a Navarra des de 1910” fan pressuposar que el producte tindrà aqueixa mateixa procedència; res més lluny de la realitat, els fesols vénen del país veí, s'han cultivat a les Landes, França. Aquesta indicació, encara que apareix en l'envàs, no està tan destacada com l'origen de l'envasadora. Una mica més lluny trobem l'origen de les llentilles *pardinas de l'Asturiana, ni més ni menys que els Estats Units; encara que es tracta d'una marca registrada que no ha de rendir comptes per això, el consumidor pot emportar-se a engany en pensar que l'origen del llegum pot ser nacional.

OCU considera que l'objectiu últim de la llei hauria de ser que el consumidor tinga la informació necessària per a realitzar una compra responsable amb informació exacta, accessible i en la qual les diferències entre l'origen de la matèria primera, l'envasament i processament siguen clars.

Per això, OCU demana que:

-Es restringisca l'ús d'indicacions tan vagues com “UE i fóra UE” o la zona FAO, que amb un dígit s'indica la mar o l'oceà de procedència del producte.

-Si el producte té més d'un origen, s'indique el percentatge que corresponga a cada país o regió.

-S'eliminen ambigüitats com “L'ingredient primari no és originari del lloc de procedència de l'aliment”.