Un estudi de Labora evidencia la bretxa digital territorial entre les pimes de les zones de l’interior i les de més urbanització
L’estudi ‘Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana’ ha analitzat la implantació digital i la influència que té en el mercat laboral
L’estudi presentat en Labora sobre ‘âââââââDigitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana’ evidencia la bretxa digital territorial que hi ha entre les comarques interiors i les zones litorals o amb més urbanització.
Esta ha sigut una de les conclusions principals de l’informe que este dijous s’ha presentat en Labora i ha sigut elaborat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló i ha comptat amb la col·laboració de la CEV, i els pactes territorials per a l’ocupació.
En este sentit, el coordinador del projecte, Jorge Hermosilla, ha destacat que tots els punts abordats en este treball han mostrat les condicions digitals desfavorables que presenten les zones interiors o amb més despoblament, i que resulta en una limitació de la qualitat del servici en estes àrees, així com les opcions en desavantatge amb les quals compten els sectors empresarials d’estes àrees.
En l’estudi s’ha abordat la implantació en el territori valencià de la cobertura digital, a fi d’analitzar els usos i el comportament de la societat valenciana amb les TIC, així com el grau de digitalització de les empreses.
Sobre una mostra de 100 entitats, la gran majoria de no més de 50 treballadors, donat el predomini de la xicoteta i mitjana empresa al territori valencià, l’estudi constata que el grau d’implantació de les noves tecnologies en les empreses valencianes és mitjà o baix.
La directora general de Planificació i Servicis de Labora, Marisa Mezquita, ha incidit en la importància d’“aconseguir que les pimes no queden arrere en l’adaptació tecnològica”, com una de les conclusions més importants de l’estudi ‘Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana”, presentat este matí en la Direcció General de Labora.
En este sentit, Mezquita ha subratllat que “la conscienciació és un aspecte fonamental perquè l’empresariat i les persones que té contractades comprenguen el significat de la digitalització, així com la importància de formar-se en les ferramentes i tècniques oportunes vinculades a este procés”.
Per a tractar d’aconseguir este objectiu, que requerix un gran esforç a les pimes tant de temps de formació com de cost econòmic, la directora general ha destacat que “l’estudi proposa mesures destinades a avançar en el procés de digitalització de les empreses. I és l’Administració la que exercix un paper rellevant mitjançant la possibilitat d’atorgar ajudes econòmiques, d’acompanyament i diagnòstic de necessitats per a millorar la digitalització del territori”.
L’informe elaborat per les universitats valencianes també ha abordat altres punts relacionats amb la implantació de les noves tecnologies en la societat valenciana, com és l’anàlisi de la xarxa de dades i cobertura de telefonia mòbil als municipis valencians, i la identificació d’ús i dels nivells d’utilització de les xarxes digitals.
Tots els punts han posat de manifest la bretxa digital territorial determinada per la deficiència en infraestructures en diverses comarques, la qual cosa limita la qualitat del servici, així com les opcions desfavorables que els sectors empresarials d’estes àrees, especialment les interiors, tenen respecte de zones més urbanitzades o que es troben al litoral.
Per a recopilar esta informació, s’han fet 8.000 enquestes, que han reflectit que les dones mostren un comportament digital més intens i amb més rang d’usos i habilitats que els hòmens, així com més satisfacció fent ús d’Internet. Així mateix, l’informe revela que l’ús d’este és més majoritari en banca, administració, oci, vida quotidiana, comunicació, compres en línia, sanitat i similar en cerca d’informació i ferramentes d’ocupació.
Els grups de més edat manifesten predilecció per connectar-se des dels domicilis particulars i menys ús de les aplicacions disponibles, com les compres en línia i oci. Este segment de la població, que reclama més formació en noves tecnologies, utilitza les aplicacions sanitàries en grau més alt.