SANITAT I SALUT

Un estudi prova que els psicoterapeutes que practiquen mindfulness són més eficaços amb els pacients

ELPERIODIC.COM - 30/01/2023

Un estudi en què participen investigadors de la Universitat de València, la Universitat Rey Juan Carlos i l’Institut de Salut Carlos III confirma que aplicar tècniques de mindfulness –meditació per a la presa de consciència com a forma d’acceptar el present– en professionals de la psicoteràpia té un efecte positiu sobre els pacients. La novetat de l’estudi, publicat en la revista Psychotherapy, és que per primera vegada mostra l’efecte de l’entrenament dels professionals sobre els seus pacients.

“Fa anys que la formació en mindfulness es recomana en professionals de salut mental per millorar el seu estat d’ànim i protegir de l’estrès, però mai no s’havia vist l’efecte que aquest entrenament tenia sobre els pacients. Hem comprovat que els pacients els terapeutes dels quals mediten, milloren més i tenen una millor evolució”, ha destacat Ausiàs Cebolla, professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic a la Universitat de València (UV) i un dels signants de l’article publicat amb resultats d’aquesta investigació.

Es tracta d’un estudi controlat, en què el grup de professionals ha rebut un entrenament en mindfulness mentre s’avaluava mitjançant qüestionaris els pacients, tant a nivell de simptomatologia com de relació terapèutica, durant 8 setmanes. Hi han participat 63 psicoterapeutes i 121 pacients.

Per poder determinar les variables d’empatia, el vincle terapèutic i l’evolució dels pacients es van utilitzar diferents tests. Entre altres conclusions, l’ús del mindfulness ajuda el personal de psicoteràpia a adoptar un enfocament obert i amable de les experiències dels pacients, acompanyat d’una actitud conscient i sense judicis al llarg de les sessions.

A més, també s’ha constatat que la major empatia i la millora del vincle terapèutic no es mantenen en el seguiment, cosa que des de l’estudi consideren que és causat per la disminució del contacte, ja que molts dels tractaments de psicoteràpia acabaren abans que l'avaluació. “També trobem una millora significativa amb el temps en la simptomatologia (somatització, depressió i ansietat) dels pacients del grup amb professionals que havien practicat mindfulness en comparació del grup que no”, destaca el treball.

En l’estudi també es posa de manifest que l’empatia és una característica desitjable en psicoteràpia, cosa que podria portar els professionals a incórrer en un biaix en el seu propi mesurament, sobreestimant la seua capacitat de ser empàtics. Amb l’avaluació de la percepció dels pacients, es pot avaluar l’autopercepció.

Metodologia

L’estudi ha analitzat l’empatia del professional després de les sessions de mindfulness i com va ser percebuda pels seus pacients, i també l’enllaç establert entre professional i persona usuària. La simptomatologia dels pacients es va valorar amb un tercer test. Dels professionals de la mostra, un 85,7% eren dones, i la totalitat treballava a València, amb edats entre els 27 i els 63 anys. Per part dels pacients, el 80,1% eren també dones, amb patologies com ara ansietat, depressió o insomni, sobretot. Els especialistes i els seus pacients es van dividir en dos grups, un en què hi havia sessions de mindfulness, i un altre en què no, i els dos van elaborar huit sessions amb els seus pacients.

Per dur a terme aquest estudi han col·laborat Elena Garrote, del Departament de Psicobiologia de la UV; Óscar Lecuona, del Departament de Psicologia de la Universitat Rey Juan Carlos; Miguel Bellosta, psicoterapeuta en l’Art d’Escoltar i membre del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic a la UV, més Ausiàs Cebolla, també membre de l’Institut de Ciber-Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició a l’Institut de Salut Carlos III.

Pel que fa al valor del mindfulness, diversos estudis han assenyalat prèviament la importància de les teràpies orientades a la meditació i la psicoteràpia de l’autoreflexió i l’autopràctica, per això els investigadors i investigadores d’aquest estudi plantegen que aquestes alternatives haurien de ser preses en consideració i incloses als programes universitaris.